#2034 - Entrevista Martí Pujol, president dÒmnium Rubí, sobre el cicle de cinema infantil Cinexic

Volem parlar avui divendres de cinema, un cinema molt proper perquè el dilluns a la biblioteca el tindrem disponible per als més petits però també per totes les edats. A mi m'agrada l'animació també i l'animació és una de les grans protagonistes. d'aquest cicle que es diu Cinexic i que inicia nova temporada a la biblioteca MMT, com ens agrada dir-li a nosaltres. I aquest dilluns 27 tenim la primera sessió, a les 6 de la tarda, amb una pel·lícula o un conjunt de films, curtmetratges, que es diu La sopa de pedres i altres contes capgirats. I per parlar d'aquesta i d'altres pel·lícules d'aquesta iniciativa tenim el president d'Òmnium Rubí, el Martí Pujol. Què tal? Bon dia. Molt bé, molt content de ser aquí amb vosaltres, com sempre. Com sempre, vens molt preparat, en aquest cas, per parlar de cultura. Ho fas sempre, parles de cultura o de patinetes, també n'és otro clàssic. També. És que és un tema important, eh? Sí. El de la cultura. També, això mateix. Anem a parlar d'aquest cicle. Primer de tot, per qui encara no ho sàpiga, què és el cine xic? El Cineixic és un projecte dels molts que té Òmnium Cultural, tots ells, evidentment, en llengua catalana, però aquest va adreçat a un públic diferent. Nosaltres podem fer un concert sobre el Salvat Papaseit sobre poemes d'ell o els sopars tallers que vam fer l'altre dia, que va anar molt bé, i és un públic específic. En aquest cas és un públic molt diferent, però l'objectiu és el mateix. En aquest cas doble, un... Si anem en català per nens petits, en aquest cas, per exemple, aquest mes és per nens de 3 anys, a partir de 3 anys, són nens molt petits, eh? A vegades ens venen nens de 2 anys, fins i tot, però bé, és voluntat dels seus pares. O sigui, evidentment, aquest projecte que es fa a moltes ciutats de Catalunya, moltíssimes, no sabria dir ara la quantitat, perquè aquest dia, ahir estava abans d'ahir a la Colònia Güell, que és terme municipal de Santa Coloma de Cervalló, I també a la colònia Güell s'anunciava la projecció de la sopa de pedres, no? O l'altre dia estava a Cornellà i també s'anunciava la sopa de pedres, no? És a dir, es fa per tot el país i és una manera de potenciar no només el català sinó el cinema. És molt important. Ja sé que tu també ets cinèfila, ja ho has dit moltes vegades. però jo sóc dels que crec que el cinema s'ha de veure en una sala. Ja entenc que els temps canvien, ja entenc els Netflix, ja entenc les noves tecnologies, però una bona pel·lícula, l'has de veure en una sala en unes condicions determinades d'imatge, de so, d'ambient, de companyia fins i tot, etc. Això d'estar al sofà de casa, parar un moment a la pel·lícula i anar-te'n al lavabo i tornar, això no és. Ja sé que es pot fer, però no entres a dins de la pel·lícula. La idea, doncs, és que els nens petits... que a aquesta edat alguns, no hauria de ser així, però és així, ja estan acostumats a les pantalletes petites, a les tablets petites o als mòbils per jugar, vegin, entenguin, gràcies a la complicitat dels seus pares que els portin a veure, que hi ha pantalles més grans que existeixen, en aquest cas la biblioteca, podria ser la sala que seria més gran, és la de la biblioteca, que no està malament, comparada amb un mòbil, i llavors que vegin que poden anar amb altres nens, no a casa seva, sinó i veure... una pel·lícula de cinema amb un so, amb una imatge, i amb altres nens al costat, els quals potser no coneixen de res, o sí, no? I llavors que s'acostumin de petits en el cinema, que entenguin que el cinema no surt només a la pantalla del mòbil o de la