Ivan Hidalgo (pregoner): “Per a un rubinenc, la Festa Major és sagrada”

El periodista rubinenc Ivan Hidalgo és el pregoner de la Festa Major 2026. Hidalgo es va postular com a pregoner a les xarxes socials en una mena de juguesca amb els seus amics. En una entrevista a Ràdio Rubí, on va començar amb 14 anys, confessa que per ell és un honor donar el tret de sortida de la festa de la seva ciutat. Actualment, Ivan Hidalgo està fent les retransmissions de partits del Mundial de futbol per Teledeporte i segueix vinculat a la Kings Leage, on va debutar amb poc més de vint anys. 

 

✍🏼 Belén Tierno Nebot

-Has arribat de Madrid aquesta setmana per fer el pregó de la Festa Major. Explica’ns en què estàs treballant ara perquè vas començar la temporada narrant partits de primera divisió a DaZN però fas moltes altres coses. 

-Ara mateix estic al Mundial i em podeu seguir a Teledeporte, però, també estic  a Jijantes. Després marxaré a Itàlia amb el Mundial de la Kings Leage. Quinze dies de descans i  torna a començar la Lliga una altra vegada. O sigui que estic amb moltes ganes de veure què passa la temporada vinent, però sobretot l'important d'aquest estiu és fer el pregó de la Festa Major... És que estic aquí i encara no m’ho acabo de treure. 

-Expliquem com et vas convertir en el pregoner de la Festa Major 2026. Ets molt actiu a les xarxes socials i vas fer un post d’Instagram des del Brasil amb una bandera de Rubí, dient : “Mira, Rubí també al Brasil. Em proposo per ser pregoner”. Va ser una mica en serio i una mica en conya, oi? 

- És que realment va començar aquí a la ràdio. Quan vaig fitxar per Dazn per fer Primera Divisió, el David Garcia, em va preguntar a una entrevista “Si ja has fet Primera Divisió amb 23 anys, quin seria el teu somni?” Ell ho enfocava des del punt de vista professional. I, clar que podria haver dit narrar la final de la Champions, la final del Mundial però jo tinc el mantra de no posar-me un objectiu. Aleshores vaig dir fer el pregó de la festa major de Rubí. Però no va ser una resposta del tot en serio. Després quan vaig penjar l'entrevista a les xarxes socials, els meus amics van començar a fer com una miqueta de bola, li van passar a l'alcaldessa, etc.. Després, quan estava a Brasil amb el Mundial de la Kings amb els amics vaig dir “que em compro una bandera de Rubí i la posso allà”  La meva idea principal era que Neymar fes un vídeo dient que Ivan Hidalgo havia de ser el pregoner de la festa major de Rubí però, clar, a l’empresa això no li va agradar. Finalment, vam fer una foto a l'estadi de la final i em vaig proposar com a pregoner. 

-Estàs molt il·lusionat amb el pregó. Què significa per a tu? 

- Ja ho tinc preparat. A mi m’agrada fer el pregó una miqueta per l'experiència, per la trama, per l'aventura, però sí que és veritat que el pregó serà possiblement més seriós del que el meu entorn més proper es pensa. El pregó és realment un honor. Donar inici a la Festa Major del teu poble és un honor. Per tots els rubinencs són unes dates que tenim molt marcades al calendari. Tinc amics que viuen fora i venen  expressament per la Festa Major, altres que organitzen les vacances en funció de la festa. Jo mateix, aquest any, he tingut l’oportunitat de narrar el Mundial i he dit “Tinc plena disponibilitat, tret d’aquests dies”  Perquè la Festa Major per a un rubinenc és sagrada, i és l'únic moment de l'any que guardes les dates perquè són moments de retrobament, d'estar amb la teva gent... 

-Com serà el pregó que estàs preparant?

- No vull confessar gaires coses. És un pregó amb tres parts ben diferenciades. He intentat explicar què és la Festa Major per un rubinenc i també d’on ve aquest sentiment... A més, crec que aquest sentiment l'hauríem de continuar inculcant a properes generacions perquè és molt bonic presumir d'identitat. També hi haurà una part on vull reivindicar un mantra que tinc des de fa molt de temps i que crec que m'ha servit no només en coses de la feina o de la vida personal.  

-Explica a aquells que no et coneixen qui és l’Ivan Hidalgo. Tu vas acostar-te a la comunicació amb només 14 anys, oi?

-Sí jo vaig començar a venir a la ràdio amb 14, però, clar, per temes legals, fins que no va començar la temporada que jo feia els 16 no vaig poder treballar aquí.  Vaig començar fent el Veinti. 

-Vas néixer al barri del Progrés i vas anar a l’escola 25 de Setembre i a l’Institut Torrent dels Alous. El 25 de Setembre és gairebé el teu barri. 

-Sí jo soc de Rubí de tota la vida. És el meu barri. Ara el camp és una mica més popular perquè hi juga l’equip d’Ibai però, per mi és el camp on feia educació física a l’escola. Per mi narrar el Veinti va ser una experiència molt especial i mira que aquesta ha estat una temporada de somni perquè a part de debutar a Primera Divisió he debutat a la Champions, Europa League, Conference League... Però el partit que jo recordo amb més estima, amb molta diferència, va ser quan vaig poder narrar el partit del Rubí contra l'Atlètic Club. Recordo especialment el gol que va marcar el Rubí en aquella eliminatòria. Per mi crec va ser la narració de gol més emotiva. De fet, molts dels meus amics m'ho recorden. Em recorden també que m'equivoco molt poques vegades del nom del jugador que marca, però en aquella narració em vaig equivocar. Tot i així, com que va ser tan passional em donava igual. És que vaig embogir. 

