La majoria de nous rubinencs arriben des d'altres punts de Catalunya
Un 50% de la població que va arribar el 2024 venia d'altres ciutats catalanes, un 41% de fora d'Espanya, i un 9% d'altres comunitats autònomes
El creixement demogràfic de Rubí continua basant-se únicament en la immigració, donat que a la ciutat moren més persones de les que neixen. Tot i que una part important dels nous veïns que arriben a la ciutat prové d'altres països, la majoria venen a viure-hi des d'altres ciutats catalanes. Així ho recullen les dades més recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que també apunten com Rubí i altres grans ciutats de la segona corona metropolitana semblen estar rebent la població que marxa de Barcelona.
✍🏼 David García Entrena
Per segona vegada des que hi ha dades, a Rubí el 2024 van morir més persones (543) de les que van néixer (511). Però la població va augmentar aquell any en més d'un miler de persones. El motiu és que van arribar a la ciutat més persones que les que van marxar. Concretament, 5.336 veïns van fer de Rubí el seu nou municipi; mentre que 4.337 rubinencs van decidir començar una nova etapa a altres poblacions.
La mobilitat interna dins de Catalunya és un dels punts més destacables d'aquestes noves dades. La majoria dels nouvinguts que van arribar el 2024 (2.636) venien d'altres punts del país; una quantitat molt similar a la de veïns de Rubí que ara viuen a altres punts de Catalunya (2.483). Poc més de mig miler de persones van arribar provinents d'altres comunitats autònomes; mentre que 2.223 persones van immigrar des d'altres països, principalment, de l'Amèrica del Sud. Alhora, menys d'un miler de rubinencs van decidir emigrar fora d'Espanya.
Tot plegat, deixa un saldo migratori positiu de +1.326 persones; el segon més alt des que hi ha dades, i només superat pel registre de l'any anterior (+1.496). Aquesta realitat continua situant la immigració com el motor de creixement demogràfic de la ciutat.
L'èxode de Barcelona
Centrant-nos només en l'àmbit català, Rubí té un saldo migratori intern de +153 persones. No és una realitat aïllada: la major part de municipis de la segona corona metropolitana semblen estar assumint l'èxode de Barcelona, que ha perdut més de 15.000 veïns. És també el cas de Terrassa (+1.470), Sabadell (+554), Vilanova i la Geltrú (+691), Mataró (+165) o Vilafranca del Penedès (+308).
La gentrificació i la crisi immobiliària, amb preus que comencen a ser inassolibles per a moltes unitats familiars, podrien explicar bona part d'aquesta mobilitat. De fet, els municipis vallesans amb els preus més cars de l'habitatge són els únics que registren saldos migratoris interns negatius: Sant Cugat (-824) i Matadepera (-94). Amb tot, cal recordar que un nombre considerable de persones marxen de Rubí cap a altres punts del país. Per tant, no és descartable que estigui tenint lloc un fenomen doble: gent que arriba a viure a Rubí provinents de Barcelona i altres ciutats amb els lloguers més cars; alhora que hi ha rubinencs que marxen fora de la ciutat a la recerca de preus més baixos.
