#2032 - Entrevista Manel Larrosa (Fem Vallès): "els nous dos intercanviadors de FGC revolucionaran la mobilitat de la comarca"

La Generalitat de Catalunya ha fet el primer pas per construir dos intercanviadors a Sant Cugat, una a l'estació de l'Hospital General i l'altra a la de Bolpalleres. Es tracta d'instal·lacions que enllaçaran el metro del Vallès dels ferrocarrils de la Generalitat, el que fa Barcelona, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell, amb la línia R8 de Rodalies, la que passarà per Rubí. Per xerrar de tot això tenim al telèfon la Manel La Rosa, que és arquitecta urbanista i també portaveu de Fem Vallès. Bon dia, Manel. Molt bon dia. Com dèiem, divendres passat el govern català va aprovar el conveni per construir aquests dos nous intercanviadors que connectaran la xarxa de ferrocarrils de la Generalitat amb la línia R8 de Rodalies. Quina valoració en feu d'aquesta decisió? Home, positiva, perquè és una qüestió que estàvem esperant des de fa temps. De fet, amb els pressupostos de l'Estat del 2023 ja van aparèixer unes partides per aquesta obra i faltava aquest conveni. I què significarà de manera més pràctica, tant per al nostre municipi, per al municipi de Rubí, com per a tota la comarca del Vallès Occidental, que aquests intercanviadors entrin en funcionament? Doncs, per exemple, poder anar a Granollers fàcilment des de la part nord del municipi. Des de la part Súria ja hi havia la línia R8, però des de la part nord, agafant ferroquis de la Generalitat, baixant, i, per exemple, anar a Granollers, o anar a Mollet, o anar a Martorell, o l'Autònoma, directament, també. Per tant, la R8 és l'única línia que travessa totes les línies radials de Barcelona, per tant, fa malles. i en comptes de vegades d'estar obligats d'anar a Barcelona per anar a un altre destí, tenir aquesta línia transversal ens va molt bé a tothom, a tots els municipis. El conveni previst comporta una inversió de 36 milions d'euros i encara requereix l'aprovació del govern espanyol i la signatura del conveni amb Adif. Quines serien les línies vermelles perquè aquest projecte no quedi aturat o dilatat? Perquè, clar, ara s'ha aprovat. Des que s'aprovi fins que s'ha faci, sempre passa un bon temps. Aviam hauríem de tenir des de la Generalitat, o sigui, des de Catalunya, una idea del que volem. Perquè, de fet, hi buixarà a DIF, que és el responsable i el titular de la línia fèrrea. Cosa correcta, no? Però hauríem de tenir un esquema que ens permetés dir-los quin és el primer pas i la solució més senzilla. I aquesta solució senzilla existeix perquè a les dues estacions, tant d'Hospital General com de Grupalleres, ja tenim l'edifici, que és el de perruir de la Generalitat. Per tant, fent una escala, un ascensor i dues andanes, ja estaríem en disposició de fer aquest intercanvi de serveis entre Ferroquí de la Generalitat i Rens. Més a la llarga, en aquest corredor, que és al llarg del Vallès, hi passen mercaderies, n'hi passaran més, hi haurien de passar serveis regionals. Aquestes dues vies haurien de passar a ser quatre. Per tant, a la llarga és més complicat, però el que haurien de fer és... poder fixar unes solucions immediates, simples, que ens permetessin anar cobrint etapes i tenir el servei el més aviat possible. En aquests moments es parla de 36 milions, però, per exemple, l'any 23 es parlava de 24. Però nosaltres, a Fem Vallès, ho havíem valorat i l'obra mínima de l'escala, de l'ascensió, de les udogues andanes, és que no passava de 4 o 5. Per tant, aquí anem embolicant un panorama que no sabem si... si ho fem massa complicat. Per això nosaltres demanem que la Generalitat faci un abans projecte, que segni els convenis, que ho treballi, que ho segueixi, però