#2031 - Secció Mediació: Quina funció fan els mediadors a la ciutat

I avui encetam una nova secció, en aquest cas una secció centrada en la mediació, amb el servei de mediació, i tenim a nosaltres un dels mediadors d'aquest servei. És el Manel Salvador, bon dia. Bon dia. Com estem? Benvingut, benvingut. Gràcies. Com que és el primer capítol, que diguéssim, d'aquesta secció, anem a posar la gent en situació. Explica'ns què és exactament el Servei de Civisme i Convivència, al qual formeu part. El Servei de Civisme i Convivència és l'àrea que treballa tal qual, i això, temes de civisme i convivència de la ciutat, que està integrat per... l'equip d'agents cíviques, l'agent de serenos, i aquí espanyem també la policia local, també la policia de proximitat, i nosaltres també en formem part com a servei de mediació. I quina mena de situacions són les que treballeu habitualment? A veure, n'hi ha diversos tipus de mediació. Nosaltres treballem bàsicament la mediació escolar, mediació de diversos tipus. Nosaltres treballem bàsicament la mediació comunitària. I aquí entra tot el veintall de situacions que abarca o que afecta els situadans, els veïns. Qüestions vivencials dins de les comunitats, qüestions relacionals a nivell de... de dos parts o dos veïns, dos ciutadans, tot el tema que estigui relacionat directament a qüestions de convivència. I com funciona? Vull dir, com arribau a aquest conflicte? Perquè solen ser conflictes intents. Sí, bàsicament, sí. Bé, contacta nosaltres al servei, directament. És un servei gratuït, evidentment. Pot accedir qualsevol veí. trucant, trucant directament a la nostra extensió per correu o apropar-se directament al servei. I a partir d'aquí, doncs ja és millor, recomanable, si que ho diuen sempre, acordar una entrevista, perquè sempre estem fent visites a domicilis i comunitats i tal, i per tal de facilitar-ho, trucar i acordar una entrevista d'un dia. Estem de dilluns a divendres al matí i de dilluns a dilluns per les tardes, també. I com actueu? Quan hi ha un conflicte entre veïns, perquè és entre veïns o també pot ser a l'espai públic? Sí, espai públic. Aquí més que temes grupals, temes de qüestions vivencials de situacions que es donen a l'espai públic, places, carrers, qüestions grupals, com dic. Com actuem? Què és el que feu? Fem els que ens deixen fer. Quan dic deixen fer, perquè nosaltres treballem sota tres principis, que és la neutralitat, la imparcialitat i la voluntarietat. Nosaltres som neutrals en tot el conflicte, evidentment, dins de les situacions que es donen. Són imparcials en les parts. I voluntat, aquest és força important en el sentit de nosaltres, evidentment, Les pàrssoles que s'han d'apropar al servei han de tenir voluntat de col·laborar, han de voler facilitar la nostra intervenció, per això dic el que ens deixen fer. I a partir d'aquí primer ve una part, com dic, al servei, i a partir d'aquí contacten a l'altra part fent una diagnosi del perfil del cas. i establint una metodologia, o sigui, com ho podem treballar. En principi, sempre proposem una reunió conjunta entre les parts, perquè elles mateixes són les que han de fer una proposta, assolir la seva responsabilitat dins del conflicte, per exemple, dir que un conflicte són part del conflicte, evidentment, tot el que diu, no, no, jo el conflicte ho té, aquest vei amb mi no, vostè forma part del conflicte. I com dic això, fent entrevistes i acudem una reunió conjunta, si les parts consideren que no és necessària i que ja d'alguna manera s'ha resolt el conflicte, doncs no arriben aquí. Depèn de les característiques del cas, el cas que necessiten més intervencions, fins i tot visites als domicilis, vull dir això, depèn de cada cas. Ara xerraves de voluntat, entenc que si es diria i lleixen a voltros ja tenen aquesta voluntat, no? Sí, nosaltres sí, això ho valorem molt. I no només el fet de venir, perquè sovint jo vinc t'explico la meva situació i què faràs o què fareu. I jo dic, nosaltres no farem molt. Nosaltres el que farem a partir d'aquí serà contactar l'altra part, però la proposta de... Nosaltres el que fem és, bàsicament, guiar el procés i donar eines a les parts perquè facilitar la seva resolució del conflicte, que dic, tenen ells. Nosaltres no tenim el conflicte. Però... Pero sí, lo que sí que valoren es el fet de arribar a una reunió conjunta. I això ja demostra un interès clar de col·laborar i facilitar la resolució del conflicte. Els principals objectius, òbviament, són que el conflicte es resolgui. Sí, clar. Bàsicament, això a nivell de gestió pura i dura dels casos, però també la nostra línia com a servei és implementar la cultura de la mediació. Que no la tenim. No, ara començant sembla que ser després de tant temps, a força de... Bueno, s'està treballant ja fa un temps, fins i tot l'àmbit jurídic està implementant molt o potenciant molt, però no hi ha cultura encara de la medició. Bueno, teniu una idea general que això tot ho ha d'arreglar l'administració i nosaltres anem plantejant la caixa i tal qual i no vam bé per aquí aquests temes, perquè hi ha qüestions que l'administració a nivell general, eh, parlo. no està treballant l'àmbit privat i hi ha qüestions que ha de ser mateix afectat, per dir-ho així. És que no ens agrada, la paraula problema ni afectats