Els Next Generation, una oportunitat per actualitzar el parc d'habitatges
L'auditori del Castell ha acollit aquest dilluns la sessió informativa dels ajuts a la rehabilitació Next Generation, a càrrec dels col·legis professionals d'arquitectes, arquitectes tècnics i administradors de finques. Uns ajuts que els representants dels tres òrgans consideren una oportunitat per fer rehabilitacions que millorin l'eficiència energètica d'edificis i habitatges.
Durant la xerrada s'han explicat i aclarit dubtes als assistents sobre els programes de rehabilitació residencial i els processos de sol·licitud dels ajuts. Uns processos que tots els ponents han reconegut que són una mica complicats.
Marta Martínez, coordinadora de l'Oficina Tècnica de Rehabilitació del Col·legi d'Arquitectes, ha destacat que hi ha diferents subvencions: les destinades a edificis i habitatges, i les que tenen a veure amb els tràmits que s'hagin de contractar amb un tècnic.
En el cas de les subvencions per a habitatges, les obres de rehabilitació seran subvencionables fins a 3.000 € i amb l'obra caldrà reduir el consum energia primària no renovable com a mínim en un 30% i reduir la demanda energètica anual de calefacció i refrigeració del 7%. En canvi, en el cas de les subvencions per a edificis, la subvenció pot anar del 40% al 80% en funció de l'estalvi aconseguit.
Víctor Forns, de l'oficina Tècnica de Rehabilitació del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, ha aclarit que a l'hora de tramitar la documentació hi ha dos actors principals: arquitectes i administradors.
La millora de l'eficiència energètica dels habitatges cada vegada està més estesa entre els ciutadans i els Next Generation són una molt bona ajuda per fer el pas cap al canvi. Però Josep Milà, en representació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha explicat que els arquitectes ja fa anys que tenen aquesta sensibilitat i ha destacat que aquestes rehabilitacions són molt necessàries perquè una bona part dels habitatges de les ciutats estan molt endarrerits en aquest sentit.
Una de les característiques d'aquests ajuts és que es cobren abans d'iniciar les obres i que només es poden demanar fins al 30 de juny del 2026.
Els reptes de l'economia circular
També aquest dilluns, mig centenar de persones han après a la biblioteca municipal què és l'economia circular, com s'ha transformat gràcies a la tecnologia i què caldria fer per potenciar-la encara més.
La conferència ha anat a càrrec del rubinenc Jordi Verdú, professor del departament de Telecomunicacions i Enginyeria de Sistemes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Centre de Recerca en Emprenedoria i Innovació Social.
L'economia circular, que busca millorar la gestió dels residus per tal d'avançar cap a un model més sostenible i rendible, no és nova, però els avenços tecnològics han fet que ara hagi explotat. L'interconnectivitat dels dispositius, l'internet de les coses o l'accés a energies renovables estan facilitant un canvi de paradigma i nous models de negoci basats en el reaprofitament i l'economia circular.
Per a Verdú, però, hi ha obstacles que encara s'han de superar. Un és la mateixa concepció dels residus: per a l'expert, l'empresari els hauria de valorar com a recursos, per exemple, venent-los a una altra companyia que els faci servir de matèria primera. L'altra gran barrera és la legislació. Les normatives sobre seguretat, protecció de dades o les traves a l'autoconsum compartit de renovables estan impedint que aquest fenomen avanci encara més i complicant que es puguin complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides.
La xerrada d'economia circular de Jordi Verdú estava emmarcada en el nou curs de l'Aula d'Extensió Universitària de Rubí (AEUR).
