La Ruta Vitivinícola reivindica la tradició i la vinya de Rubí
La passejada, organitzada aquest 28 de setembre per Centre d'estudis Rubinencs i el Consorci Sanitari de Terrassa, acompanyarà els assistents pels indrets icònics de la producció de vi a la ciutat
Per Mariona Jerez BertolínEl Centre d'Estudis Rubinencs (CER), juntament amb el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), organitza el pròxim dilluns 28 de setembre una Ruta del Rubí Vitivinícola. El passeig, de caràcter gratuït i guiat per l'historiador Sergi Cano, proposa un recorregut pels principals escenaris del municipi que mantenen viu el record d'una tradició de més de dos mil·lennis. La caminada tindrà lloc el 28 de setembre, amb sortida a les 8.45 h des de la cruïlla entre el carrer de Cadmo i el passeig de Pau Claris. Durant el recorregut, els participants passaran per espais emblemàtics del patrimoni local com Cal Patillas, on encara avui s'elabora vi, les antigues caves Arís Casanovas, les Bodegas Rosàs i l'antic Celler Cooperatiu.
La història del vi mil·lenari de Rubí
"La història de Rubí no s'entén sense el cultiu del cep i la producció del vi", explica Sergi Cano del Centre d'Estudis Rubinencs, "La tradició de fer vi a la ciutat té més de 2000 anys, amb el vi laietà que s'exportava a les Gàl·lies, a Itàlia i fins a arribar a les fronteres de l'imperi romà."
Durant gran part de la història Rubí la vinya i el vi van ser engranatges essencials en l'economia i la vida del poble. Però, durant la seva màxima esplendor, a finals del segle XIX, cau víctima de la plaga de la fil·loxera. Aquest insecte, emparentat amb els pugons, s'alimenta de les fulles i les arrels del cep.
La plaga entra des d'Estats Units per França i després a Espanya per Màlaga i Girona. Però és just després quan la crisi del vi empitjora. Els ceps americans són molt més productius i els francesos s'han recuperat abans de la fil·loxera, el que fa que els vinicultors de Rubí i Catalunya estiguin en desavantatge al mercat.
És en aquest moment quan, des de la Unió de Vinyaters de Catalunya, presidida per Josep Aguilera, es va encarregar la fundació del seller cooperatiu l'any 1920.
El celler va comptar amb 119 socis que ja només el primer any van produir més de 1000 hectolitres de vi. Fins que es va deixar d'usar com a celler, cada any va produir entre 1000 i 2000 hectolitres.
La cultura del vi pateix a Rubí
Si bé abans de la Guerra Civil el 81% del terme municipal es dedicava a l'agricultura i principalment a la vinya, actualment a Rubí només es conserven tres vinyes. "És una tradició que s'està perdent", avisa Sergi Cano, "és important que hi hagi un relleu generacional perquè les persones que cultiven els ceps ja són molt grans i si no hi ha un relleu jove malauradament s'acabarà perdent".
Malgrat la pèrdua de les vinyes, la cultura del vi continua molt present a la ciutat. L'edifici del Celler Cooperatiu acull anualment esdeveniments de referència com el Tast Final dels premis Vinari i la posterior Fira del Vi. La ruta d'aquest setembre permetrà connectar aquest passat agrícola amb els espais que en mantenen la memòria.
