Tamara Willems: la rubinenca que ha convertit el Canicross en una manera de viure

L’esportista de Rubí competeix en proves estatals i internacionals de Canicross i Skijoring, una disciplina que combina esport, natura i un vincle molt especial amb el gos. Willems explica com entrena, com va començar i per què aquest esport enganxa cada vegada més persones.

 

Tamara Willems competint amb Jinx a Copa Espanya de Mushing / Cedida

✍🏼 Toni Bravo Rodríguez 

El Canicross és molt més que córrer amb un gos. És un esport que neix del mushing, el tradicional tir de trineu, i que va evolucionar quan la manca de neu en zones càlides va obligar a traslladar l’activitat a la terra.

Avui, disciplines com el Canicross, el Bikejoring o el patinet formen part d’un univers esportiu on el gos sempre corre per davant i mai pot ser estirat ni avançat pel corredor. La connexió entre tots dos és essencial.

Per a la rubinenca Tamara Willems, aquesta aventura va començar gairebé sense voler. Ella i la seva germana sortien a córrer amb la Setter Gordon familiar, que no podien deixar anar deslligada però que adorava córrer. “La vam lligar i vam començar a sortir. I així, com qui no vol la cosa, ens hi vam anar ficant”, recorda.

Inicis i entrenaments

El 2018 va disputar les primeres curses populars amb el seu Setter irlandès adoptat, que ja no és amb ella. L’any següent es va federar a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i a la RFEDI, i el 2021 va fer un salt endavant: tercera a la lliga nacional i al Campionat d’Espanya, i Top10 al Campionat del Món ICF a Pledran (França). També acumula diversos podis catalans.

Els entrenaments formen part d’una rutina exigent i molt pensada per al benestar del gos. Willems entrena pels camins de terra de Can Oriol i Sant Muç, combinant sessions aeròbiques i de força.

A l’inici de temporada, quan encara fa calor, comencen a les sis del matí buscant temperatures per sota dels 20 graus. Quan arriba el fred, els entrenaments s’allarguen i guanyen intensitat. A l’estiu, en canvi, fan una pausa d’entre mes i mig i dos mesos, o marxen al Pirineu per trobar temperatures més baixes. “Els gossos no saben regular l’esforç. Sempre ho donaran tot. Som nosaltres qui hem de saber quan parar”, explica.

Per això, una de les seves màximes és clara: deixar-los sempre amb ganes i evitar esgotar-los. En competició, els gossos han de tenir entre 18 mesos i 10 anys, i utilitzen arnesos especials connectats a una línia elàstica que uneix l’animal amb el cinturó del corredor.

Gossos i reptes

Tot i que qualsevol gos pot practicar Canicross, Willems recomana precaució amb races de nas xato i destaca que els huskies i els gossos de línies de treball són especialment aptes per a la disciplina.

La rubinenca competeix tant en terra com en neu. En terra fa Canicross, i a l’hivern està aprenent Skijoring, una modalitat que combina esquí de fons i gos. Aquesta temporada té previst disputar tres proves del circuit estatal, dues catalanes i, si finalment s’organitza, el Campionat d’Espanya de Neu a Baqueira, del 22 al 24 de gener.

Entrevista sencera a Tamara Willems