que tinguem una posició una miqueta definida, una miqueta treballada. Però també hem de tenir en compte que, clar, aquest projecte l'ha de pagar la Generalitat i l'Estat, i ara mateix no tenim pressupostos a cap de les dues bandes. Això... No, el paga l'Estat, el paga l'Estat, i és per la seva quantia... és pràcticament, això ens ho havia dit gent del Ministeri, és una obra de manteniment. És a dir, els diners són quatre rals. És esperpèntic que portem, nosaltres des de Fem Vallès, portem des del 2013 reivindicant aquest nodes. Per tant, que no s'hagi mogut i que encara ara estiguem pendents de l'assignatura d'un conveni, és ben bé que és allò que passa quan estàs a la perifèria. Si això estigués al mig de Barcelona, faria molts anys i estaria resolt. Per tant... tinguem clar què és el que demanem, tinguem un avançprojecte, tinguem les fases una miqueta establertes, és a dir, dediquem una miqueta de temps. Si només hem fet un conveni en termes de literatura, sense un plano del que volem, és que anem molt despistats. Per tant, ens toca remengar-nos i poder, diguem-ne, avançar. Fem vellets vam fer dibuixos sobre això. El que passa que després això es perd en un marc d'administracions que van dialogant. Fa anys, parlant amb una responsable de Renfe, deia, és que si fem aquests nodes, morirem d'èxit. Home, doncs, aviam, pensem-los, no? Doncs sí, si hem de morir d'èxit, millor morir d'èxit que no de pèrdues. Exacte. Esteu tenint... O sigui, se vos està tenint tan compte per aquesta mena de projectes a entitats com la vostra? Ens rep... quan anem de tant en tant, perquè és molt de tant en tant que et reben, en parlem, però no ens rebem notícies, és a dir, les notícies que rebem són a través de la premsa. Per tant, ens anem enterant com tothom. Vam fent la seva, doncs. Fem Vallès sempre ha reclamat una major presència a la comarca en les inversions d'infraestructures. Això, aquest nou anunci d'aquest projecte, pot revertir aquesta condició de perifèria que deies abans, que com que nosaltres érem la perifèria, estava tardant més en invertir en infraestructures. Pot ajudar a revertir aquesta condició de perifèria al Vallès? En termes d'inversió no, perquè són quatre rals. El que caldria és que es protegessin els quatre dies al llarg del corredor. És a dir, en aquest corredor que hi han de passar tantes mercaderies, però que també hi han de passar regionals, és a dir, els regionals d'aquest moment neixen a Barcelona i, evidentment, no passen ni per Rubiu ni per Sant Colgat. Però seria bé que un dia hi haguéssim regionals, des de Tortosa fins a Figueres, i que passessin pel Vallès. I per tant, diguem-ne que des de Rubí, des de Sant Cugat, des de Cerdanyola, es poguessin prendre serveis regionals. Però per això necessitem, sí, això sí, un cert salt d'inversió i necessitem les quatre vies. Però això és que ni s'ha dibuixat mai. És a dir, tenim un organisme que és el del corredor mediterrani i que diuen no, no fa cap falta tot això. Per tant, estem molt lluny de revertir la condició de perifèria en termes d'inversió. Ara, en termes de funcionament, la posta en marxa d'aquests nodes seria realment un canvi brutal, perquè nosaltres hem fet xifres de les interrelacions que hi ha entre els municipis de tot el Vallès i més enllà, que en aquests moments no tenen aquest servei, i el canvi seria notabilíssim, és a dir, no hi ha inversió a Catalunya més rentable que aquesta. Quines serien aquestes xifres que expliques a moda de resum, tampoc no totes? Com a mínim seria, en aquests moments hi ha un milió de passatgers any a la R8, que ja és un miracle, que una línia que no connecta amb res, però que fa alguns serveis, per exemple, Garollers Autònom el fa, Garollers Martorell ho fa, és un milió de viatgers l'any. Això es multiplicaria per 10. