Comença el judici als pares d’una altra nena de Rubí sotmesa a mutilació genital
Nou cas de mutilació genital a una nena de Rubí. Aquest dilluns comença el judici a uns pares rubinencs que van sotmetre la seva filla a una ablació de clítoris fa set anys. Cadascun s’enfronta a la petició de sis anys de presó per part de la Fiscalia.
✍🏼 Pamela Martínez Ortega
L’any 2018, els acusats haurien viatjat amb la menor al Senegal quan aquesta tenia tres anys. Allà, uns familiars de manera clandestina li haurien practicat una ablació de clítoris. Al país africà la mutilació genital femenina està sancionada penalment des del gener de 1999.
Segons l’escrit de conclusions provisionals del fiscal, al qual ha tingut accés l’agència EFE, la mutilació genital de la víctima no es va conèixer fins a l’octubre de 2022 quan la directora de l’Institut Escola Teresa Altet va dur la nena als serveis d’urgències de pediatria de l’Hospital de Terrassa, perquè presentava signes de maltractament en l’àmbit familiar. A l’Hospital va ser reconeguda per la metge forense de guàrdia que, a banda de les lesions compatibles amb maltractament, va detectar la presència d’una “cicatriu de característiques no recents a la zona del clítoris compatible amb la mutilació genital femenina tipus 1 o clitoridectomia”. A partir d’aquest moment, es van iniciar els protocols corresponents.
Aquesta no és la primera vegada que es detecta un cas d’ablació en una nena de Rubí. L’any 2023, els pares d’una menor van seure al banc dels acusats, però en aquesta ocasió, la mare va arribar a un acord amb la Fiscalia acceptant els fets a canvi d’una pena de dos anys de presó, condemna que va quedar en suspens per la manca d’antecedents. La Fiscalia va retirar l’acusació al pare, perquè no es feia càrrec de la filla des de feia temps i era desconeixedor de la situació.
Protocol municipal
Rubí disposa d’un protocol municipal per l’abordatge de la mutilació genital femenina des de l’any 2021. El document inclou la mutilació genital femenina i altres pràctiques com els matrimonis forçats. El protocol explica les formes de detecció i l’actuació en cas que l’ablació ja s’hagi consumat. A més, també defineix les àrees municipals que treballen per detectar i erradicar aquesta pràctica i la col·laboració amb altres agents com ara els serveis sanitaris o els centres escolars.
