Un record per a tota la vida
Joaquim Hernández va ser entrenador de la Unió Esportiva Rubí la temporada 94-95. Va ser, per tant, qui estava al capdavant de l’equip la segona vegada que l’entitat participava en una eliminatòria de la 'Copa del Rey'. Hem parlat amb ell amb motiu de la primera ronda copera del dia de Tots Sants i al final d'aquesta informació poden trobar l'entrevista sencera.
Joaquín Hernández guarda en un 'Book' tots els records d'aquella temporada amb la UE Rubí
Joaquim Hernández es va alegrar molt en veure l’explosió d’alegria dels jugadors perquè havia tocat un equip històric. En certa manera, el va remoure per dins. Va empatitzar amb la il·lusió, no només dels jugadors, sinó per tota l’afició, directius i president, amb els que manté una molt bona relació.
Guarda un gran record de la ciutat de la seva època d’entrenador i cada temporada segueix els passos del Rubí. Sap el que és que un equip modest lluiti jornada darrera jornada per intentar escalar posicions en una categoria regional. Ell entrenava al Rubí en el camp que havia al costat de l’estació. Un camp de terra i petit però ple d’il·lusions. Un terreny de joc que be coneixia també el seu fill. Demanava permís al seu pare per quan acabés d’entrenar a La Masia el portés en taxi al camp de Rubí per veure entrenar l’equip del seu pare. Ell mirava l’entrenament mentre jugava, feliç, amb una pilota entre les cames. El nen, Xavi Hernández, ara entrena al primer equip del Barça i de ben segur es va alegrar molt per la cita copera de la Unió Esportiva Rubí, juntament amb el seu ajudant, i rubinenc, Sergio Alegre, qui també va dirigir el primer equip de la UE Rubí unes quantes temporades enrere.
Joaquim sap que el partit de Copa davant d’un equip professional i històric de primera divisió com és l’Athletic és tot un premi. Per la il·lusió dels jugadors i per tot el que comporta els dies abans del partit, el dia del matx, i per l’enrenou que genera mediàtica i socialment. Hernández recorda que ell va disputar una eliminatòria prèvia contra el Manlleu, que no van poder passar. Però de seguida li porta a la cita copera d’aquest dimecres que considera un premi a una trajectòria i la tasca feta.
Més enllà de les enormes diferències entre un equip amateur i un molt professionalitzat, Joaquim recorda als jugadors que el resultat no té importància, que gaudeixin del moment únic que els ha regalat el futbol. Que surtin al camp i gaudeixin perquè tot el que passi demà serà un record gratificant per a tota la vida.
L'entrenador del Rubí (94-95), Joaquín Hernández