i tal no la fem servir gaire. I ha de ser, com dic, no, no, encara no, hi ha cultura, comença, comença ja, es compren i s'entén que es pot entendre per mediació. No sé si de manera anònima, sense noms, sense llocs, podríem xerrar d'algun cas. Som molt anònims nosaltres, evidentment. Home, acaso, pensa que portem 17 anys ja. O sigui, cases en temps de tota mena, eh? Hi ha molts curiosos, molts singulars, altres que se'ns va de les mans perquè tu dius això es podria resoldre d'una manera molt simple, molt senzilla, però clar, nosaltres no podem fer això. Penso en el cas de, quan dic això de manera senzilla o simple és, bueno... una qüestió de sorolls entre dos veïns, el soroll és el tema... El tema estrella, no? Sí, però sovint detrás, sempre dient que darrere el conflite que es plantegui inicialment, hi ha més històric, normalment hi ha més històric. En aquest cas era això, una veïna es queixava que el senyor del costat, la seva filla, feia classes de piano. classes de música. En principi no és un renou desagradable, eh? Estava pensant en un renou bastant més desagradable. Aquesta senyora deia que no feia música, que feia soroll. I es queixava de les hores que el feia. Fins i tot va arribar a ficar-se directament en els horaris que feia la nena, va parlar amb el professor, vull dir, es va ficar molt en el tema. I el pare està molt molest perquè deia que això, evidentment, estava intervenint en el tema educacional de la seva filla per qui no... Total, jo tenia una informació que era que la senyora patia una malaltia. El tema del soroll era molt sensible, l'afectava molt. Jo disposava d'aquesta informació. I, evidentment, això no podia... Clar, perquè la confidencialitat és total per part nostra. Fins que va arribar un moment que no volien seure i va arribar una reunió conjunta I fins que ella no va donar aquesta informació, llavors va llirar totalment la situació i el senyor va mostrar, bueno, va entendre, era empàtic i va resoldre la situació. Si aquesta senyora no hagués dit el per què aquestes molèsties, doncs s'haurien aixecat de la taula i no n'hauria aixecat. Clar, hagués estat molt més senzill. Clar, i tu estàs allà dient, és que només amb això fa canviar-ho tot, o pot canviar tot. Però hi ha molts exemples, molts. I temes de treballar molt a nivell grupal, dins de les comunitats. Això és més difícil, perquè les comunitats... Sí, en el cas d'encaixar... Buf, aquí cada universitat... O sigui, una comunitat, perdó, és un món, cadascuna. Això té les seves característiques, els seus perfils, i no es pot establir aquesta comunitat. Hi ha qüestions similars, però que en general cadascú, perquè són interessos diferents, evidentment, cada persona té els seus interessos i necessitats. No sé si en els últims anys heu notat que han augmentat els conflictes relacionats amb la convivència a la ciutat. El que he notat, potencialment, d'un temps fins ara, és que hi ha molta més aproximació dels usuaris al servei. Suposo que això va relacionat també, això, perquè la cultura de la mediació comença ja a ressonar, i també perquè, clar, força d'història nostra, doncs hi ha un boca a orella que s'aproxima. Però, en general, jo crec que no. No canvia alguns perfils, en general, però les situacions són... Bé, hi ha situacions... més clares com qüestions habitacionals i tal, que això sí, potser d'uns anys fins ara ha canviat una mica, però en general no la gent, qüestions relacionals s'emprenya o s'enfada o discuteix pel mateix. Cada vegada sovint són coses molt simples. Quins reptes marcau de cara al futur? Doncs repte seria, home, com a repte seria que no hi hagués cap conflicte en la ciutat, però això és evidentment utòpic, impossible. doncs, bàsicament, implementa això que deia, implementa la cultura, estable i consolidar el nostre cervell, tot i que ja porten 17 anys, com deia, però passa una mica per aquí, perquè hi ha una percepció que el conflicte, que vivim en el conflicte, vull dir, cada dia, quan s'aixequen, si arriben, si el senyor sempre diu el mateix, el senyor, el veí que davant ens tanca la porta de l'ascensor i no ens diuen, doncs, això ja, i aquí ja pot generar un conflicte, perquè aquest m'ha fet... Vull dir que primer amb el conflicte. I el nostre objectiu és com serveix era això, una mica de cultura de la mediació, que no és poca cosa. I ja per acabar, quin missatge li envieu a la ciutadania sobre la importància d'aquest civisme i de la convivència? És primordial. Però en Rubí no és una ciutat complicada, amb el perfil de casos, ni d'una tipologia especial, ni res. Nosaltres treballem molt. amb professionals d'altres ciutats properes i de l'àrea metropolitana i tal, i veus que no són, no es donen casos a allò que dius, això només passa, no, no, no, en absolut, tenint el perfil mitjà de tota l'àrea, inclús algunes situacions millors, I el tema del civisme són qüestions que semblen de sentit comú, però el comú és el més gran del sentit, si no sempre és així i s'ha de treballar. Molt bé, Manel, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui i t'esperam en quatre setmanes perquè ens segueixis explicant cosetes. Parlarem de casos, llavors. Molt bé, això m'agrada. Molt bé, moltíssimes gràcies. Adeu. Ràdio Rubí, la primera en informació local. Sempre al teu costat.