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do és molt, eh? Evidentment. És a dir, la R8, tot i que està abandonada, és la línia de rodalies que ha crescut més, en termes relatius, no en termes absoluts, però en termes relatius és la línia de més èxit. I té un convoi a l'hora, imagina't, un convoi a l'hora, i és el que més ha crescut. Si féssim aquests nodes i passéssim, com a mínim, que seria lògic, 3-4 convois a l'hora, cada quart d'hora, o cada 20 minuts, és que això es multiplicaria exponencialment. Mhm. Ara, si hem d'esperar que funcioni com la R3, estem arreglats, també. Evidentment, la R3 és la desgràcia que tenen via única. Aquí tenim dues vies, però sabem que si posem més rodalies i més mercaderies, això col·lapsa. Però no hi ha cap previsió de resoldre-ho. De la mateixa manera que l'autopista, la P7, és la columna vertebral del país, i tots aquests camions no passen pel centre de Barcelona, sinó que passen pel Vallès, També el ferrocarril, al llarg de... és paral·lel a l'AP7, és la columna vertebral del país. Per tant, per aquí hi ha de passar-hi molta de la mobilitat de tot Catalunya. Quins terminis considereu realistes per al funcionament d'aquests intercanviadors? Aviam, si ho féssim nosaltres, sabem que en un any, quan ja nosaltres volem dir, per exemple, per què no ho fa la Generalitat de Catalunya, que té les estacions i que, diguem-ne... ja té els edificis i té els accessos, si això la Generalitat ho fes en un any, ja estava en marxa. Ara, quan no ha de dibuixar el Ministeri, després ho farem nosaltres, perquè nosaltres no sabem si és el departament o qui és, ens podem passar més anys. Però, és que portem, des del 2013, portem 12 anys per l'acte, i va sortint els pressupostos de l'Estat, ara ja fa dos anys i pico. Per tant, L'escepticisme és elevat, però, si en tinguéssim ganes, aquest és un tema que podríem resoldre amb certa facilitat. Per exemple, com es va resoldre Santa Perpètua? Santa Perpètua es va fer una estació en l'AR8. Es va fer nova, sencera. No la va fer Edif, que és el titular de la línia, la va fer Renfe, que és un usuari, que és una companyia. Va valdre un milió i mig d'euros. I Santa Perpètua té una estació. Per tant, depèn de com es facin les coses, o s'eternitzen, o es fan molt fàcilment quan és una obra que en la seva primera fase és pràcticament una obra de manteniment. Si ho tramitem tot, si tramitem les quatre vies, els regionals, els mercaderies, el projecte de futur, ens hi passarem anys. Si tramitem les andanes i la mínima accessibilitat, això ho podem fer amb més immediatesa i al mateix temps tramitar el projecte més llarg termini. Podem tenir una estratègia llesta de voler donar servei aviat. Per tant, les prioritats que vols plantejar en aquest sentit és fer aquestes andanes i l'accessibilitat i després el projecte més gran a més llarg termini. En paral·lel, sí, sí, en paral·lel. En paral·lel s'ha de tenir en compte ara, perquè com dibuixis l'andana, la segona via la posaràs més malament. Tenint un cert crotis de conjunt, que nosaltres ja l'han fet i que és bastant senzill, tu podries començar amb mentalitat de servei. en mentalitat d'aprensar el servei aviat. Però el servei és de la Generalitat o és de Renfe. Però a DIF, que és el titular de les vies, el servei li importa, però veiem poc. Per tant, ens podem posar en una dinàmica de lentitud. Ara, la nostra administració, el nostre representant, que és la Generalitat, en aquest cas hauria de remengar per conciliar aquests dos plantejaments, que és la visió a llarg termini i la visió més a curt termini. Seguim xerrant d'infraestructures, perquè l'any passat es va licitar un projecte per