El Museu Municipal Castell ha estat l'escenari de la presentació del protocol contra la mutilació genital femenina que es troba dins del pla per l’abordatge contra la violència masclista. Es tracta d'una de les activitats més importants de la commemoració d'enguany del 25N, Dia Internacional contra la violència masclista. Un document que pretén fer front a una forma de violència masclista que afecta la salut i els drets reproductius de les dones i que està demostrat que implica greus conseqüències per a la salut física i mental de les nenes i les dones, a curt i mitjà termini, incloent-hi el desenvolupament de malalties concretes.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la mutilació genital femenina es practica a nenes d’entre 5 i 14 anys, sempre abans de la primera menstruació i es practica a 29 països de l’Àfrica anomenada subsahariana, tot i que s'ha detectat que cada vegada es fa a nenes més petites. En el cas concret del protocol rubinenc i fins arribar al text final que s'ha presentat aquest dimarts, s’han fet tres tipus de diagnosi. En primer lloc sobre dades demogràfiques arribant a la conclusió que a Rubí hi ha dones i nenes de països amb prevalences elevades de fer aquesta pràctica d’entre el 95,6% i el 72,5%, com són Guinea, Mali, Gàmbia, Etiòpia, Burkina Faso i Mauritània. En segon lloc, el coneixement, el contacte i acostament amb entitats i associacions africanes de la nostra ciutat. I en tercer lloc, una enquesta a la xarxa de serveis com ara Serveis Socials, Educació, Policia Local i Mossos d’Esquadra, entre d'altres. A partir de tota aquesta feina prèvia, i de la participació en l’elaboració del protocol del SIAD, dels cossos policials, Serveis Socials, Serveis Sanitaris, Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Vallès Occidental, Serveis educatius municipals i del Departament d’Educació i el Servei de Primera Acollida de Persones Nouvingudes municipal, s’ha creat un circuit que persegueix un doble objectiu que és prevenir que es produeixin nous casos de mutilació genital femenina o tractar les nenes o dones que ja han estat mutilades.
El document també parla del marc legal amb la Declaració universal dels drets humans, la tercera conferència del Comitè Interafricà sobre Pràctiques Tradicionals que Afecten la Salut de Dones i Nenes o l’article 38 del Conveni del Consell d'Europa, explicant la legislació existent. Pel que fa al propi circuit, funciona de la següent manera: es comença treballant la sensibilització i prevenció, però també la detecció a través de Salut, Educació o Serveis Socials per només posar alguns exemples. La guia inclou l'atenció i valoració del risc i l'actuació a diferents nivells i, molt important, la recuperació i la reparació. Un dels aspectes més importants d’aquest protocol és la tasca conjunta que s’ha fet amb l’associació de dones africanes de Rubí, sempre des del respecte i la sensibilització. I també la creació de la Taula Municipal per l’erradicació de la Mutilació Genital Femenina format per diversos equips permanents de primer nivell, equips de suport i equips de segon nivell en funció de cada cas.
La presentació s’ha fet a càrrec d’Inma Sau Giralt, pediatra referent en mutilació genital femenina i de la Bombo N’dir Fall, presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS) i Xarxa de Migració Gènere i Desenvolupament (RMGD), a més de l'equip tècnic de l’Ajuntament de Rubí.
