La UE Rubí ha confirmat el bon camí que vol portar aquesta temporada. La victòria 1 a 2 al camp de l'Horta no assegura res en concret, però sí que deixa mostres de la bona feina que s'està fent. Arrenquen els de José Solivelles una sèrie de tres partits en una setmana amb bon peu i assegurant-se un lloc a la zona mitjana de Lliga Elit.
✍🏼 Sisco Lara García
Sumen 10 punts i ara toca treballar per dimecres, quan recuperaran el partit pendent contra el Martinenc. Diumenge vinent serà el torn del Manlleu amb totes dues cites jugant-se a Can Rosés. Aquest camí doblat per partit pendents, s'enceta amb bon peu per a un equip que, a més, enllaça dues victòries consecutives.
Al terreny de joc de la UA d'Horta, cita molt igualada en què els detalls van caure del costat rubinenc. Els de Barcelona no van demostrar ser el cuer de la taula, però en el futbol les ratxes influeixen i va caure del costat rubinenc, gràcies als moments claus.
Segona meitat
La primera part va passar sense gairebé incidències. Molta igualtat amb dos equips que van mostrar múscul en el centre del camp. Ningú podia prendre el control del matx i va provocar que no hi hagués pràcticament ocasions. Alguna arribada aïllada i una bona ocasió per equip. La local, cap a la mitja hora, amb un xut creuat i la visitant sobre el descans en un córner.
A la represa, els gols van variar la situació. Yoel López feia el seu segon gol en lliga per posar el 0 a 1 en la primera arribada. L'alegria, però, va durar ben poc. Un parell de minuts més tard arribava l'1 a 1 en un xut de Quim que se li va colar entre les cames a Tati Muray. Els posteriors minuts van ser dels locals, esperonats per l'empat. Això sí, pressió clara, però sense ocasions excessivament destacables.
Un cop es va tornar a igualar la situació, els nostres van tornar a arribar i en un servei de cantonada d'una gran ocasió de Kevin Díaz arribava l'1 a 2. Era Àlex Cornellà qui rematava de cap per posar de nou en avantatge als nostres. Encara restava mitja hora de joc, però els barcelonins van ser incapaços de trobar la porteria rubinenca. Els de José Solivelles, fins i tot, podrien haver augmentat l'avantatge, però el marcador ja no es va moure.