televisió, i ho fem també no només en català, sinó que una altra de les idees bàsiques d'aquest projecte és... un tipus de pel·lícules d'animació, són totes pràcticament, d'animació infantil o familiar, que es diu ara, amb uns valors determinats. Per exemple, i que també a vegades que no tinguin aquella gran distribució que pot tenir Disney o Pixar, que no els hi fa falta això. Nosaltres preferim, en aquest cas, potenciar cinema europeu, francès, txec, per exemple, que el cinema txec, el polonès és molt poderós, cinema alemany, i llavors pel·lícules, una monada de pel·lícules, jo les veig també, me les miro, són per 3 anys, però jo me les miro, perquè realment tenen, vull dir que els pares o els avis que els portin, també s'ho passaran bé. També s'ho passaran bé, perquè valors d'ajudar els amics, valors mediambientals, valors de drets humans, de no discriminar la gent per raó de raça, de compartir joguines o de compartir coses. Jo crec que amb els nens amb 3 anys, que estan en un període d'aprenentatge i de formació, Home, doncs, jo crec que és una cosa molt bonica. En aquest cas són... És la sopa de pedres, i compta amb el títol, que diu la sopa de pedres i altres comptes capgirats. Compta amb el concepte de capgirats. És a dir, que a vegades pot semblar una cosa, però en realitat hi donen una volta i és una altra. I jo crec que val la pena, perquè els nens petits, que són molt vius i molt desperts, es poden sorprendre, però s'ho passaran molt bé. Què et sembla si sentim una miqueta el tràiler, precisament, d'aquesta proposta, que és conjunta, perquè té cinc curtmetratges? El sentim una miqueta per fer-nos una idea. Hola, nens i nenes. Sóc el Mussol del Cinema. Tinc un munt d'històries per explicar-vos. Les voleu descobrir? Ja tens la galeta cuita! Una ovella, dues ovelles, tres ovelles... Estem sentint, doncs, precisament a Comteu Velles, que és un dels curtmetratges. Aquest volia comentar jo. Sí. A part que el doblatge és molt... Veieu les veus, que és molt bonic, està molt ben fet. Aquest de la sopa de pedres, que és un dels cinc contes, en total duren 40 minuts. Per tant, ja no és una durada molt llarga, sinó perquè els nens són petits. Però, per exemple, l'argument d'aquesta pel·lícula és... Un nen petit no aconsegueix adormir-se i li demana ajuda al seu pare, que per tal de no explicar-li un altre conte, li recomana al nen que compti ovelles. I així ho farà, fins que de sobte s'adona que té una dotzena d'ovelles al voltant del seu llit. Ostres! Bé, interessant, no, el tema? Ja m'agradaria a mi que soc amant de les vaques i les ovelles i dels animals, no? En llibertat, si pot ser. Saps que hi ha un senyor aquí a Rubí que passeja una ovella? Sí, l'he vist i l'he fotografiat i tot. Jo també. L'ovella, no el senyor. No, jo també l'ovella. De fet, tenim el contacte d'aquest senyor que potser un dia el portem aquí amb l'ovella i tot. Té gossos i ovelles i es veu que... Bé, no sé si dormen ben bé junts, però jo diria que sí. L'altre dia, al carrer Fondo, el carrer principal de Rubí, per qui no ho sàpiga, el que en diuen alguns al carrer Major, és el carrer Fondo, passejava l'ovella i semblava que anava sola, perquè anava deslligada. Sí. I que la portava, anava uns metres més enrere. I clar, anava una ovella sola caminant pel carrer Fondo... en una hora de molta gent, i tothom es mirava amb una cara de sorpresa. Hòstia, què passa aquí, no? Bé, doncs, d'alguna manera, això és realitat, això és real, i això passa a Rubí, perquè a Rubí passen moltes coses, i deixem-ho aquí. Però en el cinema no em digueu que no és bonic el conte. I tant! Tu estàs contant ovelles i de cop somies o et despertes