estudiar quines opcions hi havia respecte a la segona estació que fa temps que està demanant Rubí. En principi, aquest projecte hauria d'estar al gener, però de moment no ha transcendit cap informació. No sé si vosaltres... Ja ens has dit que normalment vos entereu per la premsa, però no sé si vos ha arribat algun... Alguna informació en aquest sentit? No, no tenim més informació. El que teníem era una visió de fa temps, per part del departament i fins i tot de Ferrocarrils, que no estimaven la demanda com molt elevada, la qual era molt fals, perquè demanda n'hi ha. Si aquesta demanda fos tan baixa, haurien de tancar algunes estacions que hi ha entre mitja. No cal la pena citar noms. És una estació òbvia que s'ha de fer. i fins i tot el propi allargament de ferrocarrils de dintre Saberi i Terrassa, ha demostrat que la demanda no està tant a Barcelona com està en el Vallès i les noves estacions han desbordat les previsions. Per tant, l'estació de Rubí i la Llana és absolutament necessària i caldria que el projecte executiu ja estigués molt avançat. Però no en tenim més notícies. Hi ha un altre projecte que és molt interessant des del punt de vista de Rubí i Sant Gugat, que és el nou túnel que hauríem de fer entre Sant Cugat i, diguem-ne, el centre de Barcelona. De vegades discuteix el túnel d'Horta, que pensem que no és el convenient, sinó que l'important és el que es faci des de Sant Cugat, i aquest nou túnel es estalviaria 20 minuts de desplaçament amb el centre de Barcelona. És a dir, Xavier Terrassa quedaria més lluny, però des d'on Rubí i Sant Cugat, des de Sant Cugat, en 6 minuts ens plantaríem a Barcelona, i des de Rubí, doncs en 10 o 12. És a dir, i és l'eix més transitat de mobilitat amb ferrocarril de tots els radials de Barcelona, no és ni l'Eix del Maresme, ni l'R4 que ve a Terrassa Sabadell, cap és ferrocarril de la Generalitat. Per tant, diguem-ne, si hi ha una prioritat de nou accés, és aquest. I aquest accés també serviria perquè, quan passin regionals al llarg del corredor prelitoral, els barcelonins també en 5 minuts es plantessin a Bopalleres o a l'Hospital General a buscar regionals. Per tant, Un dels projectes que hem d'empènyer des del Vallès i que són del màxim interès, en aquest cas, per Sant Cugat i Rubí, és un nou túnel de Farcruix de la Generalitat. I aquest nou túnel empata una miqueta els dos eixos, perquè tant la branca de Sabadell com la branca de Terrassa estarien en les mateixes circumstàncies. Si en comptes d'això s'obtés pel túnel d'Horta, Terrassa i ja no diguem Rubí queden despenjats, però és una obra molt més cara que tardarem molt més temps a veure... i que creiem que no l'hem de prioritzar en absolut, però que aquest debat l'hem de tenir en el territori perquè realment s'acceleri el túnel de Vallvisera, que és el que necessitem. Per això, l'opinió de Rubí i de Sant Cugat és clau. Entenc que aquest projecte encara no està sobre la taula, però que encara no està gens avançat, no? Hi ha un estudi informatiu previ que demostrava que de totes les opcions la Vallvisera era la millor. Però, per exemple, fa un dia o dos va venir la consellera a la Càmera de Comerç de Sabadell i van tornar a parlar del túnel d'Horta. Home, si hi ha coherents, si l'estudi informatiu deia que la importància era la lligera, doncs perquè no comencem per la lligera, no? Però sembla que es tracti de satisfer tothom. I satisfer de tothom, dient que s'estudiarà tot, al final no optem per cap obra. I hauríem d'optar per una obra concreta. Per tant, des de Fembellesos convidem a Rubí i a Sant Cugat que aquest debat del túnel de Vellidera, que sou els més immediats beneficiats, el puguem posar sobre la taula. Per tant, caldria també una implicació dels