Junts Rubí creu que la reforma del delicte de sedició manté la persecució de l'independentisme
Junts per Rubí considera que la proposició de llei del PSOE i Unidas Podemos per reformar el codi penal i adaptar el delicte de sedició a la normativa europea manté la possibilitat de continuar perseguint l’independentisme. ERC Rubí, en canvi, considera que la reforma permet avançar i fer camí per arribar a tenir un estat propi.
Pedro Sánchez va anunciar, en una entrevista a La Sexta dijous a la nit, que els dos socis del govern presentarien una proposició de llei per canviar el delicte de sedició pel d’alderulls agreujats, que és com ho recullen la majoria de països europeus. La nova llei, que es tramitaria d’urgència, reduiria la pena màxima d’aquest delicte de 15 a 5 anys.
El responsable de política local de Junts per Rubí, Iván Vila, ha remarcat que aquesta reforma no serveix per aturar la repressió, sinó que únicament la modernitza i introdueix elements subjectius com intimidació i criminalitza els actes de preparació de les mobilitzacions.
Vila ha afegit que si la reforma “és un vestit a mida per criminalitzar el referèndum de l’1 d’Octubre, Junts mai li donarà suport perquè, per a ells, l’única mesura per acabar amb la repressió és l’amnistia i no les reformes que busquen solucions personals.
El portaveu d’ERC, Xavier Corbera, per la seva banda, ha destacat que malgrat que aquest no és l’objectiu final es comença a fer camí perquè es reconeix el conflicte polític i això permetrà seure a la taula per negociar.
Corbera ha remarcat que aquest és un primer pas per crear espais de negociació i entesa i que organitzar un referèndum no sigui un problema.
El president català defensa que amb aquesta derogació de la sedició pel qual van ser condemnats els líders del procés, "és més difícil perseguir injustament i arbitràriament l'independentisme". Ha afegit que s'ha fet un pas endavant en resolució del conflicte polític i també assegurat que al final la taula de diàleg dona els seus fruits. De totes formes, el president del govern català ha comentat que queda molt camí per recórrer fins arribar a la amnistia.
El text, al qual ha tingut accés TV3, assenyala que "seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i per atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses, o obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis".