o veus o et sembla que t'estan envoltant allà tu mateix, no? Doncs els contes són d'aquest estil, són per nens evidentment de 3 anys, però jo crec que valen la pena. Són uns contes encantadors i la gent que vingui s'ho passarà molt bé. Molt bé, doncs tenim aquest a compte ovelles, l'aventura de vestir-se, la manyoble, la sopa de pedres pròpiament, que ha donat part del títol a la sessió, i la galeta continua corrent. Aquest també està molt bé, el de la galeta. El de la galeta és una mare d'un conillet que ha cuinat en el seu fill... Conillet petit, una galeta en forma de conill. Clar. Mentre s'espera amb els seus amics que estigui ben fornejada per menjar-se-la, òbviament la galeta fuig corrent cap al bosc. perquè no deixa de ser un conill, en forma de galeta, no? Per tant, és evident que és per nens petits, però estan molt ben fetes, i jo crec que els nens passaran una bona estona. Ho fem a les 6, a la biblioteca M.M.T., que has comentat abans, però que és la biblioteca M.M.T. per qui... Jo dic en honor al M.M.T. que va ser un gran home, eh? Un dia podem parlar de la seva història, que segur que ja ho heu fet més d'una vegada, però... però va tenir una vida, desgraciadament, va viure en una època difícil, diguem-ho així. Em sembla que hi ha un dia que està prevista una conferència sobre el mestre Martí Tauler a la biblioteca, ara després ho busco i t'ho dic. Sí, crec que val la pena perquè li va tocar viure una època complicada, però va ser un gran home i un gran mestre, i per tant tot l'honor cap a ell. El 3 de novembre a la biblioteca, precisament, a les 6 de la tarda. Clar, ser a la biblioteca perquè porta el seu nom, evidentment. Com el seu nom indica. I serà l'Eduard Puigventós qui explicarà qui va ser. Apropiadíssim. Jo crec que val la pena saber-ho perquè moltes vegades ens passa, i me'n vaig dir una mica del tema, però amb els noms dels carrers, amb els noms dels equipaments, que molta gent, perquè és normal, perquè no has de Rubí inicialment, perquè no ha nascut a Rubí, perquè ha vingut a viure-hi fa 10 o 15 anys o 25, perquè ha vingut a viure abans d'ahir... Clar, veu el carrer, no ho sé, el Francesc Macià, molta gent no deu saber qui era el Francesc Macià, i era una persona molt important, evidentment, però ja no et dic si era una persona a nivell local com el mestre Martí Taulé, o el meu pare mateix, que té un carrer Sant Jordi Parc, que és el carrer d'Augustí Pujol i Vallonrat, que era el meu pare, no? Clar... L'altre dia vaig parlar amb una persona i va venir que havia d'anar a buscar una cosa a casa seva i li pregunto, a quin carrer vius tu? Diu, al carrer Agustí Pujol. Dic, hòstia, si era el meu pare. Clar, la persona aquella es va quedar parada, no? Diu, sí, clar, no? Bé, li vaig explicar cinc cèntims, no?, perquè em va fer il·lusió. Clar. Va fer gràcia i em va fer il·lusió. Doncs això val, evidentment, pel mestre Martí Taulé, que va ser un gran home, que va ser un gran mestre, que va ser director de les escoles Ribes, molt importants en aquell moment perquè no hi havia la quantitat d'escoles que hi ha ara, en aquella època, i l'escola Ribes havia estat feta pels treballadors inicialment de les fàbriques del vapor nou. Aquest senyor represaliat pel franquisme i tancat a la presó no va poder tornar a exercir de mestre després durant el franquisme perquè li van prohibir I per subsistir, una persona honorable, una persona culta, una persona preparada, va haver de subsistir venent llapissos i colors per les cases, per viure, per no morir. Home, vull dir impressionant, vull dir que se n'ha de parlar d'això, no es poden... La història és la història i se n'ha de