El somni d’una nit de Tots Sants

Ja la tenim! Aquella nit que quedarà marcada per a moltíssima gent ja ha passat. El partit més important en la història del futbol rubinenc es va disputar ahir i la festa global es va gaudir des de dies abans per quedar ja en el cor de cadascú que la va viure, fos de la manera que fos. La UE Rubí es va enfrontar a l’Athlètic Club de Bilbao i, malgrat la derrota 1 a 2, la victòria va ser en moltes altres qüestions de la vida.

UE Rubí - Ath. Bilbao. Una imatge per a la història de Can Rosés

Més de 4.000 persones van seguir en directe el partit a un municipal de Can Rosés preparat i engalanat per a la cita. La primera eliminatòria de la 'Copa del Rey' es jugava a Rubí i portava a un dels clubs més importants en la història del futbol estatal com és l’Athlètic. L’esdeveniment requeria molta feina prèvia i durant, i la resposta de tots els implicats va ser perfecte. La festa al recinte esportiu es va traslladar arreu del mon amb la transmissió televisiva i les ones de ràdio (també a través d’internet) que el van portar a aquells racons del mon en què hi havia algú que volia saber què feia la UE Rubí.

Per a la retina dels allà presents i que estem més acostumats a veure un camp força més buit, veure Can Rosés com estava és un premi a la feina feta. I per a tots els amants del futbol, veure un escut sobre gespa com el de l’Athlètic Club amb els mediàtics jugadors que compta va ser un moment inoblidable.

Tot plegat, a més, amb un comportament a les graderies impecable i la fusió de totes dues aficions, les quals compten, per cert, amb els mateixos colors.

Competir

Si hi havia una paraula present entre els jugadors i staff tècnic de la UE Rubí era la de competir. S’havia de jugar de la millor manera possible per poder plantar cara a uns jugadors professionals per part d’uns amateurs. I a fe que es va complir i, fins i tot, es pot dir que el pit està ben ample entre tots els protagonistes veient com van posar contra les cordes a un guanyador de 24 copes del rei i 8 lligues.

UE Rubí i Athlètic Club de Bilbao van disputar un partit més igualat del que es podia esperar / Foto: @localpress

L’arrencada de les dues parts del matx van ser claus. En la primera, els lleons van sortir a per totes per mirar de marcar la victòria ràpidament, però es van trobar amb Rafa Leva. El gran protagonista de la copa, sense dubtes, feia unes aturades de mèrit que va mantenir viva a la UE Rubí.

Les forces es van igualar en el tram mig del partit amb, inclús, alguna arribada rubinenca. Això sí, la pilota va ser visitant amb un nivell de qualitat dels jugadors espectacular i que els nostra van poder ajustar a base de lluita i esforç. Així s’arribava al descans amb un empat que mantenia viva la flama del somni rubinenc.

De nou, els primers minuts van ser d’un Athlètic Club aclaparador. Però en aquesta ocasió la pilota si va entrar. Adu Ares aprofitava als cinc minuts una cessió d’un Raúl García que podia estar en fora de joc. El xut del jove jugador basc superava la resistència dels nostres.

El cop va ser dur i es va convertir en perillós amb el 0 a 2 del mateix Ares en una rematada de cap espectacular. Semblava arribar el moment de la condemna, però els de Jordi Peris van aguantar i el tècnic basc, Ernesto Valverde, va veure com acabaven passant una mica de por.

Amb un interval de domini visitant, però ja amb menys ocasions que s’arribava a la recta final del matx. El Rubí podia revifar amb una diana i l’empenta de les 4.000 ànimes allà presents. I Marc Rodríguez ‘Rodri’ atorgava aquest últim alè en una pilota rematada de cap dins de la pilota. L’1 a 2 va ser el despertar d’un somni que pocs havien arribat a tenir, però malgrat pressionar i tenir una última que ja no es va moure el marcador i es va imposar la lògica del més gran.

Amb el xiulet final, tornaven a la realitat i la demanda de samarretes d’alguns dels ídols bilbaïns. Punt i final a un dia que tothom sabrà què estava fent quan el Rubí va jugar contra el Bilbao. I moment d’arrencada d’una nova pàgina escrita en la història de l’esport rubinenc, aquesta amb lletres d’or.

Per cert,q ue ara toca una recuperació ràpida per part del bloc. I és que dissabte tornen a la realitat de la lliga amb la visita al Lloret. A les 16 h miraran de fer tot el que puguin en un partit en descompressió dels nostres. Duel que podran seguir, com és habitual, en aquesta casa.

Tot el que vam viure en boca dels protagonistes a continuació:

L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez