Un grup de recerca de la UAB proposa fer horts a les cobertes dels polígons de Rubí
Les cobertes dels polígons de Rubí podrien destinar 30.000 m² a agricultura urbana, una extensió que cobriria, per exemple, el consum de tomàquets de mitja ciutat. Aquesta és la conclusió d'un estudi del grup de recerca SOSTINEPRA de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha analitzat el potencial del municipi en una prova pilot.
Mitjançant vols aeris i sensors, s'han estudiat les cobertes i teulades de les empreses situades als polígons industrials de Rubí i s'han detectat 30.000 m² que podrien acollir horts urbans "demà mateix" i "amb poc o cap canvi estructural". Així ho assegura Joan Rieradevall, membre de SOSTENIPRA, que aquest matí ha explicat al programa 'Rubí al dia' els detalls de l'estudi. Les cobertes industrials identificades compleixen tres requisits: tenen una extensió igual o superior als 500 m², una inclinació inferior al 10%, i els hi dona el sol de manera directa.
La proposta del grup de recerca per aquestes teulades és la tecnologia de conreu hidropònic. A diferència del cultiu tradicional, on hi ha un adob amb nutrients que rep aigua i llum solar, aquest mètode preveu plantar en un sòl inert en el qual els nutrients arriben a través de l'aigua amb què es reguen els vegetals i hortalisses. Es tracta d'una tecnologia que permet conreus molt menys pesants, ideals per a cobertes que no estan pensades amb aquest fi.
Més enllà d'això, l'estudi de SOSTENIPRA també ha detectat 200.000 m² de cobertes industrials a Rubí que pel seu pendent no podrien acollir horts, però que serien ideals per instal·lar-hi plaques solars. Rieradevall explica que s'ha d'apostar per les dues idees i que, en els temps d'emergència climàtica que vivim, "no podem tenir les teulades dels polígons sense ús".
L'entrevista de 'Rubí al dia' també ha comptat amb Josep Maria Vallès de la cooperativa Tarpuna, que gestiona una de les experiències més potents d'agricultura urbana a Catalunya. Es tracta de l'hort comunitari de 1.700 m² situat a la teulada del Mercat de la Vall d'Hebron, on es conreen melons, tomàquets, patates, carabassons o enciams que van destinats als bancs d'aliments.
En el cas de la Vall d'Hebron, es tracta d'un conreu tradicional, ja que les característiques de l'edifici ho permeten. Vallès creu que la idea del grup SOSTENIPRA per introduir horts urbans als polígons és interessant però posa de relleu dues particularitats de la tecnologia hidropònica: un consum superior d'aigua en un context de dèficit de recursos hídrics, i la dependència de fertilitzants químics lligats a les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Podeu escoltar l'entrevista sencera a Rieradevall i Vallès aquí sota:
