L'Esportiu masculí està a l'altura d'un dia inoblidable

L'Esportiu Rubí va complir amb la seva part en una gran festa esportiva i de les que guardaran els jugadors en la seva retina. Bona imatge esportiva per competir davant d'un dels grans clubs del futbol sala català com és el CATGAS Energia Santa Coloma. Malgrat l'1 a 7 final i quedar eliminats, bona feina feta i gran festa la viscuda tant a dins la pista com a les graderies. L'entrenador, David Parrilla, ens explica l'experiència viscuda al final de la informació. La final masculina la disputaran els amfitrions i l'FC Barcelona, que ha guanyat 1 a 8 en l'altra semifinal al Sala 5 Martorell. Serà just després de l'altra final rubinenca amb les noies jugant contra Les Corts a les 16 h (vegeu notícia).

Jugadors i afició van viure una experiència inoblidable a Santa Coloma / Ràdio Rubí

Un cop van sortir les entrades a la venda, les destinades als aficionats rubinencs es van exhaurir ràpidament. Primera mostra inequívoca que el divendres 28 d'agost seria històric. Graderies del municipal Nou de Santa Coloma plenes amb força color de l'Esportiu i, evidentment, també molta presència de seguidors de l'equip amfitrió. Ambient festiu per als colomencs, que se sabien superiors, i per a una afició rubinenca que tenia molt clar que s'havia de gaudir veient al seu equip davant d'un de l'elit espanyola.

Sobre la pista, sensacions ben maques la dels jugadors. Per Santa Coloma passen els millors jugadors del planeta futsal i era el torn del protagonisme rubinenc, inclouent la transmissió a través de televisió. Tocava jugar en un recinte poc habitual per a ells i davant de rivals de gran nivell i amb passat molt important com, per posar algun exemple, Marc Tolrà i Eric Pérez. A més, de veure un home format a les files rubinenques i ara a l'elit com és Víctor Pérez, autor de dos dels gols locals.

Superiors

El que sí que es va confirmar va ser l'accés a la final del CATGAS. Millors tècnicament, també arribaven a la cita amb unes quantes setmanes de preparació i el contrapunt de només uns dies d'entrenaments dels nostres. Primera gran diferència entre un equip professional i altre que no. El físic va ser un component important, tot i que també s'ha de reconèixer que no l'únic.

La distància entre la Primera Divisió i la Tercera Nacional, amb dues categories entremig, també es va veure en la velocitat de joc i la qualitat individual. La presència a l'Esportiu d'un exprofessional com Jordi Campoy els va ajudar a aguantar el tipus, ja que va demostrar en moltes de les accions que va formar part de l'elit estatal anys enrere i estava al mateix nivell que molts dels rivals. A partir d'aquí, els detalls i la pilota aturada van fer la resta per acabar de decantar la balança.

El primer temps va tenir certa igualtat amb el factor físic. Els colomencs, però es van avançar ràpidament i l'1 a 2 els van fer just abans del descans. Dos cops durs, però que mantenien vius als de David Parrilla, sobretot gràcies al golàs de Jordi Campoy als 9 minuts de joc i que suposava l'empat. A la represa, la lògica va anar passant per la pista amb el tercer local, novament, matiner i la resta que es van anar sumant al compte fins a l'1 a 7 final. Els minuts deixaven sense aire als nostres i arribaven minuts per a menys habituals. Amb el xiulet final, res de cares llargues, ja que tothom sabia a l'Esportiu que havia estat un dia gran.