El president de l'època daurada
Antoni Navas Ruiz va ser president del Rubí del 1991 al 1998, quan l’equip va disputar les eliminatòries prèvies de Copa del Rei i en una època d’esplendor del Rubí. Però des de molt abans la seva vida ja estava tenyida de blanc-i-vermell. Va començar a anar a l’antic camp del Rubí en braços del seu pare. L’Antoni pertany a una generació que es va criar al terreny de joc rubinenc. Una generació en la que no havien mòbils ni pantalles. Fora de col·legi els nens anaven a jugar al camp del Rubí o a la plaça Domènech on havia un minicamp de futbol. Veia tots els partits de la Unió Esportiva, sènior, juvenils, cadets...Recordem amb ell una de les èpoques més importants de la història del club en una entrevista que poden trobar al final d'aquesta informació.
Antoni Navas Ruiz ens va rebre a casa seva
Ara amb 78 anys s’emociona amb la fita històrica de l’eliminatòria de Copa del Rei davant de l’Athlètic de Bilbao. Espera que no hagin de tornar a passar 30 anys per jugar una altra i que ara s’obre una porta de canvi pel club.
Ell presidia el club quan es van perdre les dues eliminatòries prèvies que va jugar el club als anys 90. Va ser ell qui va apostar fort perquè l’entitat jugués la Copa del Rei i no pas la de la Federació. Explica que en aquell temps es van inventar la Copa Federació i pagaven diners als clubs regionals perquè la juguessin. La raó era que els equips de primera no volien anar a jugar a camps modestos.
Però el Rubí va decidir jugar la Copa. El rival, el Mèrida, tenia jugadors importants com Salgado, exjugador del Reial Madrid que va marcar al camp del Rubí. Recorda que al Rubí els van anular un gol dubtós l’àrbitre Daudén Ibañez. Sent president va perdre dues vegades la categoria i considera que totes dues van ser un atracament al club que menys poder tenia en aquell moment. Durant el seu mandat no veia el moment d’acabar de treballar el seu torn per anar a les 6 de la tarda per dedicar-s’hi en ànima a la seva passió. Sortia del camp a la 1 de la matinada. Aquelles hores es dedicaven a millorar el club. Com a totes les feines poc visibles que comporta dirigir una entitat amb futbol base. Com anar perseguint als pares de l’època perquè cobressin les quotes.
Navas té clar la importància de l’escola de futbol pels nens. Considera que ara es paga molt. Creu que Ajuntament i Estat haurien d’organitzar extraescolars i futbol base amb els clubs, perquè tots els nens que ara no ho poden gaudir pel preu, ho puguin fer. Navas va fundar l’Olímpic. En la seva presidència al Rubí es va canviar al camp. No considera pas que amb el nou es perdés l’essència de club de ciutat. Quan estava el camp al centre de la ciutat, no només anaven els que vivien a prop, sinó també moltes d’altres persones de diferents barris de la ciutat.
Amb el canvi de camp van ser els dels barris els que pot ser, tenien més a prop el camp. El que sí reconeix és que quan el camp era el centre la gent a la mitja part sortia als bars de a prop a fer el vermouth. Però recorda que només l’Europa ha pogut mantenir el camp on el tenia, perquè els terrenys eran propietat del club.
El futbol continua formant part de la seva vida diària. Però no li agrada gens el model de societats anònimes. Creu que ara manen elles i les televisions. Navas sent que els clubs miren més pels comptes i que fitxen pensant per quan treuran quan venguin. De moment, l’expresident no va a Can Rosés. Ho pensa fer si pot al 32. Malgrat el club ja ha celebrat centenaris al 1902, 1907 i 1912, considera que la Unió Esportiva Rubí es va fundar al 1932.
Li agradaria tornar a veure al Rubí a Segona B. Considera que deuria ser així perquè per població la nostra ciutat és una de les 100 primeres de l’Estat. Creu que amb el recolzament necessari es podria aconseguir i posa d’exemple al Vilareal. Antoni Navas Ruiz, el president de les dues eliminatòries prèvies del Rubí en la seva història, viurà avui de nou la màgia de la Copa del Rei. Aquesta vegada en primera ronda i davant d’un dels grans històrics del futbol espanyol.
Antoni Navas Ruiz
