L'Aula d'Extensió Universitària de Rubí (AEUR) ha acabat aquest dilluns el segon trimestre del curs amb una xerrada sobre l'evolució humana. La conferència ha servit per trencar alguns mites com que els éssers humans venim dels ximpanzés i, també, per conèixer les recerques més recents sobre els neandertals i la seva influència en el nostre genoma.
✍🏼 David García Entrena
El segon trimestre de l'AEUR ja havia tractat l'evolució humana, amb una visita al jaciment arqueològic d'Atapuerca (Burgos) i una xerrada sobre l'origen de la humanitat a Europa a càrrec de l'expert en Prehistòria Jordi Serrallonga. Aquest dilluns, el catedràtic Tomàs Marquès-Bonet, investigador principal del grup de genòmica comparativa de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la Reial Acadèmia de la Ciència, ha intentat respondre la pregunta "Què ens fa ser humans?".
Conscient de la profunditat tècnica de la genètica i la paleoantropologia, l'expert ha fet una presentació amb un llenguatge planer, basada en contrastar percepcions sovint equivocades, com que els humans venim dels ximpanzés. I és que som primats, igual que ells, i tots dos provenim dels mateixos antecessors comuns. També s'ha reflexionat sobre el concepte de races humanes i s'ha explicat quins són els parents evolutius més pròxims als homes.
Una altra qüestió de la qual s'ha parlat és la raó de l'extinció dels neandertals i si han pogut tenir algun impacte en l'evolució de l'Homo sapiens. La troballa fa només uns anys de l'ADN dels humans europeus més antics finalment ens ha donat una resposta. "Allò ens va permetre veure que la majoria de les persones de la Terra porten fragments de neandertal en el seu genoma. És la prova final que humans i neandertals es van creuar, i que nosaltres som els fills d'aquell encreuament", explica l'expert:
El curs de l'AEUR ja ha acabat, però encara queda la festa de cloenda. Tindrà lloc el dijous 3 de juliol a les 18 h a l'Ateneu Municipal i comptarà amb la representació de 'Magiaferit', el nou espectacle del mag rubinenc Jordi Quimera.
