#2066 - Entrevista T de Teatre

Presentació de l’entrevista al Teatre Municipal La Sala de Rubí amb T de Teatre. Es descriu el funcionament del programa de residències: la companyia disposa de la sala per acabar de muntar l’obra (llum, so, escenografia) i, a canvi, ofereix una preestrena al públic de Rubí. Destaquen que fa molts anys que hi treballen i que és un luxe poder assajar en aquestes condicions.

Expliquen que la preestrena a Rubí ja és un clàssic i que el públic local sempre respon molt bé, facilitant aquests primers passes de l’obra. Recorden que l’escenari de La Sala és molt semblant al del Teatre Goya, de manera que el que es veu a Rubí és la mateixa versió que faran en temporada. Avancen també el calendari: Rubí, després Girona i, finalment, Goya a partir del 18 de desembre.

Presenten la sinopsi: tres germanes, una d’elles surt d’un ingrés d’un mes en un centre de salut mental i la família organitza un sopar per rebre-la. També hi arriba una amiga coneguda al centre, cosa que desencadena conflictes i tensions familiars. L’obra se centra en els rols enquistats dins la família i en com, al llarg del sopar, es poden trencar dinàmiques tòxiques. Es planteja el dubte de qui està més desequilibrat, si els ingressats o la resta de la família.

Tot i tractar temes seriosos com la salut mental i la toxicitat familiar, l’obra utilitza la comèdia per fer reflexionar sobre qüestions profundes. Les actrius la qualifiquen com una obra molt de Nadal, perquè gira al voltant d’una reunió familiar on acaben emergint tensions i veritats amagades.

Expliquen l’experiència de treballar amb el director i dramaturg Nelson Valente, a qui admiraven des de feia temps. Van començar amb un estaix de dues setmanes per crear personatges i relacions, i després ell va escriure el text. Destaquen la potència del text, la meticulositat del director i la seva manera tranquil·la, però profunda, d’anar construint capes de la posada en escena. També remarquen la importància i espectacularitat de l’escenografia d’Alejandro Andújar, que gairebé esdevé un personatge més.

Les actrius envien un missatge al públic perquè vingui al teatre amb ganes de passar-s’ho bé i de deixar-se anar com fan els personatges. Recomanen l’obra per veure-la en família adulta, tot i que pot resultar incòmode per les dinàmiques familiars que retrata, en què molta gent es pot sentir reflectida. Tanquen amb un to distès, fent broma sobre famílies que potser surten del teatre una mica tocades, i agraint la relació continuada amb el Teatre Municipal La Sala, que consideren gairebé casa seva.