parlar. Tornem a la part més lúdica, en aquest cas, amb històries d'animació. Sí. Tenim la... Ui, perdó, que m'estic quedant sense veu. La propera, que és Phantom Boy, que és la del mes de novembre. Jo vull saber si tu ja tens les dates, perquè jo no les he trobat. Sí, jo sí que les tinc, i ara quan les trobi... Si no les tens tu... Malament, eh? No, però ara quan les trobi te les dic. Al novembre es podrà veure Phantom Boy. Anem a sentir una miqueta el tràiler mentre ho vas buscant i així ja ens fem una idea d'aquesta història que ens ve des del cinema francès, en aquest cas. T'he fet un dibuix. És de quan voles. És superguapo el teu dibuix. Titi, és exactament així. Però escolta Leo, com és que jo no et puc veure quan voles? No em pot veure ningú. És per això que és un secret. Bona nit, senyor alcalde. He enviat per internet un virus informàtic particularment destructe, però tranquil, amb mil milions de dòlars. Vostè ho podrà aturar. Això és Nova York. Aquí no ens deixem impressionar per un sonar. Marí, pot ser perillós. Finc al davant un policia de Nova York. Que fort! Jo el puc ajudar. Ja ho veurà. Molt bé, així t'asseus. Tanques els ulls i no et mous gens. Doncs aquesta història que té a veure amb un virus informàtic a la ciutat de Nova York i amb un seguit de personatges i amb aquest Phantom Boy. El que es nota amb el diàleg ja és que és per nens una mica més grans, és per nens de 6-7 anys, però també està bé, jo crec que... que surtin de casa o que abans d'anar a casa, quan surten de l'escola, a les 6 passin per la biblioteca i puguin compartir el cinema amb altres nens de la seva edat. Hi ha un element de la Biblioteca Mestre Martí Taulé que hi afegeixen amb diferents actes que fan, que en diuen el moment blau, no sé si té un moment blau, És a dir, que és un... per mirar de ser respectuós amb tothom, que com que són nens petits, si un nen crida que no passa res, que no ens enfadem, que no cal que els renyem, se li explica el que passa... Espai blau, exactament, no? Perdó, espai blau. Doncs que siguem una mica tolerants i una mica comprensius, que són nens de 3 anys, evidentment, no? I jo crec que està bé, tot plegat, ajuda a anar educant els nostres infants, i doncs està molt bé. I després, aquesta és la pel·lícula del novembre, i el desembre, concretament, ara us dic el dia, hi ha la tercera d'aquest trimestre... La de novembre quin dia és? Que no m'ho has dit? Sí, el 24 de novembre. 24 de novembre. Sí. Molt bé. Phantom Boy. I el 16 de desembre, que l'avancem una mica per no coincidir amb les festes de Nadal, i per fer les pel·lícules durant el període, diguem, el curs, durant l'hora i l'actiu. És el 16 de desembre l'incident alienígena del petit Alan. Aquesta és una col·lecció de pel·lícules que ja n'hem fet un parell, que han tingut molts premis. I aquest és concretament aquest, l'incident alienígena del petit àl·len, 16 de desembre. Per tant, aquí acabaríem les 8 pel·lícules del 2025. Ja estem treballant, ja estan, no les tinc encara, però ja estan determinades, 8 pel·lícules més pel 2026, que serien... Del gener al maig, 5. I de l'octubre al desembre, 3 més. En total, 8. Sempre, sempre, sempre gràcies a la col·laboració de la Biblioteca Mestre Martí Tauler. que és qui facilita no només l'espai, sinó que fa una inversió per oferir unes activitats i un servei als usuaris de la seva biblioteca o qualsevol persona a dormir. Sentim una miqueta el tràiler. Et presento l'Obama. No, és que en realitat em dic Britney. Britney? El seu omni s'ha espatllat i un home se l'ha endut. Per això ara no pot tornar a casa. Ai, mare! El Robert, el porter de l'edifici. Escolta, tu què mires? No