Un any de l'apagada: "Ens vam quedar al tren durant molta estona fins a poder arribar a casa"

Aquest dimarts, 28 d'abril, es compleix tot just un any de l'apagada elèctrica que va deixar sense electricitat gairebé tot el país. Concretament, va ocórrer cap a les 12.33 h d'aquell dia, quan tota la península Ibèrica va quedar-se sense llum. Rubí va patir també aquesta manca d'electricitat, de formes diferents. En algunes zones, la llum va tornar relativament de pressa, i en altres, el veïnat i els comerciants van haver de viure sense llum durant moltes hores. Els Bombers de la Generalitat van haver de rescatar persones dels ascensors i respondre a alarmes que saltaven, només per posar un parell d'exemples de les seves actuacions.

 

 Encara no se saben realment les causes de l'apagada del dia 28 d'abril de 2025 / Ràdio Rubí (arxiu)

✍🏼 Pamela Martínez Ortega / Patrícia Díaz Barroso

L'Ajuntament de Rubí, per la seva banda, va activar un comitè d'emergència, va suspendre les activitats previstes i va reforçar tant la Policia Local de Rubí com Protecció Civil. Ràdio Rubí ha parlat amb rubinencs i rubinenques que representen diferents sectors per recordar com van viure aquelles hores sense llum. Lògicament, el dia va quedar molt alterat per la gran majoria de les persones. No van funcionar els semàfors i el transport ferroviari va quedar aturat amb les estacions tancades. Centenars de persones es van quedar tirades sense manera de tornar cap a casa. És el cas de la Laura Ramiro. "Estava als FGC i just quan vam arribar a Sarrià es van apagar totes les llums i a l'estació vaig conèixer a una dona de Rubí que va poder contactar amb la seva parella per venir-nos a buscar". 

Les persones més grans també van ser un dels col·lectius més afectats, especialment si viuen soles. En el cas de la Manuela Sánchez, a més a més, de la mateixa situació de no tenir llum, té molta por a la foscor. "No sabia on posar-me, on estar, perquè va ser molt de cop i jo soc una persona a qui la foscor li fa molta por i ho vaig passar molt malament".
Pel que fa al comerç local, els negocis també van notar molt aquesta apagada, com és lògic. Especialment aquells que depenen exclusivament de l'electricitat. Un cas molt clar és el de les pastisseries. I aquí trobem des de tot: gent que no va tenir problemes a l'hora de mantenir els seus productes i gent que no va tenir tanta sort.

Molts serveis no van funcionar i les entitats es van veure afectades perquè, a més a més, molts espais es van tancar i les activitats es van haver de suspendre. D'altres serveis sí que van funcionar. Per exemple, el transport urbà, el RubiBus, va continuar operatiu. I com us podeu imaginar, un dels cossos que més feina va tenir durant aquella jornada van ser els Bombers de la Generalitat. Roger Llinàs és el cap del parc de Bombers de Rubí i ha explicat que la situació es va anar complicant cada vegada més a mesura que passaven les hores. El cap dels bombers ha dit que "van ser emergències menors, però que no van deixar de ser molt molestes per a les persones. Per exemple, gent que va quedar atrapada molta estona a un ascensor. També van saltar moltes alarmes, però l'incident més greu d'aquell dia va ser l'aturada d'un AVE a l'altura de Castellbisbal amb unes 400 persones.

Però què és el que va passar realment aquell dia?

La resposta no està avui dia gens clara ni és tan simple. El professor d'enginyeria elèctrica de la UPC, Robert Villafáfila, ha explicat en una entrevista a aquesta emissora que el sistema funciona com una mena de balança que ha d'estar en equilibri constant: en tot moment, la quantitat d'energia que es genera ha de ser exactament igual a la que es consumeix. No hi ha marge per a grans desviacions.

Segons dades oficials, en només 5 segons es va produir una caiguda d'uns 15 gigawatts, una xifra enorme que equivalia a prop del 60 % de la demanda elèctrica en aquell moment. Això va provocar el que es coneix com a tensió zero, és a dir, el col·lapse total de sistemes. També va generar molta controvèrsia la qüestió de les energies renovables. En el moment de l'apagada aproximadament el 70 % de l'electricitat provenia de fonts com la solar o l'eòlica. Això va fer que ràpidament algunes veus assenyalassin aquestes tecnologies com a responsables del que havia passat. De totes formes, els experts demanen prudència.

De fet, no va ser una simple avaria. Segons els informes europeus, es pot considerar l'apagada més greu de les darreres dècades. La raó és que el sistema elèctric va col·lapsar en qüestió de segons, després d'una sobretensió que va provocar desconnexions en cadena. El resultat de tot plegat és el que es coneix com a "zero elèctric". Això es va traduir en hores sense llum, sense transport i sense comunicacions. Ha passat ja un any i encara no sabem les causes d'aquesta apagada. Els experts diuen que va ser una combinació de molts factors: la gestió del sistema, el paper de les energies renovables o les normatives existents estan molt desfasades. Encara hi ha investigacions obertes i possibles responsabilitats per determinar.