Ismael Blanco (director de l'IGOP): "Rubí té una situació socioeconòmica similar a altres municipis de l'Arc"

Ismael Blanco, el director de l'Institut de Govern I Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), considera que les dades socioeconòmiques de l'Idescat situen Rubí en un punt similar al d'altres grans ciutats de la segona corona metropolitana, com Terrassa, Sabadell, Granollers o Mataró. En una entrevista aquest dimarts al magazín 'Rubí al dia', el politòleg rubinenc repassa les dades estadístiques que hem conegut i reflexiona sobre els fenòmens que s'hi apunten.

Blanco considera que Rubí és una ciutat sota la qual encara pesa "un cert estigma" respecte a la seva situació social, però recorda que les dades mostren una realitat que té punts en comú amb altres grans municipis de l'Arc Metropolità, com Sabadell, Terrassa, Granollers o Mataró. "Tenim 18 seccions censals que s'ubiquen per sobre de la mitjana i 24 que s'ubiquen per sota", explica Blanco, que es fixa en el fet que la desviació de la mitjana de les zones més benestants (Sant Jordi Parc, Segle XXI...) és de 16 punts per sota, mentre que els casos més desfavorits (25 de setembre, Les Torres) estan fins a 27 punts per sota. Amb tot, considera que "no estem tan malament", en comparació a municipis pròxims.

Per al director de l'IGOP, les últimes dades de l'Índex Socioeconòmic Territorial (IST) a Catalunya comencen a deixar entreveure el fenomen de la segregació urbana, segons el qual les diferents classes socials tendeixen a concentrar-se als mateixos llocs. Amb tot, ciutats com Rubí mantenen una certa barreja social, segons la qual, les diferències ja no les trobem només entre barris, sinó entre els mateixos carrers o edificis. En aquest sentit, tot i els contrastos entre les seccions més benestants i les més desfavorides de la ciutat, Rubí és lluny encara de la desigualtat interna que l'IST reflecteix a municipis com Girona o Badalona.

Durant l'entrevista al 'Rubí al dia', el politòleg rubinenc també parla de fenòmens com l'arribada a la ciutat de veïns de Barcelona o Sant Cugat per l'encariment de l'habitatge, o sobre com polítiques com el Pla de Barris podrien millorar la situació de les seccions censals més pobres.