res. Bruno no pot fer que coneixi el mira algú. És dolent? No, ell no és dolent. Però el seu germà sí que ho és. No descansarà fins que hagi dissecat tot el que pugui. Per fi tindrem la resposta. Hi ha vida a l'espai exterior. I el més important, es poden dissecar els extraterrestres. Quanta, ens està perseguint... Presta atenció a allò que tinguis just davant teu. No cal que m'ho digueu. Clar que sí. Mentre es condueix es vas llegint. Està molt bé, molt divertida aquesta pel·lícula, almenys amb el tràiler. Recomanada a partir de 5 anys, en aquest cas, i que s'inicia la història quan l'Alan veu que els seus pares es divorcien, s'ha de canviar de pis, i això fa que digui, ostres, i què faig amb els meus amics? N'he de fer de nous, no? I no ho apareix bé. El que ha d'aparèixer, no? Sí, que temes també... Jo crec que són temes actuals, però entre divertits, sorprenents, però insisteixo, amb una mirada molt actual i amb uns valors molt concrets, allunyats, òbviament, d'alguns clàssics del cinema que es feien abans i que ara potser encara se'n fa algun, de masclisme, de racisme, de no sé què. Això és tot el contrari, diguem. És pels temps actuals i considerem que pels nens és important, això. Molt bé. Doncs, Martí, moltíssimes gràcies. Em deixes donar-vos una notícia? Hombre... M'avanço, perquè encara no, però jo crec que pot estar molt bé. A finals de desembre tindrem aquí a Rubí l'escriptora Gemma Ruiz Palà, que acaba de publicar un llibre que es diu Una dona de la teva edat. Es presentarà el racó del llibre. Jo faré la presentació. Recordem que la Gemma Ruiz Palà va publicar i va guanyar el Premi Sant Jordi amb les nostres mares. I en aquesta ocasió és una dona de la teva edat, com el seu nom indica. Estem parlant de... És una reivindicació, evidentment, d'ella mateixa, segurament, però, en manera extensible, a les dones que fan 50 o 60 anys... que et poden tenir a la menopausa, que a vegades algú ha considerat que ja no poden ser dones o que no poden tenir sexe o que no poden tenir una vida lliure. I ella, evidentment, ho desmenteix tot això... i fa una defensa aferrissada, doncs, d'una dona com tu, una dona de la teva edat, no? De 50, de 55, de 60 anys, lliure, independent, i que fa dins d'uns... el que li dona la gana, diguem-ho així, no? Crec que serà una presentació molt maca. d'un llibre extraordinari, i per tant, l'altra vegada les nostres mares va anar molt bé, i el llibre té em va dir, Martí, que va anar molt bé l'altra vegada, presenta'l tu, i jo vaig dir, molt de gust, és un llibre molt de dones, algú es pot sorprendre que el presentador del llibre sigui un home, però jo no ho crec això, jo no hi estic d'acord amb això, jo crec que no hi ha cap problema, ben al contrari, és una mirada que pot semblar inicialment una mica diferent, però que no té per què, entendre el que els pot passar a les dones de... com tu, de 50 anys o de 60, o tot això. Bé, ja ho farem públic quan sigui, però... Sí, home, ja t'estic demanant el contacte, què vols que et digui? Sí, sí, ja te'l passaré. Passaré el dia i l'hora, que el llibre té i el sap, i evidentment el contacte de la Gemma Ruiz Palà, que de fet viu a Sabadell, fa 30 anys que treballa a TV3, i que amb molt de gust segur que voldrà parlar amb vosaltres. Perfecte, doncs ja sabeu aquest llibre, Una dona de la teva edat, de la Gemma Ruiz Palà, que es presentarà el desembre aquí a Rubí, al racó del llibre, que en farà la presentació el Martí Pujoli, que tindrem una entrevista aquí al Rubí al dia seguríssim. Mentrestant, ja sabeu, Tine Xic, a partir del dilluns i cada mes a la biblioteca. Gràcies, Martí, com sempre. Gràcies a vosaltres. Que vagin.