Primera sentència judicial sobre l'autorització ambiental de Can Balasc
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès la primera sentència judicial en relació amb l'autorització ambiental del futur abocador de Can Balasc. Els jutges s'han pronunciat parcialment a favor de TMA Grupo Sánchez i eliminen el requeriment d'un estudi d'olors que constava al document, tot i que no li concedeixen l'ampliació de codis de residus que havia demanat.
✍🏼 David García
Des de 2020, el projecte del futur abocador de Can Balasc té una autorització ambiental atorgada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat. El text denega la necessitat d'una declaració d'impacte ambiental i autoritza 136 residus diferents (contradient una sentència del TSJC que limitava el projecte a només una dotzena d'inerts provinents de la construcció). Tant l'Ajuntament com la Plataforma Rubí Sense Abocadors van portar el tema als tribunals, en dues causes que continuen en tràmit.
El que no havia transcendit fins ara és que TMA Grupo Sánchez (a través de la subempresa ARRINS SL) també havia presentat recurs contra l'autorització ambiental, però per motius molt diferents. Tot i que el text deixava clar que no calia una declaració d'impacte ambiental per obrir Can Balasc, sí que acceptava una al·legació de l'Ajuntament per la qual s'havia de presentar un "estudi d'olors", basant-se en un article del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Rubí.
En el seu recurs, l'empresa argumentava que "és impossible que l'activitat desenvolupada, de gestió de residus, no emeti cap olor més enllà del límit de la parcel·la" i que la regulació del PGOU estava pensada per a indústries, no per a abocadors. Els magistrats sentencien que l'activitat ha de complir la realitat urbanística local, però consideren com a "no ajustat" el requisit de presentar un estudi. A més, expliquen que no tindria sentit fer-lo prèviament a l'inici de l'activitat, quan encara no hi ha residus que puguin desprendre olors.
Declaració d'impacte ambiental
Més enllà d'aquest estudi d'olors que s'ha revocat, el cert és que hi ha jurisprudència recent sobre la necessitat d'un estudi ambiental del futur abocador. En una causa judicial diferent (entre l'Ajuntament i TMA per la denegació del tràmit urbanístic el 2019), el TSJC ha sentenciat fa tot just unes setmanes que sí que cal la declaració d'impacte ambiental completa que l'autorització ambiental desestima.
No s'accepta l'ampliació de residus
L'empresa també havia demanat ampliar la llista de residus admissibles (s'han aprovat 136 però s'havien rebutjat 82 en compliment d'una al·legació del consistori). En aquest sentit, exigia la inclusió dels residus químics i municipals que no estan especificats a cap codi, unes categories molt generals que poden encabir diferents tipologies. En aquest cas, el TSJC no ha acceptat l'ampliació de tipus de residus que demanava TMA.
Recordem, però, que entre els codis admesos originalment a l'autorització ambiental hi ha material sanitari, farmacèutic, veterinari i, fins i tot, de cementiris. També hi ha residus orgànics d'origen animal i vegetal, així com residus municipals, com allò que es recull a la via pública, les clavegueres o els mercats.
La sentència no és encara ferma i, en conseqüència, les parts (ARRINS i Qualitat Ambiental) poden presentar recurs.
