#2074 - Núria Lacambra explica els detalls del Merc'Art 2025

Presentació de la Núria Lacambra i explicació de la història del Mercart Claraboya: fa uns 16 anys que es fa el mercat, però fa 12 que adopta el format actual amb postals promocionals on els artistes es disfressen. Es defineix com un espai d’exhibició d’obres d’artistes de Rubí en formats petits i assequibles, amb disciplines com dibuix, il·lustració, fotografia, pintura, escultura i ceràmica. S’anuncia la novetat de l’any: les màscares del Joan Mas, ja testades amb èxit a la fira de Sant Galderic.

S’explica que el Mercart s’inaugura el 19 de desembre a les 19.30 h i romandrà obert fins al 6 de gener. Tot i que els horaris concrets es penjaran al web, es remarca que estarà obert molts dies de les festes. Es planteja el mercat com una alternativa per als regals de Nadal: en comptes de productes habituals, es proposa **regalar art** en format petit i a preus assequibles. Es reivindica que comprar una obra és adquirir l’expressió i els sentiments de l’artista, una peça amb ànima que perdura en el temps.

A partir d’una comparació amb el preu d’un perfum d’alta gamma, la Núria defensa que per un cost similar es pot adquirir una obra d’art. Explica l’origen del concepte d’“hipermercat de l’art”, impulsat pel marchand francès Jean-Pierre Guillemot als anys 80, amb l’objectiu d’acostar l’art al públic que no sol anar a galeries. Destaquen que l’art s’ha de comprar per enamorament, no per imposició comercial: l’espectador adquireix una obra perquè s’hi sent connectat, ja sigui per una pinzellada, un racó fotografiat o una atmosfera que li parla i que podrà gaudir cada dia a casa seva.

Es comenta com el Mercart s’ha integrat en les rutines de moltes famílies de Rubí durant Nadal, tant per comprar com per simplement passejar i mirar. S’assenyala que l’espai obrirà dies com Nadal i Sant Esteve, reforçant el caràcter de cita cultural festiva. La Núria subratlla la importància de gaudir de l’observació, de veure què han creat enguany els artistes i com han evolucionat. Ho compara a un passeig pel bosc que alimenta l’esperit: veure les 10–15 obres que presenta cada artista és, per si mateix, un plaer estètic i emocional.

Es llisten diversos artistes que participen en aquesta edició: Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Ferrés, César Font, Sònia González (Cucho), Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, Miquel Mas, Monsino, Núria Lacambra i Anna Tamayo. Es remarca que el Mercart combina artistes amb trajectòries llargues amb d’altres més joves, fomentant un relleu generacional. Es recorda el cas de Quim Conca, que va cedir el seu lloc a la joventut. Es destaca el paper de Pep Borràs, que obre el seu espai Claraboya de manera generosa per promocionar no només la seva obra, sinó la d’altres artistes de la ciutat.

La Núria parla de què presentarà al Mercart i del seu procés artístic. Explica que ha passat per diverses etapes expressives i que ara se centra en el tema del **mar**, representat de manera més abstracta i intuïtiva: onades, peixos i atmosferes marines que el públic igualment identifica. Recorda la seva formació a Belles Arts, on el model acadèmic demanava un gran domini del dibuix realista (bodegons, figuració), i com amb el temps ha evolucionat cap a un estil propi més lliure. Defensa que l’art ha de ser **veritable amb un mateix** i que ella prefereix expressar el que sent, encara que després agradi més o menys o tingui més o menys èxit comercial.

Es reflexiona sobre el pas de la figuració acadèmica a l’abstracció, comparable a l’evolució vital de les persones: de seguir les normes a permetre’s llicències. La Núria admet que s’ha pres gairebé totes les llicències per poder expressar-se amb autenticitat. Esmenta que l’èxit econòmic a l’art també depèn de factors externs com marxants i col·leccionistes, que poden impulsar certs artistes cap a preus molt elevats. Mentrestant, molts creadors es mantenen a la “base” del mercat, tot i tenir una obra potent, i els costa fer el salt dins d’aquesta indústria cultural.

La Núria descriu amb detall la seva connexió amb el mar i el paisatge de Llançà i el Cap de Creus: les roques, la tramuntana, la força de les onades. Explica que abans pintava mars més horitzontals i ara crea composicions que semblen immersions sota l’aigua. Per a ella, la tramuntana, lluny de molestar, li aporta energia i intensifica la percepció de la natura, que trasllada a les seves pintures. També es comenta l’obra d’altres artistes: la Sònia com a il·lustradora; la Ruth en una línia similar; i sobretot el Pep, molt versàtil i capaç de sorprendre amb sèries com dones africanes o ocells.

Es destaca el treball del Pep Borràs amb **objectes trobats** (ferros, fustes, fragments de mobles) que converteix en noves peces artístiques plenes d’enginy i bellesa. La Núria relaciona aquesta pràctica amb el corrent històric de l’“objecte trobat” dels anys 20 del segle passat. També parla del Miquel Mas, gran hiperrealista que ha evolucionat cap a collages i composicions amb taques, però sempre mantenint un gran domini del dibuix al darrere. S’apunta que aquests artistes continuen buscant noves formes d’expressió, i que el públic pot trobar-hi sorpreses a cada edició del Mercart.

Es reflexiona sobre com algunes obres són tan característiques que esdevenen identificables de seguida. En el cas de Miquel Mas, la locutora diu que si algú penja un quadre seu al rebedor, tothom reconeixerà que “té un Miquel Mas”. Això subratlla el valor de tenir una peça d’un autor local reconegut. Alhora, s’explica que els mateixos artistes del grup sovint compren obres els uns dels altres, tant per afecte personal com per admiració artística, creant una mena de col·leccionisme intern dins la comunitat del Mercart.

S’explica el funcionament de la **llumineta** del Mercart: el públic pot comprar números per 2,50 €, que juguen amb les dues terminacions de la Loteria del Nen. Quan s’han venut tots els números (fet habitual, perquè la gent s’hi aboca), el número premiat permet escollir obres per valor de 250 €. A continuació, la Núria dona una idea dels **preus** de les seves peces: formats 40x40 sobre fusta a uns 100 €, obres sobre cartró ploma o cartró a 70–75 €, i formats més petits a 60 €. Remarca que són preus assequibles i que la resta d’artistes es mouen, en general, en franges similars, tot i que alguns poden arribar als 150 €.

L’entrevista es tanca recordant que el Mercart Claraboya s’ha convertit en una **tradició nadalenca més** de Rubí. La locutora anuncia que penjaran al web tota la informació pràctica i els horaris detallats del mercat. Agraeix a Núria Lacambra la seva participació i li desitja unes bones festes, alhora que li augura èxit en aquesta nova edició del mercat d’art, que combina accessibilitat, qualitat i promoció dels artistes locals.