El Col·legi d'Arquitectes alerta de riscos en l'avantprojecte per reduir l'espera de les llicències d'obra
La privatització del tràmit o les concessions prematures preocupen el sector, que farà al·legacions a la norma
El Govern de la Generalitat ha presentat un nou Avantprojecte de llei de simplificació de tràmits urbanístics que promet revolucionar la concessió de llicències d'obres. L'objectiu principal és reduir l'actual mitjana de tramitació —que se situa entre els nou i els dotze mesos— a només un mes mitjançant un nou procediment exprés. Tot i això, el sector professional posa en dubte la reforma i alerta que podria obrir la porta a la privatització del control urbanístic o a l'aprovació de projectes que, per defectes de forma, s'hagin d'acabar anul·lant.

Aquesta mesura arriba en un moment en què la gestió administrativa local està sota el focus per la seva lentitud. Carles Aluju, síndic de greuges de Rubí, assegura que els veïns de la ciutat estarien esperant una mitjana de 15 mesos per obtenir els permisos de construcció. El defensor local denunciava a Ràdio Rubí que aquesta situació s'ha tornat "cronificada i endèmica", provocant fins i tot que alguns promotors abandonin els seus projectes vitals per desesperació. Una situació que es repeteix a la major part del país, i que el nou avantprojecte vol revertir.
La gran novetat de l'avantprojecte és la introducció de les ECAU, les Entitats Col·laboradores de Certificació en l'Àmbit Urbanístic. Amb aquest sistema, el promotor ja no dependrà exclusivament dels informes dels tècnics municipals, sovint saturats; sinó que podrà aportar un certificat d'aquestes entitats privades que validi la conformitat del projecte. Un cop presentada la sol·licitud amb aquest certificat, l'ajuntament tindrà l'obligació d'atorgar la llicència en un màxim de 30 dies.
Aquest canvi no convenç tothom. El rubinenc Josep Milà, delegat del COAC al Vallès Occidental, ha expressat el seu rebuig a la "privatització del control urbanístic" i alerta que, en ser el promotor qui paga aquestes entitats, es podria generar un conflicte d'interessos fora de la fiscalització pública.
L'altre pilar de la reforma és el silenci administratiu positiu, una mesura que Cristina Mora, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC, defineix com una "arma de doble fil". Mora adverteix que el silenci no eximeix de complir la normativa: si un promotor inicia una obra i a posteriori es detecta un error urbanístic (com un excés d'alçada), el risc d'enderrocament de l'edifici és real, un perill que molts arquitectes podrien no voler assumir.
Des del COAC assenyalen que el "coll d'ampolla" real no és només la revisió tècnica, sinó la manca de personal als ajuntaments —un dèficit que s'arrossega des de la crisi anterior— i la coexistència de 947 normatives municipals diferents a Catalunya. Per resoldre-ho, proposen homogeneïtzar els criteris urbanístics, recuperar el visat del projecte bàsic i crear una bossa de tècnics de suport per als municipis més saturats.
El Col·legi d'Arquitectes presentarà les seves al·legacions el pròxim 30 de setembre, amb la voluntat d'assegurar que la figura de l'arquitecte municipal continuï sent una peça clau i garant del procés urbanístic.





