Els pros i els contres del retorn a l'activitat en el futbol rubinenc

La tornada als entrenaments dels clubs esportius sembla molt més a prop després del que, sembla, el Procicat, anunciarà en els pròxims dies amb un retorn a les activitats esportives a l’aire lliure. La Federació Catalana de Futbol ja va fer públic uns dies enrere un possible calendari que portarà als clubs a tornar a la competició el primer cap de setmana de desembre. A Ràdio Rubí em volgut saber que n’opinen de tot plegat els clubs de futbol de la ciutat i aprofitar l’avinentesa de com es troben en l’actual situació. Un informe que poden llegir a continuació.

 

Totes les entitats consultades, evidentment, que tenen ganes de tornar a la normalitat. Ara bé, cadascuna amb alguns matisos en funció de diferents factors. La confiança en el retorn s’expressa en clubs com l’Olímpic de Can Fatjó, el Juventud 25 de Septiembre o Penya Blaugrana Ramon Llorens. Consideren, a més, que les ganes venen acompanyades pel fet que no s’hauria d’haver aturat l’activitat quant a entrenaments, ja que la seguretat estava garantida. Una mica més en la línea d’anar amb prudència s’han mostrat des de la UE Rubí i el CEF Can Mir. En boca dels seus presidents, Josep Alcalà i Jordi Peiró, respectivament, consideren que allò que ha de primar és la salut i el que es marqui des de les autoritats competents. Alcalà va, fins i tot més lluny i considera que la represa s’hauria de fer després de Nadal.

Retorn a la competició
La visió del president del club degà de la ciutat va més enllà en veure precipitat el retorn a les lligues. Tot plegat es podrà complicar en el moment que hi hagi confinaments per equips amb risc de contagi i en entitats amb 28 equips com la seva tot plegat complicarà molt l’organització. Més ganes n’hi ha a clubs com l’Olímpic o el Veinti, però en el cas dels del 25 de Septiembre veuen complicat el retorn si no canvien molts les actuals restriccions, segon assegura un dels membres de la junta, Javi González. El president dels de Can Fatjó, José Piña, veu més factible el retorn del futbol amateur, però que tot es complicarà si la base també inicia competició. Les dificultats també les veu el responsable esportiu de la PBRLL, Sergi Monterde, pel que suposa de mobilitat o en la mateixa línea, però pels condicionants de la pandèmia trobem a l’CEF Can Mir.

Unanimitat
En un aspecte en el qual trobem a tots d’acord al 100% és en l’afectació negativa que està tenint aquesta segona aturada en els clubs. El cop econòmic és per a tots per igual en haver aturat l’activitat i, per tant també, els ingressos per diferents qüestions que podien tenir. Ja sigui pensant en el present, el passat o el futur, la situació els fa pensar en unes mancances que seran difícils de suplir.
Hi ha qui va més enllà i pensa en el que suposa a nivell social, com és un club que viu del dia a dia familiar a les seves instal·lacions com el Veinti o els que pensen en la feina cap als nanos, com l’CEF Can Mir. Aquests últims, per cert, han mirat d’aprofitar el temps aprofundint en les tasques socials i de cooperació internacional en què es troben treballant.
Cal seguir, doncs, treballant per part d’uns clubs que han mirat de mantenir el contacte amb els jugadors per vies telamàtiques. la feina no ha estat tan organitzada en aquesta ocasió com en la primera aturada, però d’una forma o una altra s’ha mirat de mantenir actius als jugadors ni que fos a casa.

Aspectes positius
Molt poca cosa es pot extreure de bo en una situació com la que s’ha viscut, però sempre hi ha alguna cosa que es opt veure des d’un punt de vista un xic més positiu. És el cas de l’afectació que ha tingut per a la UE Rubí el canvi de gespa del seu terreny de joc. Just ha coincidit amb l’aturada, cosa que ha evitat el que es preveia com a una organització molt complicada en haver de moure a 28 equips durant un mes fora de les instal·lacions. Les obres segueixen la seva marxa i en funció de quan es torni a l’activitat podria ser fins i tot que tots el moviments s’estalviaran.
No tan exagerat, però una mica més incòmode el dia a dia hauria estat a les instal·lacions de l’Olímpic. La col·locació de la coberat segueix el seu camí i ha estat més còmode un treball sense el moviment de persones habituals en una temporada habitual. Per cert, coberta que porta una mica d’endarreriment per aspectes de falta de material, però que s’espera una entrega ràpida i amb moltes ganes per a l’entitat.