Més de 600 rubinencs esperen per fer l’examen pràctic de conduir
Les autoescoles denuncien la falta d’examinadors i professors així com el nombre limitat de dates d’examen mensuals
Almenys 625 rubinencs esperen per poder examinar-se de l'examen pràctic de conduir. Per una banda, els alumnes es queixen dels llargs mesos d'espera i, per una altra, les autoescoles rubinenques demanen més examinadors i més professors a la Direcció General de Trànsit (DGT). Aquesta es defensa dient que el gran problema del col·lapse és el gran nombre de suspensos que hi ha. A Catalunya tan sols aproven l'examen pràctic el 48% d'alumnes que s'hi presenten, i alguns alumnes busquen opcions alternatives a altres municipis de l'Estat per examinar-se sense esperar tant de temps.
✍🏼 Joan Riba Cos
Segons ha pogut comprovar Ràdio Rubí, les 10 autoescoles de la ciutat acumulen almenys 625 alumnes pendents de fer l’examen pràctic de conduir –sense comptar Xarau, Rally i RACC, que no han facilitat dades–. Tots aquests alumnes ja han superat la prova teòrica, però es troben encallats en diferents fases del procés: alguns encara esperen per començar les classes pràctiques, d’altres ja les han iniciat i una part ja ha suspès l’examen pràctic almenys una vegada.
Un cop aprovada la teòrica, el temps d’espera per començar les pràctiques se situa, de mitjana, entre tres i sis mesos. Aquesta demora genera inquietud entre els alumnes. Alguns, com l’Ángel Domínguez, asseguren que “després de tres mesos d’espera, vaig pensar a tornar a 'empollar' el que havia après a la teòrica”. L’Ángel va haver d’esperar dos mesos per començar a fer pràctiques i, després, dos mesos i mig més per poder examinar-se per primera vegada: “Vaig suspendre i em van dir que havia de tornar a esperar tres mesos més com a mínim, això em va matar”, explica Domínguez.
Examinar-se a Múrcia
A Castellbisbal hi trobem un cas similar. El Jan Esteve també va suspendre la seva primera convocatòria, però en saber que havia d’esperar tres mesos per tornar a examinar-se va explorar noves opcions: “Vaig trobar l’opció d’anar a Múrcia, on la situació és diferent i et proposen treure’t el carnet en una setmana”. Ara bé, no tots els alumnes es poden permetre marxar una setmana a una comunitat que no estigui tan col·lapsada i es troben en una situació que els genera frustració.
Aquesta frustració sovint recau sobre les autoescoles, que es converteixen en el primer punt de pressió dels alumnes. Però els centres asseguren que no hi poden fer gaire res perquè no poden decidir quants aspirants es presenten a examen cada mes. “Des d’un any abans de la Covid, és la DGT qui assigna quants alumnes podem presentar a examen. És el famós Sistema CAPA”, explica Joana Nicolau, propietària de l’autoescola Bartrina.
El Sistema CAPA i la postura de les autoescoles
El nombre d’alumnes que cada autoescola pot presentar el determina el sistema CAPA (Capacitat per a les Proves d’Aptitud), implementat per la DGT l’any 2019 amb l’objectiu d’equilibrar l’accés als exàmens. Abans, aquest nombre depenia del volum de professors de cada centre: com més docents, més alumnes es podien examinar. Però la DGT va decidir canviar-o per fer una repartició dels exàmens més equilibrada.
Amb el CAPA, el criteri passa a ser el nombre d’alumnes matriculats. Tot i això, la seva aplicació, sumada a la normativa europea que limita a 12 els exàmens diaris per examinador –abans eren 16–, ha reduït de manera significativa la capacitat d’examinació. “El 2017 podia examinar 21 alumnes en un sol dia. Ara el CAPA em permet presentar-ne quatre, dues vegades al mes”, explica Lídia Martín, propietària de l’autoescola STEL.
Falten examinadors
Les autoescoles més petites de Rubí coincideixen a assenyalar la manca d’examinadors com el problema i reclamen un augment de personal per agilitzar els processos. Per complementar els 126 examinadors que hi havia a Catalunya l’any 2025, la DGT va convocar 44 places més, però només se’n van cobrir 15. Les 29 restants van quedar vacants. Segons Raül Viladrich, president de la Federació d’Autoescoles de Catalunya (FAC), el motiu és que “a Catalunya no hi ha cultura opositora per a aquestes places”. Gran part d’aquestes vacants es cobreixen amb persones d’altres parts d’Espanya, que, quan tenen oportunitat, tornen al seu lloc d’origen. Viladrich assegura que s’hauria de “premiar i bonificar aquestes places”, per tal que siguin més atractives.
En canvi, les autoescoles més grans, com RACC o Hoy-Voy, posen el focus en la falta de professors i en la necessitat de millorar la gestió dels recursos disponibles. “Amb nou professors més podríem assumir tots els alumnes i les places que ens assigna el CAPA”, afirma Rubén Díaz, de l’autoescola Hoy-Voy. Però el mercat dels professors també és complicat i avui en dia és difícil trobar-ne: “Les autoescoles busquen professors a Andalusia, Extremadura i, fins i tot, a Portugal”, assegura Yasira Alpañés, secretària de l’Autoescola Bartrina.
Per la seva banda, des de la DGT ofereixen una visió diferent del problema. Tot i reconèixer la manca d’examinadors perquè el sistema actual “estava previst per a 40 milions d’habitants i no per a 50”, consideren que el principal obstacle és l’elevat nombre de suspensos. Pere Navarro, director general de la DGT, assegurava el juliol passat en un esmorzar informatiu que “la solució més senzilla seria fer l’examen de conduir més fàcil i que el 70% dels alumnes aprovés a la primera”, però que no volen banalitzar el permís de conduir, i no ho faran, afirmava Navarro.
Segons les dades de la DGT, entre gener i març de 2026, només el 48% dels alumnes que es van presentar a examen van aprovar. D’aquests, gairebé la meitat aproven a la primera convocatòria, el 30% a la segona i la resta en les proves següents.
Amb centenars d’alumnes en espera i mesos de retard acumulat, el sistema d’exàmens de conduir continua tensionat. Mentrestant, els aspirants veuen com obtenir el carnet s’allarga molt més del previst, amb conseqüències directes en la seva mobilitat i oportunitats laborals que s’escapen.
