#2065 - Protecció policial davant la violència de gènere
Es presenta el caporal Àlex Carrillo, responsable del grup d'atenció a la víctima dels Mossos d'Esquadra de Rubí, especialitzat en violència de gènere. Explica que el grup té un paper fonamental: assessorar i donar sortida a casos de violència masclista i de gènere, amb agents formats específicament i en formació contínua.
S'aclareix que no sempre es comença per la denúncia, ja que cal preparar la víctima per afrontar un procés llarg i estressant. Es treballa també amb el CIAT i altres entitats per preparar la dona. Quan entra a comissaria amb aquesta problemàtica, la seva vida canvia radicalment, per això cal suport i acompanyament.
Des que la dona entra en contacte amb el grup, es fa un seguiment que dura fins que el problema s'acaba, sigui en una setmana o en deu anys. L’atenció és personalitzada: la víctima parla sempre amb el mateix agent referent, cosa que genera confiança i seguretat, i facilita que pugui explicar el seu cas en profunditat.
Es descriu l’estat emocional de moltes dones quan arriben a comissaria: inseguretat i desconeixement del que han de fer. Denunciar suposa canvis importants (parella detinguda o no, fills, feina, nova situació vital). El grup intenta oferir un espai segur perquè se sentin empoderades i capaces d’explicar-ho tot.
Quan la dona arriba, l’atén el grup d’atenció a la víctima. S’analitza la problemàtica i les necessitats: si cal o no denunciar en aquell moment. Si s’interposa denúncia, es posa en marxa el protocol: trucada a l’advocat de guàrdia, presa de declaració, explicació del procediment i del seguiment que es farà. Tot i existir un protocol general, cada cas es tracta de manera individualitzada, incloent acompanyament al jutjat si la dona està sola o aïllada.
Es comenta la dada recent de sol·licituds d’ordres de protecció i es planteja si això implica millora. El caporal destaca que el més rellevant és que les dones tinguin espai i confiança per denunciar. No sempre hi ha ordre de protecció, però això no significa que la dona menteixi; l’ordre s’atorga quan es valora un risc d’agressió física. En qualsevol cas, els Mossos continuen treballant i protegint la víctima tant si hi ha ordre com si no.
S’explica que els Mossos treballen a partir del risc de la víctima, no només de l’existència d’una ordre judicial. Encara que no hi hagi ordre de protecció, poden activar mesures: acompanyar la dona a portar els fills a l’escola, a la feina, i fer seguiment de la seva seguretat. Es posa l’accent en la protecció efectiva, no només en la cobertura legal formal.
Quan hi ha incompliment d’una ordre d’allunyament, els Mossos actuen de manera contundent. Sovint són ells qui detecten l’agressor a prop del domicili, lloc de feina o espais freqüentats per la víctima, i el detenen abans que ella se n’adoni. La víctima, de fet, moltes vegades ni és conscient de l’incompliment gràcies a aquesta feina preventiva al carrer.
Es detalla que si l’agressor utilitza terceres persones per contactar o aproximar-se a la víctima, també està vulnerant l’ordre de protecció. En aquests casos, l’actuació policial és la mateixa: detenció o investigació de l’agressor, segons les circumstàncies.
El principal repte del grup és poder-se dimensionar més per donar millor resposta: més seguiment, més proximitat i més tasques de suport a les víctimes. Actualment tenen una càrrega de feina considerable, tot i que els agents donen sempre un esforç extra en situacions d’urgència. Es reclama, en definitiva, més recursos.
Moltes dones tenen por de denunciar per les possibles represàlies i perquè creuen que empitjorarà la situació. El caporal remarca que, encara sense denunciar, viuen amb la mateixa por diària. Denunciar els pot donar l’oportunitat de ser lliures i deixar de dependre d’una persona que les controla i manipula. Es recorda que la llar, que hauria de ser la zona de confort, és sovint el lloc menys segur per elles. Es posa en valor l’existència de recursos com el CIAT per ajudar a gestionar l’estrès i els canvis vitals, i el fet que, amb el temps, moltes dones tornen per agrair l’empenta rebuda.
Es destaca la importància de la implicació ciutadana. En xerrades a escoles i associacions, els Mossos animen a comunicar qualsevol sospita de violència de gènere. Les trucades poden ser anònimes i mai es revelen les fonts d’informació. Amics i companys sovint avisen sobre casos, ajudant a arribar al problema sense trair la confiança de la víctima. El missatge final és clar: si es té coneixement d’una situació de violència, cal contactar amb els Mossos perquè puguin començar a treballar-hi.
Resum de contingut
Paper del grup d'atenció a la víctima
- El grup d'atenció a la víctima dels Mossos d'Esquadra té un paper fonamental en casos de violència masclista i violència de gènere.
- Està format per agents amb formació específica i contínua per abordar aquesta problemàtica.
"Són les persones encarregades de donar assessorament i sortir de les problemàtiques de violència masclista i violència de gènere que tenim a l'actualitat."
Denunciar no és l’únic punt de partida
- No sempre cal denúncia immediata: sovint cal primer preparar emocionalment la dona per a un procés que pot ser llarg i estressant.