-Ha anat tot molt ràpid no? Quan estaves a Ràdio Rubí algú et va escoltar i et va proposar narrar partits de categories més altes. 

- Guardo molta estima en molts partits a la ràdio, quan no portava ni barba, gairebé. Recordo l'ascens del Rubí, que va ser com la primera vegada que em vaig fer una miqueta mig viral a xarxes, i això després va cridar l'atenció de la Federació Espanyola, i vaig començar a fer passos endavant en la meva carrera. Ha anat ràpid. La veritat és que he tingut aquesta sort. Amb l'Àlex Pérez i el Pol Peyró, que són companys de la casa, els meus primers companys de transmi conjunta, quedem de tant en tant per fer una trobada i sempre fem broma. Jo els dic “us he d’explicar una cosa” i ells diuen “què, t’han trucat de la NASA?” Estic molt orgullós d’on he arribat però també hi ha moltes sessions de psicòleg darrere per digerir-ho. Perquè, de vegades, acceptes molts reptes a l’hora i comences a normalitzar coses que no són gairebé del tot normals.

-Com portes aquesta popularitat?

-És molt heavy. Jo he narrat a l'altra punta del món, a Mèxic, i hi havia nens plorant i dient “mama, mama, és Ivan Hidalgo”. Jo pensava, però en quin món vivim? És bastant surrealista que em reconegui la gent.  A Rio de Janeiro, de vacances després d’haver narrat el mundial per la Kings Leage, un noi em va reconèixer per la veu.  En molt poc temps estan passant coses molt surrealistes, però estic abraçant-les, agafant-les... i amb ganes que passin més coses per gaudir de l'experiència i el camí. 

-Però per molt que et sorgeixin projectes més grans mai deixes el que estaves fent ni t'oblides d'on vens. Va passar amb Ràdio Rubí i ara amb la Kings Leage. 

-La part més positiva d'haver començat tan jove és que ho faig perquè m'ho passo bé, per passió... Sí, jo podria haver deixat la Kings quan vaig començar a fer el Girona. Però amb la Kings m'ho passo molt bé, tinc uns companys que són increïbles, el format també m'agrada molt, vius experiències... I Ràdio Rubí, és que hi ha una part de mi que la considero com meva. Jo vaig començar aquí, em fa molta il·lusió  tornar i veure us a tots. La il·lusió que jo tenia quan vaig començar aquí és una il·lusió que se'm contagia cada vegada que trepitjo aquests estudis. Tenim la sort que la nostra professió és molt passional. 

-Tens només 24 anys i a la vida et queda molt per fer però què et queda per fer a la professió?

-M'agrada que has fet l'especificació a la professió, perquè l'última vegada que em va preguntar això aquí vaig dir “ser pregoner”. A mi el que m'agrada és narrar, però,  he descobert altres coses que també m'agraden com presentar. Tan debò pugui continuar narrant, ja sigui Primera Divisió, Segona, Champions, Primera Federació, el que vingui...No tinc un objectiu marcat. Realment és un mantra que tinc bastant al meu dia a dia, no marcar-me un objectiu, no marcar-me una meta, perquè si no hi arribes a la meta et frustres i potser si hi arribes, et tornes un panxacontenta  i no pots ser un panxacontenta en aquesta professió.

- Quines coses bones i dolentes t'ha donat el futbol, la professió...? 

-Aquesta forma de pensar i també coneixer moltes persones. Això que dius que te'n vas a una altra etapa però no deixes l'anterior també ha passat amb les persones. Quan començo una altra etapa, penso en la gent que he conegut i amb qui no vull deixar de tenir contacte. Quan em van comunicar de forma oficial que faria el pregó, vaig fer un grup de WhatsApp amb tota aquesta gent. És un grup d’unes vuitanta persones i gairebé totes vindran a donar-me suport aquest divendres. És a dir, tindré un grup de supporters o de hooligans, no ho sé. 

-Vigila que últimament passen coses ‘perilloses’ als balcons dels ajuntaments. 

-Jo , per sort, una cosa que vaig aprendre possiblement massa d'hora, és que quan tens un micròfon o tens un altaveu, és molt important saber el que dius, saber on ho dius, i tot i que et sentis còmode, estiguis en un àmbit de festa, has de ser molt conscient del teu missatge, perquè no saps qui l'escoltarà. Jo sempre penso que només m'escolta ma mare, però en els últims anys m'he adonat que m'escolta bastanta més gent.

-La teva mare i la teva família són molt importants per tu, oi?

-La meva família és un pilar bàsic, fonamental. Ma mare, el meu avi, la meva àvia... La forma en què ens donem suport, si hi ha un mal moment, sempre tenim un lloc per poder reeunir-nos tots. La meva forma de ser també ve gràcies a ells. M'han inculcat uns valors dels quals estic molt orgullós. Realment és un plaer tenir una família així. És un privilegi. La meva família també estarà a la plaça per donar-me suport i portaré una samarreta amb una frase relacionada amb la festa major que és un homenatge als meus amics de Rubí. 

-Quina és l’activitat de Festa Major que destacaries. 

La festa de Rubí és una festa per tots els públics. Jo recordo que de petit m’ho passava molt bé i ara de gran també amb activitats de nit però crec que la més emblemàtica és la ballada de gitanes. És part de la nostra identitat. 

-Però també els concerts de l’Escardívol no?

-Sí és clar. Hi ha una cosa màgica de la Festa Major:  tu pots baixar a l'Escardívol, i sempre saps on trobar el teu grup d’amics i si no els trobes segur que trobes altres persones que coneixes. Els retorbaments sempre són especials. La festa de l’Escardívol és genuina.

 

Mira l’entrevista en vídeo a Ivan Hidalgo