Les granges-escola i refugis de Rubí, obligats a traslladar o sacrificar els seus porcs per la pesta porcina

El Govern ha canviat de criteri, per això 'En nuestra casa de madera' ha traslladat els seus porcs; Can Jordi els va sacrificar; i Can Pidelaserra manté encara la seva truja

Medi ambientSalut

La gestió de la crisi sanitària provocada pels senglars infectats per Pesta Porcina Africana (PPA) està sent complicada per als espais que tenien porcs en captivitat, com les granges-escola o els refugis. Els criteris imposats a aquestes instal·lacions han anat canviant segons evolucionava la situació i, a diferència del que passava els primers mesos, ara ja no es permet tenir porcs tancats als municipis dins de la zona d'alt risc com Rubí. A la ciutat hi ha tres exemples (Can Pidelaserra, Can Jordi i En nuestra casa de manera) que han adreçat la situació de maneres diferents.

Part de les instal·lacions de Can Pidelaserra / canpidelaserra.es

El cas més complex és el de la granja-escola Can Pidelaserra, situada a tocar de la frontera amb Castellbisbal. Tenen una truja vietnamita que encara viu a l'espai després de vuit intents diferents d'adreçar la situació.

En un primer moment, poc abans de fer-se pública l'alarma per la crisi de la PPA, ja van rebre una inspecció i el requeriment de mesures de bioseguretat com el confinament de la truja, que deixés de veure els nens, o el canvi de sabates per cuidar-la; mesures que es van acceptar. Després d'un parell d'inspeccions més amb nous requeriments de seguretat cada vegada més importants, la sorpresa va arribar per una trucada. "Jo no era a la granja, però sí que hi havia un noi que estava fent el manteniment, i em va trucar dient que havien vingut els Agents Rurals a matar el porquet", explica Sira Playà, directora de la granja-escola, que va poder documentar que l'animal es trobava al dia de tots els requisits i vacunes i va aconseguir evitar el sacrifici. Una cinquena inspecció va determinar que no complien les mesures de bioseguretat perquè la porta general estava oberta per l'arribada dels alumnes i, després d'un nou estira-i-arronsa, se'ls va dir que la truja s'havia de traslladar o sacrificar.

Des d'aleshores, des de Can Pidelaserra s'han acceptat fins a tres possibles refugis per a l'animal, dos facilitats pel Govern i un més que han buscat ells mateixos. Però, tot i el vistiplau inicial en tots els casos, al final no han fructificat; sigui perquè els espais ja havien arribat a la seva capacitat màxima o perquè els serveis sanitaris, per la raó que sigui, els han considerat inadequats.

Mentre tot això passava, Playà va rebre un requeriment informant que tenia 48 hores per traslladar o matar la truja, un termini que ja ha passat. "Em fa por rebre una sanció important, perquè si no em portaran a judici", explica la directora de l'espai. "M'encanten els animals però no sóc una persona animalista, no estic reivindicant això perquè el porc és com si fos un fill meu, ni molt menys; estic lluitant això perquè em sembla injust com s'està gestionant".

Can Jordi va sacrificar les seves truges al novembre

L'entrada a la granja-escola Can Jordi / @aulaentornruralcanjordi

La gestió d'aquesta crisi sanitària ha estat molt diferent a l'altra granja-escola de Rubí, Can Jordi, situada al camí d'Ullastrell. Igual que en el cas de Can Pidelaserra, també van rebre l'avís de les autoritats en un primer moment, demanant el confinament total de les seves dues truges i la posada en marxa de les mesures de bioseguretat pertinents (només una persona de referència, manteniment de les tanques, desinfeccions, dutxes i canvi de calçat quan s'entra en contacte amb l'animal)...

Sònia Pons, directora del centre, explica que van estar un mes en aquesta situació: "Vaig actuar segons els protocols que em van dir per no sacrificar-les, però el problema és que les meves truges estaven acostumades a estar lliures en un camí, en un terreny. El fet de tancar-les suposava per a elles un estrès i estaven patint. Aleshores es va decidir un sacrifici, però primerament es va intentar donar-les aquesta opció a veure si era viable. Però clar, no ens sabien dir si estaríem així vuit mesos, un any... va ser una decisió extrema, d'estar desbordats de com controlem això".

Des de Can Jordi recorden que la PPA és molt contagiosa, especialment en terrenys naturals com el que tenen a tocar, amb porcs que hi corren sense control: "Si tu camines pel bosc i passes per un camí que ha passat un senglar positiu, tu ja ho portes a les sabates i estendràs el virus al caminar. O els pardals que entren en contacte amb ells. I com controlem tot això?". Pons explica que, des de la decisió de sacrificar les truges, la granja-escola ha recuperat la normalitat, i assegura haver estat molt ben tractada i assessorada pels serveis veterinaris especials del dispositiu de la PPA: "Ha estat un suport i un acompanyament total, en tot moment m'han donat eines i m'han dit com actuar i protegir-nos".

Els cinc porcs d'En nuestra casa de madera troben un nou refugi temporal

Roca amb un dels porcs que cuidava al seu nou refugi / @refugicaudelbosc

Més enllà de les granges-escola regulades, a Rubí també hi ha un refugi-santuari d'animals que, donada la tipologia d'espai, ha viscut la crisi de la PPA d'una manera molt diferent. En nuestra casa de madera, gestionat voluntàriament per la Raquel Roca a Sant Muç, va invertir més de 6.000 euros en adaptar l'espai per poder confinar els cinc porcs que cuidava segons els protocols obligats per la crisi de la pesta porcina. Però, poc després, va arribar el gir de guió, i es va obligar Roca a sacrificar els animals o trobar-los un nou espai fora de la zona de risc i lluny de les explotacions porcines de la província de Lleida.

La rubinenca ha tingut sort i ha pogut trobar el refugi Cau del Bosc, on els porcs hi viuen des de primers d'abril i "fins que passi un any de l'últim positiu per PPA", segons la previsió que s'ha facilitat a Roca. "És un espai molt més petit que aquí, però almenys els hi toca el sol i l'aire", explica la cuidadora. Altres santuaris, però, no han estat tan afortunats, i no estan trobant refugis que puguin acollir els seus animals. Està sent el cas, per exemple, de La Muntanyeta, a Terrassa.

Roca denuncia contradiccions i girs de guió constants en la gestió d'aquesta crisi: "Al bosc del costat han matat senglars i han estat 48 hores tirats allà, els posen el "cono" i els deixen allà... m'esteu fent a mi treure els porcs, mil coses, i després deixeu aquests tirats al carrer. És tot molt incongruent i, evidentment, defensen la ramaderia perquè són diners i la resta importa poc".

Notícies relacionades