ajuntaments de fer pressió en aquest sentit. Els ajuntaments representen els ajuntaments, però el territori i la comarca el representen els seus parlamentaris, els seus diputats a la comarca, els diputats al Parlament, és a dir, les entitats socials, la premsa, tothom. No únicament els ajuntaments són els actors principals. Per exemple, Sabadell no s'ha pronunciat sobre el nodo de Voltalleres quan seria molt convenient als seus ciutadans. I no ho ha fet perquè no està en el seu terme. Home, doncs, evidentment hem de parlar tota la ciutadania. La nostra representació als ajuntaments és exclusivament municipal. Però parlem simplement de les unitats econòmiques, socials, la premsa, de les qüestions que ens afecten com a comarca. També des de Fem Vallès s'ha denunciat que la implantació del Pla Specific de Mobilitat del Vallès estava molt per sota dels objectius que estaven previstos. De fet, hi ha accions previstes que encara no s'han executat. Quines accions concretes creieu que s'haurien d'accelerar? Els dos nades eren un dels temes evidents. Per tant, que en el marc del Pla Specific de Mobilitat de Vallès no hagin fet ni un abans projecte del tema, ja clama el cel. El segon tema, que nosaltres vam parlar, segons com primer, era els autobusos, que hi hagués una xarxa de Vallès. I amb això s'ha avançat molt poc. Per tant, diguem-ne, els dos temes claus que el Pla Specific de Mobilitat havia d'haver treballat, que eren els nodes i la xarxa de Ferrocarril, que estem absolutament a zero. El problema és que el Pla... qui el redacta, qui l'avalua, és el mateix. És a dir, si hi hagués una avaluació dels compriments independents, doncs podríem tenir una constatació més objectiva d'allò que s'ha fet o que no. Però si resulta que els mateixos que van redactar el pla és els que s'examinen i és que al final s'aproven ells mateixos, doncs anem molt malament. Ara ens xerraves dels bussos i dels intercanviadors dins d'aquest pla, però i la Ronda Nord? La Ronda Nord és un tema més complicat de Sabadell i que també necessita diàleg. I, en canvi, no hi ha manera que hi hagi aquest diàleg. A part d'això, el problema és que, com que se'n diu Ronda Nord, però és un tram de Quart Cinturó, es perd la perspectiva que el tràmit de Quart Cinturó no es pot fer un trosset de Terrassa Sabadell i connectar castellà. Un estudi informatiu de D40 de Quart Cinturó ho ha d'anar a Terrassa Granollers fins la P7. I això sembla que es vulgui fer veure que no existeix. Fins i tot l'Ajuntament de Ceradell dibuixa solucions que no tenen continuïtat i, per tant, tothom va marejant-la per viu una miqueta amb un plantejament de creures que petites mirades sense perspectiva arribaran a port. Per el que ara tenim sobre la taula i dels diferents agents, tant del Departament de la Generalitat com dels ajuntaments, No arribarem a port. És a dir, l'Ajuntament de Sabadell es mira a Sabadell, l'Ajuntament de la Rassa es mira a Terrassa, pot ser legítim, però manca el realisme de voler buscar una solució. Solució a quin problema principal? El problema que per Sabadell tenim tot el trànsit de dins de la ciutat, de tots els camions que van al pla de la Bruguera, que és allà. Per tant, sense aquesta unió per trobar una solució conjunta que beneficia tothom, de moment, pareix que està juny i pareix que no arriba, de fet. Manel, moltíssimes gràcies per analitzar-nos un poquet el que significarà aquest anunci que havia fet la Generalitat d'aquesta inversió en els intercanviadors i per explicar-nos un poquet com està la situació en temes d'infraestructures a la nostra ciutat i a la nostra comarca. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, bon dia. Adeu. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.