Los Ángeles ’28 poden tenir Tir Olímpic rubinenc
Adrià Martínez Torres lluita per classificar-se en un esport minoritari, però històric a la cita olímpica
Els Jocs Olímpics de Los Ángeles podrien comptar amb una participació rubinenca inesperada. A la nostra ciutat tenim a Adrià Martínez Torres, qui practica el tir al plat, o conegut també com a tir olímpic, i té totes les esperances posades a participar en la cita olímpica d’aquí a dos anys. En aquesta informació, coneixem una mica més la història d’aquest esportista i, al final d’aquesta, podeu trobar l’entrevista que hem mantingut amb ell.
Adrià Martínez Torres ha passat pels estudis de Ràdio Rubí / Ràdio Rubí
✍🏼 Sisco Lara García
És una modalitat esportiva poc coneguda i amb poques llicències oficials. De fet, l’actual situació de les normatives fa que s’estigui reduint molt la participació en aquest tir al plat. Hi ha manca d’instal·lacions i l’accés no és fàcil. Es tracta d’una pràctica poc vista i arribar a la mateixa acostuma a ser com li va passar en el seu dia a l’Adrià, li va venir de família.
El seu pare practicava el tir i així és com el germà gran es va iniciar i van arrossegar a l’Adrià. Fins i tot la mare es va iniciar en una proposta molt present a la família i que ha donat els seus fruits en la continuïtat d’aquest rubinenc que, amb 27 anys, veu factible participar en uns Jocs Olímpics. De fet, ens anotava que el Tir Olímpic és el de presència més antiga en la cita de cada quatre anys.
Arribar a Los Ángeles ’28 no serà fàcil. Cal guanyar-se una de les places que es concedeixen en les cites europees, mundials i de rànquing. És per això que aquest 2026 serà clau, ja que el campionat d’Europa i el Mundial es disputen entre setembre i novembre. Allà hi serà un Adrià que treballa fort per assolir un somni que té des de petit.
Arrels
Quan era ben jove que acompanyava al pare i el germà gran. Encara no li havia arribat el gust, perquè el futbol el cridava més. La tradició familiar, però, es va imposar i va començar a participar amb la primera llicència concedida als 14 anys. Els èxits no van trigar a arribar i va, ràpidament, recaure en el paraigua de la Federació Catalana, primer, i posterior l’estatal.
En categoria júnior, va arribar a ser campió de la Copa del Món, també de Catalunya i Espanya, i es va quedar a les portes dels títols mundial i europeu. En categoria sènior, la competència és més gran, però ha assolit medalles de copes del món i va arribar a ser 5è del món al Marroc el 2025.
La seva modalitat exigeix de molta concentració. No passa ni un segon des que surt el plat i disparen. L’entrenament té molt de tàctic, però també molt de psicològic. Han de trencar fins a 125 plats en les eliminatòries i, perquè es facin una idea de la dificultat, aspirar a guanyar alguna cosa t’obliga a encertar entre 121 i els 125.
