Rubí recupera la natalitat després de 18 anys de descens
La ciutat va registrar 534 naixements el 2025, 23 més que l'any anterior, i trenca una tendència a la baixa que s'arrossegava des del 2007.
Després de 18 anys de descens de la natalitat, Rubí ha registrat un canvi de tendència. Segons les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, durant el 2025 van néixer 534 infants de mares residents al municipi, 23 més que l'any anterior. L'increment, del 4,5%, posa fi a una llarga etapa de caiguda dels naixements a la ciutat.

Malgrat aquesta recuperació, la ciutat continua molt lluny de les xifres assolides abans de la crisi econòmica. L'any 2007, per exemple, a Rubí van néixer més d'un miler d'infants, pràcticament el doble dels que han nascut aquest 2025. La tendència dels últims anys reflecteix una disminució sostinguda de la natalitat, amb un lleuger punt d'inflexió aquest darrer exercici.
El creixement dels naixements coincideix amb una població que continua augmentant. Rubí ja supera els 82.800 habitants, però aquest increment demogràfic s'explica sobretot pels moviments migratoris i no pas per l'augment del nombre de naixements.
Martí i Sofia, els noms preferits a Catalunya
Pel que fa als noms escollits per a les criatures nascudes a Catalunya, i per tant també a Rubí, Martí es manté entre els més posats entre els nens, juntament amb Leo, Biel, Marc i Nil. Entre les nenes, el nom més habitual és Sofia, seguit de Júlia, Martina, Ona i Mia, una tendència molt similar a la del conjunt de Catalunya.
El Vallès Occidental també guanya naixements
La recuperació observada a Rubí s'emmarca en una tendència general al territori. El Vallès Occidental és una de les comarques que més augmenta el nombre de naixements en termes absoluts, amb 201 nadons més que l'any anterior, només per darrere del Baix Llobregat.
Al conjunt de Catalunya, el 2025 van néixer 54.249 infants, un 0,8% més que el 2024. És el primer increment registrat des del 2008 i posa fi a disset anys consecutius de descens. Tot i això, l'Idescat adverteix que la recuperació no respon a un augment de la fecunditat —que continua en mínims històrics amb 1,08 fills per dona— sinó al fet que hi ha més dones en edat de tenir fills.
La tendència és similar a la del conjunt d'Espanya, on els naixements també han experimentat una lleugera recuperació després d'anys de caiguda, tot i que els nivells continuen molt per sota dels registrats abans de la crisi econòmica.





