L'acte institucional de l'ofrena floral ha comptat amb la participació d'alumnes de les escoles Torrent dels Alous i Vint-i-cinc de setembre
Aquest diumenge ha tingut lloc l'acte institucional per commemorar els 60 anys de la rierada del Vallès. Alumnes del Torrent dels Alous i Vint-i-cinc de setembre han llegit el poema ' Els que venen' de Joan Margarit.
L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha parlat de la importància de mantenir el record d'aquells dies perquè les generacions futures el tinguin molt present. El que són avui, ha continuat, és fruit en part d'aquell esdeveniment que va canviar la dinàmica de tot un municipi i que va truncar tantes vides i tants somnis.
L'acte ha comptat amb un trio de l'escola de música Pere Burés que ha interpretat 'El so del vent'. Institucions, entitats i rubinencs han fet l'ofrena floral entre el nombrós grups de ciutadans que han assistit.
El 25 de Setembre de 1962 en només dues hores van caure pluges de 200 litres per metre quadrat sobre la Serra de l’Obac i Sant Llorenç del Munt. Les tempestes van ocasionar l’augment del cabal d'aigua de les rieres de Palau i Rubí afectant les poblacions de Terrassa, Les Fonts i Rubí arrasant amb tot el que va trobar al seu pas
Es calcula que més de 200 rubinencs van perdre la vida durant la nit del 25 de Setembre. El nombre total de víctimes a la comarca és de més de 600 persones. En el cas de la nostra ciutat, el desbordament va afectar les construccions humils de les zones de l’Escardívol i Font de la Via. La Rierada del 62 va marcar la població rubinenca i els fets immediatament posteriors van configurar el Rubí actual.
Segons l’INE, la població de la ciutat va passar de 9.900 habitants al 1960 a més de 25.000 al 1970. A les onades migratòries d’arreu de l’Estat que es van donar als 60 i 70 cal afegir l’augment exponencial de població a Rubí per ajudar en la reconstrucció de la ciutat. En aquesta línia, es van crear barris com el 25 de Setembre, en honor del tràgic succés, que va allotjar bona part dels supervivents de la tragèdia que es van quedar sense casa. A banda del 25 de Setembre, Rubí va començar a créixer de forma concèntrica des del nucli històric per acollir la població nouvinguda en barris com El Pinar, Les Torres o el Progrés, entre d’altres.
Paral·lelament, bona part del passat agrícola de la ciutat també va desaparèixer, unes 62 hectàrees. La industria també es va veure molt afectada sobre tot les fàbriques tèxtils pròximes a la Riera. Però van aparèixer noves empreses, passant d’un centenar al 1962 a trescentes al 1974. Van augmentar els polígons industrials amb espais de nova creació com Can Jardí i Cova Solera. L’acceleració industrial, sobre tot del sector metal·lúrgic i químic, van propiciar encara més l’arribada de mà d’obra d’arreu de l’estat.
Finalment, el suport ciutadà iniciat amb la tragèdia va convertir Rubí en una ciutat solidària que es va materialitzar amb l’arribada de la democràcia i els lligams establerts amb poblacions d’arreu del planeta.
La tragèdia del 25 de Setembre va contribuir a la identitat rubinenca. Va donar com a resultat una població diversa i oberta a la col·laboració però també una ciutat que va créixer de forma desordenada i mancada de recursos assistencials (escoles, centres sanitaris, transports etc.) agreujant el dèficit d’infraestructures que patia des de la dècada dels 40.