Les festes del carrer Sant Miquel en tres generacions
Del “carrer dels llauners” al “carrer dels dibuixos”, 46 anys de festes en imatges
Per Mariona Jerez BertolínLes festes del carrer Sant Miquel aquest any han celebrat el 46è aniversari. Aquestes festes han crescut amb la ciutat i amb els canvis demogràfics i urbanístics. El que va començar com una festa entre veïns i una pintada en una paret, ara és una festa d’una comunitat i una gran catifa de dibuixos a l’asfalt.
L’any 1860, quan a Rubí només hi havia una població de 3.705 habitants, 90 d’ells vivien al carrer Sant Miquel. El carrer, en els seus inicis, es coneixia com el “carrer dels llauners”. Aquest sobrenom venia dels comerciants nòmades que s’ajuntaven al voltant del Torrent de l’Alba. Ara, però, si algú vol explicar quin carrer és el Sant Miquel, el més probable és que li doni l’etiqueta de “el carrer dels dibuixos”.
Les festes del carrer Sant Miquel van començar el 1980. A la Rubricata d’aquell 20 de setembre es llegia que la Comissió Municipal Permanent havia adoptat un acord per a concedir ajudes econòmiques a l’associació de veïns dels carrers Sant Miquel per a l’organització de les seves festes populars.
La Pintada Gegant de Rubí
En les més de quatre dècades de festes hi ha certes activitats que han estat icòniques any rere any. La primera, la més important: “La Pintada Gegant”.
Segons explica Dani Bové, president de l’Associació de Veïns del Carrer Sant Miquel, al principi la pintada es feia a una paret. “Es pintava tota de blanc i allà es pintava fins que van començar a fer pisos i es va començar a quedar sense paret”, afegeix Bové.
Quan ja no hi va haver paret, la pintada es va portar a l’asfalt, on ara queda tot l’any.
Bové explica també que a l’inici no eren pas dibuixo com els actual que hi ha ara. Posaven a la paret de llavors els dibuixos que coneixien els nens d’aquella època, però no hi havia tantes opcions com ara amb les noves plataformes. “Es buscaven dibuixos d'aquella època, però al mateix temps, alguns que no era cap personatge en si, sinó era més el cotxe, l'avió, el camió”, afegeix Bové.
Una temàtica per cada any de festa
Des de la pel·lícula “Cars” a la cuina catalana passant per la República del carrer Sant Miquel, cada any la decoració del carrer canvia. Una decoració feta pels mateixos veïns, autofinançats, a mà i amb materials reciclats.
Enguany, la festa s’ha dedicat a Gaudí.
La paella de l’Adela i el relleu generacional
Cada any la festa acaba amb un dinar cuinat per la mateixa veïna, l’Adela, que ha recollit fotografies del procés any rere any. “Està boníssim. Però des de fa molts anys és ella la que s'encarrega”, explica Bové, “i ara sí que s'ha buscat ajudants perquè ja ens anem fent grans tots. Hi ha jovent que està amb ella, que l'ajuda, seguint els seus passos”. Van ser els pares de la generació del Dani Bové que van començar amb la festa. Els fills van agafar el relleu i ara esperen que els nets també ho facin.
