Pilar Guasch: "Quan estàs en una situació de dependència, el pitjor és haver d'esperar i esperar"

La Llei de la Dependència compleix al mes de desembre 20 anys d'existència

Per Patri Díaz Barroso
Societat

El Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma de llei de la dependència i la discapacitat que pretén, entre altres coses, agilitzar el procediment per demanar-la i obtenir-la i que les famílies cuidadores disposin de més eines i més suport per poder tirar endavant el millor possible. Malgrat encara falta que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja es coneixen les principals novetats que afectaran directament a famílies rubinenques que necessitin demanar aquestes ajudes.

La Llei 39/2006 de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència es va aprovar el desembre de 2006. Per tant, enguany compleix 20 anys. En aquest període de temps, i segons dades fetes públiques pel departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, s'han presentat 983.919 sol·licituds inicials i 635.946 sol·licituds de revisió. Del total, un 54,2 % es van demanar per a persones de més de 80 anys i li segueix, la franja d'edat d'entre 65 i 79 anys. Un 60,7 % són dones mentre que gairebé un 40 %, són homes.

El problema, però, és que el Departament de Drets Socials manté desenes de milers de valoracions pendents de resoldre a conseqüència de l'alta demanda acumulada. I aquesta és una de les principals crítiques a la llei que amb la reforma es pretén solucionar. És el cas de la rubinenca Pilar Guasch. La seva mare va ser diagnosticada d'Alzheimer fa deu anys després de començar a patir pèrdues de memòria. La metge de capçalera li va fer el corresponent informe i l'assistència social la va ajudar a fer tots els tràmits necessaris per presentar la sol·licitud inicial. Van trigar uns quants mesos a rebre la visita de valoració i, finalment, li van concedir el grau I i li va correspondre una quantia econòmica i ajuda per netejar la casa de la seva mare. La seva malaltia va empitjorar i van sol·licitar la revisió, però en aquell moment, l'equip que fa la valoració va decidir que no necessitava el grau II. En aquell moment, la família va prendre la decisió de portar-la a una residència perquè havia empitjorat molt i des de la mateixa residència van iniciar els tràmits per demanar el segon gran. Però llavors, va venir la pandèmia, tot es va aturar i la seva mare va morir fa 5 anys.

Per Guasch, tot el procés "va ser molt lent i es va fer molt llarg. Fins i tot, per la segona valoració vam fer dues reclamacions". I ha afegit que "vam haver de posar pedaços i buscar alternatives perquè jo llavors treballava". "En una situació com aquesta el pitjor és esperar-se", ha dit la rubinenca. Per tots aquests motius, la Pilar Guasch ha dit a Ràdio Rubí que "valoro molt positivament els canvis introduïts a la llei si significa escurçar el temps, que hi hagi més prestacions i que tot vagi més ràpidament".

Quines novetats s'han aprovat?

L'advocat del col·lectiu Ronda, amb despatx al carrer Josep Serra, número 15, Ferran Medina, ha explicat a Ràdio Rubí que les novetats d'aquesta llei es coneixeran amb més profunditat quan es publiqui el text al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). De totes maneres, Medina ha explicat que la idea de la reforma de la llei és escurçar els temps d'espera de resolució dels casos a més d'augmentar la dotació pressupostària. De fet, el govern espanyol assumirà en el pressupost general de l'estat el 50 % dels diners als serveis socials autonòmics.


Pel que fa als temps d'espera, fins ara, a Catalunya de mitjana està trigant 2 anys a resoldre l'atorgament dels ajuts en el cas de les persones amb discapacitat, i de més de 6 mesos, en persones dependents. La reforma pretén reduir aquesta resolució de la dependència de 6 a 3 mesos. I en aquest sentit, Medina ha remarcat que, gràcies al text, s'equipararà la dependència amb la discapacitat. S'estableix un 33% de discapacitat automàtic per a les persones amb grau I de dependència, i fins a un 65% per als graus II i III. Per tant, "suposarà una gran millora per poder gaudir dels ajuts siguin directes o indirectes quan estem parlant de persones en una clara situació de vulnerabilitat".


Un altre aspecte a destacar del text de la llei de la dependència és l'eliminació d'incompatibilitats amb altres ajudes econòmiques que rebi la persona. "La intenció és flexibilitzar i augmentar la cartera de serveis. No només parlem d'ajuts al mateix domicili, sinó que també per acompanyar al metge o fer la compra per posar dos exemples. D'aquesta manera, es podrà personalitzar cada vegada més aquestes ajudes", ha afegit l'advocat.


Ferran Medina també ha subratllat que "lleis com aquesta són necessàries perquè no totes les persones es poden permetre les despeses que suposen determinades situacions que són de gran vulnerabilitat, que han estat diagnosticades i a qui se'ls ha concedit unes ajudes que necessiten. A més, intenten reduir també les desigualtats socials i permeten que les persones visquin amb dignitat". En darrer terme, Ferran Medina també ha volgut destacar que el text prohibeix que les asseguradores privades puguin apujar les quotes pel que fa a la llar i a la salut en persones amb discapacitat o dependents.

Quins graus existeixen?

La llei classifica la dependència de les persones sol·licitants en tres nivells segons les necessitats que tingui cada usuari, cada família i són els següents:
• Grau I: la persona que demana aquesta ajuda encara pot fer gran part de les activitats quotidianes per si mateixa i necessita ajuda almenys un cop al dia per a activitats bàsiques o suport intermitent.
• Grau II: en aquest cas, requereix l'ajuda de dues a tres vegades al dia, sense necessitat encara d'un suport constant.
• Grau III o gran dependència: la persona ha perdut la seva autonomia pràcticament completa i, per tant, necessita suport sempre de terceres persones diverses vegades al dia.

Una vegada s'atorga el grau de dependència, les famílies poden rebre diferents tipus d'ajuda (tot en funció del grau concedit):
• Econòmica per a un cuidador familiar
• Prestació econòmica vinculada al servei: es refereix a un servei privat
• Prestació per assistència personal
• Serveis d'Ajuda a Domicili o teleassistència
• Centre de dia o residència.

Com i a on es pot sol·licitar la llei de la dependència?

La llei de la dependència estatal es gestiona a Catalunya a través del Departament de Drets Socials de la Generalitat. En primer lloc, cal presentar la sol·licitud, és a dir, omplir el formulari oficial de reconeixement de la situació de dependència i adjuntar la documentació requerida que és el DNI, el certificat d'empadronament i l'informe de salut. El següent pas és la valoració mèdica. La fa un equip tècnic de valoració que visita el domicili i després, decideix i comunica quin grau correspon a la persona. Finalment, es confecciona un Programa Individual d'Atenció (PIA). És aquí on es concreten els serveis o prestacions econòmiques més adequats.


En el cas de l'Ajuntament de Rubí disposa del servei específic d'atenció a la dependència, que inclou orientació, valoració i elaboració del Programa Individual d'Atenció, a més del Servei d'Ajuda a Domicili, teleassistència, prestacions per cuidador no professional, residències i centres de dia, i servei de transport adaptat per a la gent gran.

És gestionat per Serveis Socials Bàsics del consistori rubinenc que disposa de un Servei de Primera Acollida i diferents sectors territorials situats al carrer Maria Aurèlia Capmany, a la Rambleta Joan Miró, al carrer general Prim, i al carrer Topazi. Per rebre atenció per primer cop als Serveis Socials Bàsics és necessari anar inicialment al Servei de Primera Acollida, situat al carrer General Prim, n. 33-35, 2a planta

Notícies relacionades