Informació per votar a les eleccions generals del 29N a Rubí
Requisits, funcionament de les urnes del Congrés i del Senat, i claus del vot i el cens electoral.
La ciutadania de Rubí està cridada a les urnes el pròxim 29 de novembre per elegir els seus representants al Congrés dels Diputats i al Senat en les eleccions generals. Conèixer com comprovar la inscripció al cens, quina documentació cal portar a la mesa o com funcionen les dues paperetes és clau per exercir el vot correctament.

Qui pot votar i com es comprova el cens a Rubí?
Per poder participar en aquests comicis cal tenir:
· la nacionalitat espanyola,
· haver complert 18 anys el mateix dia de la votació
· constar en el cens electoral.
La inscripció es pot comprovar a l'oficina del cens electoral i a l'administració pública, tant de forma presencial com per internet. També arribarà al domicili en forma de targeta censal. Allà s'indica el col·legi i la mesa assignada.
Que es la targeta censal i que s’ha de fer amb ella?
La targeta censal és el document que envia l'administració directament per correu a la bústia de casa. Conté:
· El col·legi electoral on has d’anar a votar
· La mesa específica on has de dipositar la papereta.
El dia de les eleccions no es necessari portar-la a la mesa. Es un document informatiu.
Quina documentació cal presentar a la mesa?
Cal presentar un document oficial original amb fotografia. Per exemple: document nacional d'identitat (DNI), el passaport o el permís de conduir.
El vot és secret i ningú té l'obligació de revelar la seva tria.
Que es vota en unes eleccions generals?
Es voten dos grups de representants: el congrés o la cambra baixa (d’on després s’elegeix el president) i el senat o cambra alta.
El Congrés dels Diputats (cambra baixa)
· Es vota amb la papereta blanca
· Tries un partit polític a través d'una llista tancada
· S’elegeixen els diputats que formaran el Congrés.
· La ciutadania no vota directament el president del govern espanyol, sinó que són aquests diputats els qui després l'elegeixen.
· Al Congrés es prenen les decisions principals del país com les lleis o els pressupostos.
El Senat (cambra alta)
· Es vota amb la papereta sèpia
· Tries persones concretes marcant creus al costat del seu nom (a la circumscripció de Barcelona se'n poden marcar fins a tres, fins i tot barrejant partits diferents).
· És la cambra de representació territorial, encarregada de revisar, proposar canvis o vetar les propostes que arriben del Congrés.
Com votar amb la papereta blanca i la papereta sèpia?
A les seus electorals de les eleccions del 29 de novembre hi ha dues urnes i paperetes de dos colors clarament diferenciats:
Papereta blanca (Congrés dels Diputats): La butlleta s'introdueix sencera dins del sobre blanc sense fer-hi cap mena de marca ni modificació.
Papereta sèpia (Senat): En aquest cas es trien persones individuals escrivint una creu dins al requadre al costat del seu nom. A la demarcació de Barcelona es poden marcar fins a tres candidats, que poden pertànyer a formacions polítiques diferents.
Quines diferències hi ha entre vot en blanc, vot nul i abstenció?
Aquestes tres opcions tenen efectes i implicacions diferents sobre el còmput del resultat electoral:
1. El vot en blanc
Què és: quan s'introdueix el sobre buit a l'urna o, en el cas del Senat, quan la butlleta no té cap candidat marcat.
Com es compta: Es registra oficialment com a vot vàlid però no s’assigna a cap formació.
Com afecta el repartiment d'escons: Els vots en blanc s'inclouen dins de la suma total de vots vàlids que entren en el càlcul del repartiment a través de la fórmula electoral. Això fa que s'elevi el nombre total de vots sobre el qual es calcula el llindar mínim d'accés (que al Congrés és del 3% dels vots i a les municipals del 5%), de manera que fa més difícil i car que els partits petits puguin superar aquest percentatge per entrar al Congrés.
2. El vot nul
Què és: Es produeix quan el vot no compleix els requisits formals exigits per la llei. Per exemple, hi ha dues paperetes de diferents partits dins un mateix sobre o s’ha gargotejat a la papereta. En el cas del Senat es també quan es marquen més candidats dels corresponents.
Com es compta: No és un vot vàlid; queda registrat a l'acta de l'escrutini estrictament com a vot nul
Com afecta el repartiment d'escons: No computa com a vot vàlid, no s'assigna a cap formació política ni s'inclou en la base sobre la qual es calcula el 3% necessari per entrar a la distribució de diputats
3. L'abstenció
Què és: Consisteix a decidir no anar a votar.
Com es compta: No es comptabilitza.
Com afecta: L'abstenció queda reflectida únicament en les xifres finals de participació electoral de la jornada i a l'escrutini general, però no intervé de cap manera en la fórmula de càlcul ni en el repartiment d'escons.




