
#2045 - Sergio Cerdán estrena 'Fins la cuina!' a Barcelona
Presentació de Sergio, to humorístic i broma sobre l’edat; marc d’entrevista per promocionar teatre fet des de Rubí.
Sergio defensa la comèdia com a via per fer pensar; record de ‘Fem teràpia’, on la política era tractada amb humor.
Opció de reencuentro de ‘Fem teràpia’ a Rubí; referència a ‘Messi te quiero’ i a la formació contínua de Sergio.
Connexió amb altres creadors vinculats a la Sala Pangolí; idea d’un ‘pack’ d’obres de creadors de Rubí.
Bloqueig creatiu superat per una mudança; cerca de pis com a motor temàtic; escriptura ràpida a l’agost.
Dificultat extrema per trobar pis: visites massives, exigència documental i competència entre sol·licitants.
Brandon i Hugo es muden a un pis petit de Gràcia i coincideixen amb Laura i Joel, també amb contracte; enigma legal i convivència forçada.
Pis minúscul per a quatre; Laura aporta humor amb anglès-català; to de comèdia per tractar el conflicte.
Càsting intuïtiu (Hugo, Brandon, Laura, Joel) i dos covers (Jaume, Gerard); primera col·laboració amb tots.
Primers passis complets; bona química i ritme; expectatives de fer riure el públic.
Objectiu: riure i consciència sobre habitatge; exemples reals de relloguer fraudulent semblants a la trama.
Crítica a la massificació turística i pisos turístics; demanda de lloguer social real i equilibri entre sous i preus.
Duresa de viure només del teatre; combinació de feines; reclam de l’estatut de l’artista.
Preus elevats com a barrera; cal atraure públic jove i fomentar consum cultural crític.
Teatre en directe com a experiència única; entrades a 13 €, ofertes des de 16 €, packs i Dia de l’Espectador.
Estrena el dia 5 a les 19 h a Sala Pangolí; funcions 13, 19 i 30 de novembre; possible pròrroga al desembre; desig d’èxit i crida al públic.
Resum de l'entrevista
Presentació i to de la conversa
Entrevista distesa amb en Sergio, creador de la comèdia reivindicativa Fins la cuina, que combina humor i crítica social per parlar de la crisi de l’habitatge.
"Fer riure és molt difícil... però sortir de la sala pensant, ui, m'ha volgut dir alguna cosa. Si surt amb això, jo ja estic content."
Sinopsi de l’obra: Fins la cuina
- Dues parelles (Brandon i Hugo / Laura i Joel) arriben a un pis petit de Gràcia i descobreixen que totes dues tenen contracte pel mateix pis.
- Espai reduït (prop de 40 m²), situació absurda i legalment enrevessada: qui és realment el llogater legítim?
- La Laura parla en un registre anglès-català constant, aportant capa lingüística i humorística.
- Objectiu: fer riure mentre el públic reflexiona sobre lloguer, massificació i precarietat.
"Estan fotuts aquests amb el tema dels pisos... és que és veritat."
Origen i procés creatiu
- Neix d’un bloqueig creatiu que es resol arran d’una mudança estiuenca i la vivència de buscar pis (visites amb desenes de parelles, exigència documental, competència feroç).
- Escriptura ràpida (agost) a partir d’aquesta experiència i observació social.
Repartiment i llenguatge
- Càsting àgil: Hugo, Brandon, Laura i Joel; amb dos covers (Jaume i Gerard).
- Química d’equip i ritme còmico-dramàtic ben ajustat als assajos.
- Ús de bilingüisme (anglès-català) com a recurs escènic.
Temes clau i denúncia social
- Crisi d’habitatge: lloguers alts, competència per cada pis, solvència com a filtres d’accés.
- Turisme i pisos turístics: massificació i gentrificació que desplacen veïnat i pugen preus (fenomen extrapolable fora del centre de Barcelona).
- Necessitat de lloguer social real (no “quatre pisos”), i equilibri sous-preus.
- Casos reals de relloguer fraudulent que inspiren la trama.
Cultura, públic i condicions laborals
- Dificultat de viure només del teatre; molts artistes combinen feines.
- Reclam d’un estatut de l’artista per millorar la precarietat.
- Preus de les entrades com a barrera; cal fomentar l’assistència, especialment del públic jove.
- Valor del teatre en directe: cada funció és única i fa pensar.
Dates i entrades
- Estrena: dimecres 5, a les 19:00, a la Sala Pangolí (Barcelona).
- Entrades: s’ha mencionat preu de 13 € i ofertes des de 16 €, amb packs (sopar + teatre) i Dia de l’Espectador.
- Novembre: funcions 13, 19 i 30; possible pròrroga al desembre si l’acollida és bona.
Missatge final
- Una comèdia reivindicativa que convida a riure i pensar sobre el dret a l’habitatge, l’impacte del turisme i la necessitat de polítiques públiques efectives, mentre celebra el poder del teatre per remoure i fer comunitat.