- Es treballa coordinadament amb el CIAT i altres entitats per acompanyar la víctima.
- Quan una dona entra a comissaria amb aquesta problemàtica, “la seva vida canvia de 0 a 100”, per això és clau el suport previ i posterior.
Acompanyament i seguiment personalitzat
- Hi ha un seguiment continuat des del primer contacte fins que el problema s’acaba, encara que duri setmanes o anys.
- L’atenció és individualitzada:
- Cada dona té un referent concret (per exemple, l’Àlex o l’Alícia). - Això genera confiança, seguretat i facilitat per explicar el que passa.
- Es té en compte el canvi vital radical: fills, feina, dependència econòmica, nova situació personal, etc.
Passos quan la dona arriba a comissaria
- 1 Recepció per part del grup d’atenció a la víctima, no per qualsevol agent.
- 2 Valoració de la problemàtica i de les necessitats: veure si és el moment de denunciar o no.
- 3 Si es presenta denúncia:
- Es posa en marxa el protocol. - Es truca a l’advocat de guàrdia si no en té. - Es pren declaració i s’explica tot el procediment judicial.
- 4 El protocol és marc comú, però l’aplicació és cas per cas, segons les necessitats de cada dona.
- 5 Si cal, els Mossos acompanyen la víctima al jutjat o a altres tràmits perquè no estigui sola.
Ordres d’allunyament i protecció
- Les ordres de protecció les decideix l’autoritat judicial, no els Mossos.
- Les xifres recents mostren un lleuger descens en sol·licituds, però per al grup és més important que les dones tinguin espai i confiança per denunciar.
- No disposar d’ordre de protecció:
- No vol dir que la víctima menteixi o que el relat no sigui cert. - L’ordre només s’atorga si es valora un risc immediat d’agressió física.
- Els Mossos continuen protegint la dona igualment, hi hagi o no hi hagi ordre.
"A nosaltres ens dona igual si et donen o no l'ordre. Nosaltres continuarem treballant igual."
Protecció més enllà de l’ordre judicial
- Es treballa en funció del risc real de la víctima:
- Acompanyament a l’escola, a la feina o en els seus desplaçaments. - Seguiment continuat de la seva seguretat.
- Incompliment de l’ordre d’allunyament:
- Els Mossos actuen de manera contundent. - Sovint detecten l’agressor a prop de la víctima abans que ella mateixa se n’adoni. - En aquests casos, l’agressor és detingut o investigat.
Ús de terceres persones per vulnerar l’ordre
- Si l’agressor utilitza terceres persones per contactar o aproximar-se a la víctima, també està vulnerant l’ordre.
- L’actuació policial és la mateixa:
- Detenció o investigació, segons el cas.
Reptes del grup d’atenció a la víctima
- Reptes principals:
- Augmentar dimensionament del grup. - Més recursos humans i materials per donar més seguiment i més proximitat a les víctimes.
- Actualment hi ha una càrrega de feina molt elevada, però els agents s’hi abocen al 120% en situacions d’urgència.
Missatge per a les dones que dubten si denunciar
- Moltes dones tenen por de denunciar per possibles represàlies i pensen que la situació empitjorarà.
- El caporal Àlex Carrillo fa una reflexió clau:
"Has de mirar la situació que tens actualment, que no estàs denunciant res, i tens la mateixa por."
- Sense denunciar:
- La dona continua vivint amb por per qualsevol conflicte banal.
- Denunciant:
- Té l’oportunitat de ser lliure, com diu el lema de l’Ajuntament. - Deixar de dependre d’una persona que la controla, manipula i manté en por constant.
- Es recorda que la llar hauria de ser la zona de confort, però per aquestes dones és sovint el lloc menys segur.
- Hi ha recursos de suport emocional i social, com el CIAT, que ajuden a gestionar l’estrès i el canvi vital.
- Amb el temps, moltes dones tornen per agrair que se les empenyés a donar el pas en aquell moment tan difícil.
Paper de la ciutadania en la lluita contra la violència de gènere
- En xerrades a escoles i associacions, els Mossos animen tothom a comunicar qualsevol sospita de violència de gènere.
- Confidencialitat absoluta:
- No es revelen mai les fonts d’informació. - Es poden fer trucades anònimes.
- Sovint són amics, companys o companyes qui alerten sobre situacions de violència, sense que la víctima ho sàpiga.
- Amb aquesta informació, els Mossos poden arribar al problema i començar a treballar-lo sense trair la confiança de ningú.
"Si tenen coneixement es posin en contacte amb nosaltres. Una trucada és anònima, nosaltres no revelem les fonts."
Idees clau finals
- La protecció de les dones davant la violència de gènere és prioritària.
- El grup d’atenció a la víctima ofereix:
- Acompanyament integral i continuat. - Atenció personalitzada i propera. - Suport psicològic i pràctic abans, durant i després de la denúncia.
- Denunciar és un pas dur però necessari per recuperar la llibertat i la seguretat.
- La implicació de la comunitat és clau per detectar casos i trencar el silenci que envolta la violència de gènere.