Quan em van demanar fer un article sobre feminisme vaig tenir la ingènua sensació que creia saber molt, que tenia moltes opinions, certeses o realitats de les quals parlar, soc dona, però vaig veure que, en realitat, no sabia res, quan, a més, es va afegir escriure sobre un enfocament lliure i sense una temàtica concreta em feia donar voltes al cap. Sobre que parlar? Soc dona, no hauria de ser difícil. Però, un cop pensades mil temàtiques i mil opcions, tot quedava poc clar fins i tot per a mi. Fins i tot ho vaig comentar a les meves companyes de què podria parlar, que seria interessant llegir sobre feminisme, i un altre cop mil temes, tot en funció de l'edat, els interessos, les inquietuds. Va ser en aquell moment que vaig en recordar-me d'una frase de l'escriptora Maria Àngels Cabré "El feminisme és moda... i que duri!"
En aquest moment vaig pensar, que faig jo per promoure un feminisme sa, les dones que ja formen part de la meva generació som dones formades, capacitades, apoderades, tenim empenta, caràcter, voluntat, iniciativa. Però de totes maneres mai no ho hem tingut fàcil. I un any més, el 8 de març esdevé una oportunitat de les dones per deixar de manifest la nostra plena participació en la vida política, econòmica, social i cultural. Tot i que és cert que s'han produït avenços en relació amb la igualtat de gènere, també és evident que el segle XXI és el segle de les dones.
Ens cal continuar lluitant perquè el context polític i social actual no siguin un pretext per fer ni un sol pas enrere, sinó una oportunitat per continuar avançant cap a la igualtat efectiva i real. Ens queda molta feina per fer i molt reptes per assolir: ho veiem cada dia. Dintre del que podríem anomenar el meu sector, el treball social, podem veure que és una disciplina que mobilitza la ciutadania a través de la intervenció i l'acció comunitària, i que està directament implicada en la consecució de drets, qüestionar els estereotips de gènere actuals i apoderar les dones perquè siguin protagonistes del seu propi procés de canvi i de millora. Sabem que la greu crisi econòmica i social té i tindrà molt més pes sobre les dones, ja que som la principal víctima de la pobresa. Des del treball social que treballa amb persones, famílies i grups, som agents actius en la lluita contra la discriminació, incorporant la perspectiva de gènere, trencant els estereotips i rols del gènere que ens imposa el patriarcat.
Hi ha moltes coses a treballar encara, i entre les moltes coses que ens queden, tenim una que va més enllà de la nostra pròpia activitat quotidiana com a dones, i la qual també forma part d’aquesta mirada feminista i que no hem d’oblidar, la nostra societat ha de poder arribar a la corresponsabilitat, paraula no gaire bonica, però que és molt necessària si volem que la nostra feina no caigui en buit, aquell aspecte que es refereix a la distribució equilibrada, equitativa i funcional del dia a dia de totes.
Ser corresponsables de veritat implica una transformació personal, però també col·lectiva i social, és a dir, estructural. Perquè cal trencar amb el model de masculinitat hegemònica imposat pel patriarcat, visibilitzant masculinitats alternatives.
Als darrers anys s'ha pogut evidenciar una crisi de la masculinitat tradicional arran dels canvis que les dones i els feminismes han produït a la nostra societat. I aquesta crisi ha fet que molts homes amb masculinitats diferents de la tradicional i que defensen el treball de les dones des del seu treball intern hagin pogut sortir a la llum sense que aquestes masculinitats siguin un defecte o una cosa puntual a la nostra societat. És per això, que cal visibilitzar i potenciar als nous homes bons, pacífics i cuidadors tal com defensa l'antropòleg i treballador social, Ritxar Bacete González i que recull en el seu llibre "Nuevos hombres buenos. La masculinidad en la era del feminismo". Que recomano sense cap mena de dubte per tractar la masculinitat des dels homes, que en aquest llibre aposta per superar el masclisme i reconvertir les masculinitats hegemòniques tòxiques i de dominació en models de diversitat, justícia, equitat, diàleg i pau. Cal una revolució personal i col·lectiva també per part dels homes que faci possible que també esdevinguin com s'ha reclamat sempre a les dones ser persones autosuficients i responsables a tots nivells: econòmica, funcional i emocionalment. En definitiva, millors persones. En aquesta revolució els homes han de tenir una altra mirada basada en el respecte cap a un mateix i les altres persones.
El feminisme ha revolucionat i redefinit el paper de les dones a la societat, un procés que ha suposat, inevitablement, qüestionar i transformar un rol masculí en el qual cal que els homes renunciïn a la seva posició històrica de privilegis de gènere. I encara que s’ha de defensar que el feminisme i que s’ha de tenir clar que els seus valors han de ser defensats i treballats per les dones de manera pública, soc molt partidària del fet que el feminisme ha de ser proclamat per dones, els homes tenen el seu paper en aquesta societat canviant i han de ser l’estàndard i defensors d’una masculinitat diferent, una masculinitat que vagi en la mateixa direcció que el feminisme, per crear una societat per totes. I perquè no dir-ho, una altra manera de ser homes és possible! Suma't a la transformació!
Per això aquests dies convido a tothom a sortir per una igualtat sense adjectius, en què puguem compartir-ho tot sense exclusions. Som feministes per construir una societat més justa i més igualitària.
I a nosaltres les dones, en aquest dia, només dir-vos que som fortes, som valentes, som lluitadores.
Feminisme és llibertat!
Una abraçada lila!!
Mercedes Rodríguez, Veïns per Rubí