Manel Martori: "M'emporto la satisfacció del deure complert i la coneixença de molta gent que et saluda al carrer"
El botiguer es jubila als 77 anys i tanca un negoci històric de quatre generacions a Rubí
Per Belen Tierno NebotL'emblemàtic comerç Cal Martori, un dels més veterans de la ciutat, prepara el tancament definitiu després de més de 140 anys de trajectòria comercial. El seu actual responsable, Manel Martori, ha explicat als micròfons de Ràdio Rubí que tanca per manca de continuïtat familiar al capdavant del negoci.
Manel Martori ha decidit que és el moment de posar punt final a la seva etapa laboral. Per això, tancarà la seva emblemàtica botiga als 77 anys. Representant de la quarta generació al capdavant de la botiga —tots ells sota el mateix nom—, el comerciant ha confirmat que no hi haurà una cinquena baula que mantingui l'activitat comercial:
«Un ja té una edat i ja li toca jubilar-se. No hi ha seguiment, els fills han anat per altres costats [...] Me n'emporto la satisfacció del deure complert i la coneixença de tanta gent que et saluda pel carrer.»
L'origen de Cal Martori es remunta a l'any 1880, quan el besavi de la nissaga va establir-se a la ciutat provinent de Sant Celoni. Des d'aleshores, l'establiment ha sabut evolucionar i transformar-se al ritme de la societat rubinenca:
Darreries del segle XIX: El negoci va obrir portes al carrer de Sant Cugat com a taller dedicat a confeccionar guarnicions per a cavalls i carruatges.
Dècades de 1920 i 1930: Amb el naixement del futbol local, la segona generació va començar a distribuir pilotes reglamentàries i carteres escolars de cuir.
Consolidació moderna: Més endavant, la botiga es va especialitzar en articles de pell, bosses i maletes a l'avinguda de Barcelona, abans de traslladar-se l'any 2010 al carrer de Federico García Lorca.
Durant el seu balanç, Martori ha reflexionat sobre la transformació que ha viscut Rubí i els hàbits de compra dels seus veïns. Ha assenyalat com la proximitat dels grans centres comercials i l'auge del comerç electrònic han reduït la presència de petites botigues tradicionals, tot i que ha reivindicat el paper del botiguer de tota la vida com a espai de trobada veïnal i confiança mútua.
