Rubí commemora la Setmana dels Arxius donant a conèixer el fons parroquial
Una selecció de documents dels segles XV-XVIII ha permès als assistents conèixer com s’organitzava Rubí aleshores
Prop d’una trentena de persones han pogut conèixer aquest dimecres una selecció dels documents més destacats de l’arxiu parroquial de Rubí. L’activitat, coorganitzada per l’Ajuntament, el Centre d’Estudis Rubinencs i la parròquia de Sant Pere; s’ha fet en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius 2026 i ha estat conduïda per l’arxivera municipal, Judit Tapioles.
✍🏼 David García Entrena
L’arxiu parroquial consta d’un centenar d’arxivadors plens de documents datats entre els segles XV i XVIII, tot i que també es conserva un pergamí de l’amo del Castell de l’any 1383. La major part de la documentació del segle XIX no es conserva, ja que molta era al despatx del Doctor Guardiet quan les milícies anarquistes van calar foc a l’Església de Sant Pere el juliol de 1936.
“A través de la documentació, nosaltres veiem com estava organitzat el poble”, ha explicat la guia. Aquells anys, la separació entre la parròquia i les primeres institucions municipals no era molt clara, i el precedent de l’administració local es trobava en el comú o universitat parroquial. Un dels documents de la mostra, un llibre d’actes del comú del segle XVII escrit en català, mostra la funció del batlle i els jurats d’aleshores i conté sentències curioses, com el càstig de dos anys remant a la galera a uns bandolers francesos acusats de robar un marrà. En canvi, les actes del segle XVIII, després del Decret de Nova Planta, ja estan escrites en castellà i comencen a recollir el concepte d’ajuntament.
Un dels aspectes més interessants d’aquesta documentació és comprovar com els càrrecs de poder d’aquells anys tenen noms que ens han arribat al present. “Com Rubí aleshores era una vila agrícola, si mirem els assistents o les persones congregades en el consell de la universitat parroquial, trobarem els propietaris de les principals masies: Balasc, Mir, Xercavins, Fatjó, Oriol, Barceló...”, explica Tapioles.
Els assistents han pogut escoltar curiositats recollides en tota aquesta documentació, com el fet que les reunions del consell del comú, el precedent al Ple municipal, es feien al cementiri. O els primers reglaments locals recollits al llibre del mostassaf, amb normes com no rentar la roba amb l’aigua del rec que es bevia, o no llençar escombraries i pixums des de les finestres.
Com el rector tenia funcions de notari, el fons també inclou llibres de la Cort del Batlle, la instància judicial d’aquells anys. S’hi poden consultar testaments, inventaris, capítols matrimonials, partitures o manuals notarials, entre altres. També hi ha documentació estrictament parroquial, com registres de casaments, baptismes o morts; documents molt útils per a recerques genealògiques. Igualment hi ha una consueta de finals del segle XVIII que, entre altres, recull les pràctiques i cerimònies que es feien aleshores a l’Ermita de Sant Muç.
Aquest fons és custodiat per la parròquia de Sant Pere, però és patrimoni de tota la ciutadania. Tothom que el vulgui consultar pot demanar-ho escrivint un correu electrònic a l’adreça [email protected]. Una part del fons va ser digitalitzada per mormons nord-americans als anys setanta i es pot consultar a l’arxiu diocesà de Barcelona.
