Els Pets són 'els reis' de Rubí
El grup de Constantí repassa els 41 anys de carrera en un concert ple de grans hits i de 'cares B' dedicades als fans de tota la vida
Ha sigut la tercera visita d'Els Pets a Rubí, i no han defraudat, malgrat que ja han passat 32 anys del primer cop. Els de Constantí han arribat a la ciutat dins la segona part de la gira de celebració dels 40 anys de la banda (van néixer el 1985) amb un repertori ple de cançons icòniques, però també algunes cançons menys conegudes, però que han sigut regals per als seguidors de sempre d'Els Pets.
✍🏼 Albert Solé Bonamusa
La gira dels 40 anys del 2025 va constar de dos tipus de concerts on Els Pets van tocar sencers els quatre discos més significatius ('Calla i Balla' i 'Som' un, i 'Bon dia' i 'Agost' l'altre). Però conscients que s'havien deixat molts hits fora, aquest 2026 han decidit fer una segona gira amb les millors cançons que s'havien quedat fora.
Han començat el concert amb 'Tres', la cançó que obre el seu disc 'Fràgil' (2010) un dels discos més desconeguts, però que era una picada d'ullet per als fans de tota la vida. D'aquest mateix disc han tocat 'Per veure't a tu' i 'El que val la pena de veritat'. Però en el primer tram del concert també han tocat dos clàssics com 'La vida és bonica' o 'Vespre', una cançó del primer disc del 1989, però que ja és un himne d'una generació.
De fet, el cantant, Lluís Gavaldà, ha cantat 'Vespre' passejant entre el públic i xiuxiuejant la lletra a cau d'orella dels més emocionats.
El moment que Lluís Gavaldà ha cantat 'Vespre' entre el públic de l'amfiteatre / Michal Zavrel
En dos moments més Els Pets s'han posat als més veterans a la butxaca quan han tocat 'Domesticada', un himne feminista del 1994, o 'Silenci criminal', un al·legat contra la 'mili' del 1992. Però per als fans més novells, 'Blue tack' és d'aquelles cançons que posen els pèls de punta.
I han enfilat la recta final del concert amb himnes com 'Tantes coses a fer', 'Segon plat' o 'Estúpidament feliç', que han fet que molta gent del públic, animats pel mateix Gavaldà, s'aixequessin de les seves cadires i es posessin a primera fila a cantar i ballar a un metre de l'escenari.
Pels bisos s'han deixat tres cançons especials per diferents motius: 'Com anar al cel i tornar', tot i no ser molt coneguda pel públic general, Gavaldà ha admès que és la cançó que més els agrada tocar en directe perquè és una filigrana musical; després el rock elèctric de 'Respira', per acabar amb l'himne antimonàrquic del 1994, quan ningú es queixava de Joan Carles I i ells van escriure 'Jo vull ser rei'.