Rubí defensa dur gairebé tota la nova energia renovable a cobertes dins el marc del PLATER

El Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) comença a baixar al territori i ja marca objectius concrets per a municipis i comarques. Al Vallès Occidental, el document preliminar fixa una contribució de 1.349 megawatts d’energia solar fotovoltaica i 38 megawatts d’eòlica de cara a l’horitzó 2050. A Rubí, l’objectiu se situa en 130 megawatts, una xifra que, segons el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament i conseller de Transició Energètica del Consell Comarcal, Andrés Medrano, es pot assolir gairebé íntegrament sense ocupar sòl no urbanitzable.

L'Ajuntament, en diferents actuacions, ha instal·lat plaquest fotovoltàiques a edificis públics / Ajuntament

✍🏼 Pamela Martínez Ortega

Medrano ha explicat que el PLATER parteix de les previsions de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), que calcula que el país necessitarà tenir instal·lats 62.000 megawatts de potència renovable l’any 2050. D’aquests, uns 14.000 haurien d’anar en espais ja artificialitzats —com cobertes i instal·lacions existents— i la resta, sobre sòl, de manera ordenada i amb criteris ambientals.

El paper del PLATER és precisament aquest: ordenar el desplegament de les renovables al conjunt del territori català mitjançant una metodologia homogènia que aplica filtres ambientals, patrimonials i territorials. El resultat és un mapa de capacitat d’acollida que identifica quines zones són incompatibles amb les renovables, quines són prioritàries i quines admeten condicionants. Segons Medrano, de les 330.000 hectàrees considerades aptes a Catalunya, només en caldrà ocupar aproximadament una desena part.

En el cas del Vallès Occidental, una comarca fortament urbanitzada i amb poca capacitat eòlica, el PLATER aposta majoritàriament per la fotovoltaica en cobertes i espais ja degradats. Aquest plantejament coincideix amb el criteri defensat tant pel Consell Comarcal com pels ajuntaments, que prioritzen la proximitat entre producció i consum i la mínima ocupació de territori.

A Rubí, aquest enfocament va un pas més enllà. El municipi disposa ja d’un instrument urbanístic propi per ordenar el desplegament de les renovables, aprovat pel ple municipal i pendent només de validació definitiva. Aquest document estableix que la capacitat de producció en cobertes industrials, domèstiques i d’equipaments permetria generar fins al doble de la potència que marca el PLATER per al municipi. Això situaria l’ús del sòl com una opció residual, limitada a espais ja degradats com abocadors o àrees extractives en procés de restauració.

Medrano ha defensat que mobilitzar les cobertes és més complex que impulsar grans instal·lacions sobre sòl, però també més coherent amb la preservació del territori. En aquest sentit, ha destacat les eines municipals existents, com els incentius fiscals a la instal·lació de renovables, tant per a particulars com per a empreses, amb bonificacions de fins al 50% de l’IBI o de l’IAE.

Mancances del PLATER

El conseller també ha apuntat que una de les mancances del PLATER és la falta d’ordenació específica dels sistemes d’emmagatzematge d’energia. A Rubí, aquesta qüestió ja s’ha incorporat al planejament municipal, prioritzant la ubicació de bateries prop de les subestacions elèctriques i evitant tant el sòl no urbanitzable com l’ocupació ineficient de sòl industrial.

El procés del PLATER entra ara en una fase de diàleg amb els municipis, que culminarà amb un període d’al·legacions de diversos mesos. Tant el Consell Comarcal com els ajuntaments treballaran per ajustar la proposta a la realitat local, amb l’objectiu compartit de garantir una transició energètica ordenada, participada i compatible amb la preservació del territori.