#2076 - Secció Creu Roja: Campanya de Joguines i voluntariat

El programa de *Rubí al dia* presenta la secció de solidaritat amb la participació de la Creu Roja Rubí – Sant Cugat. S’introdueixen els convidats (David Bea, Rosa Calbó i Esther Bello) i es contextualitza el tema central: la campanya de recollida de joguines, una de les accions més estimades i antigues de l’entitat al territori.

La Rosa explica com ha evolucionat la campanya al llarg dels anys: s’ha consolidat el criteri de joguines noves, no sexistes i no bèl·liques, i la població atesa ha canviat en origen i integració lingüística. Relata dificultats inicials de comunicació amb famílies que no entenien el castellà i com, amb el temps, hi ha més persones procedents de Sud-amèrica i més domini de les llengües oficials.

Es detalla l’orientació actual de la campanya: més enllà de donar una joguina, es vol promoure la *joguina educativa* i col·laborativa, que fomenti valors com compartir i jugar en grup. Els lots combinen jocs de taula o de societat, llibres (si n’hi ha prou) i una joguina més tradicional, tot pensat per recuperar formes de joc en comunitat.

S’explica la intensitat organitzativa de la campanya: dies de feina de matí i tarda, classificació meticulosa per edats i mides, i preparació acurada dels lots. Es confirma que la campanya comença aquell mateix dia. Es poden portar joguines a punts com RÀDIO RUBÍ, que després es traslladen al magatzem del carrer Marconi. Totes les famílies són derivades principalment per Serveis Socials, amb unes 250 famílies i 400–500 infants atesos anualment.

S’aclareix que no hi ha data límit estricta per portar joguines: el material sobrant es guarda per a la campanya de l’any següent al magatzem de Marconi. Creu Roja només lliura joguines noves, però les usades en bon estat es deriven a altres entitats perquè puguin ser reutilitzades. Es fa una selecció rigorosa i es rebutja allò que arriba en mal estat.

Es remarca la importància que les joguines arribin sense embolicar per poder obrir-les, revisar-les i combinar-les en lots equilibrats. La Rosa descriu el treball conjunt amb altres voluntaris, com la Lourdes, que coordina la sala i controla que tots els lots siguin el més equitatius possible en valor i varietat.

L’Esther relata la seva participació al Congrés Nacional de Voluntariat de Creu Roja a Sevilla. Explica que hi van assistir 300 voluntaris d’arreu, amb tallers i dinàmiques pensades per escoltar les necessitats dels voluntaris de base. S’hi van compartir realitats molt diverses: des de tallers de memòria i reforç escolar fins a acollida de pasteres, emergències i preventius.

Es destaca que el fil comú de tot el voluntariat és el desig d’ajudar, tot i la frustració d’arribar a menys gent de la que caldria. L’Esther explica que, tot i ser de Sant Cugat, fa tallers amb gent gran a Rubí i anima especialment la ciutadania de Rubí a implicar-s’hi. Es posa en valor tot el que rep personalment d’aquestes persones grans.

El David puntualitza que més que un perfil professional concret, el que importa és tenir ganes d’ajudar i disponibilitat. La major part de l’activitat es concentra entre setmana i als matins (repartiment d’aliments, tallers de mòbil, activitats contra la soledat no volguda). Algunes activitats de tarda inclouen reforç escolar i converses en català, però la franja crítica de voluntaris necessaris és la del matí.

Es comenta que és habitual fer-se voluntari un cop jubilat, però també abans. La Rosa explica com es va incorporar a Creu Roja uns 10 anys abans de jubilar-se, i com això li va facilitar una transició personal molt positiva. Defensa que es pot compatibilitzar perfectament el voluntariat amb altres activitats personals i recorda que "el dia és molt llarg" per combinar obligacions i solidaritat.

El David exposa altres casos de persones que es fan voluntàries: jubilats que busquen ocupar el temps útilment, persones a l’atur que no volen quedar-se tancades a casa i estudiants que fan un any sabàtic. Es subratlla que el voluntariat és una font de benestar mutu: el voluntari dona temps però rep molt a nivell emocional i de sentit vital, com exemplifica l’experiència de l’Esther amb la gent gran.

Es pregunta per altres necessitats més enllà dels voluntaris (roba, material d’higiene, etc.). El David explica que la pandèmia ho ha canviat tot: ara Creu Roja local ja no recull roba de segona mà perquè rep grans quantitats de roba procedent d’excedents de grans marques a través de la plataforma humanitària. Això simplifica molt la gestió i assegura roba en bones condicions.

Es parla de com l’entitat i la població atesa envelleixen, i de com emergeix amb força el problema de la soledat no volguda, no només en gent gran sinó també entre joves. Es vincula amb les seqüeles de la pandèmia i s’assenyala que la salut mental infantil i juvenil és un repte creixent. Es destaca la feina de la taula de salut mental impulsada per l’Ajuntament de Rubí i la implicació de Creu Roja.

S’expliquen accions concretes: xerrades als instituts sobre salut mental i gestió de les emocions, i projectes d’acompanyament a gent gran, incloent passejos i converses. Es menciona l’ús d’assistents de veu com l’Alexa per reduir la sensació de solitud, però s’insisteix que res substitueix el contacte humà directe; la presència del voluntari continua essent central.

La Rosa recorda que, per fer coses, també calen recursos econòmics i anima a fer-se soci de Creu Roja, recordant que les aportacions desgraven. El David apunta que la gent jove sovint es mou per projectes i pot implicar-se en campanyes puntuals (com la de joguines o altres recollides) aprofitant les vacances escolars. Es ressalta que són experiències satisfactòries i útils, encara que siguin de curta durada.

S’explica que, per a qui vulgui tastar el voluntariat sense un compromís llarg, hi ha la fórmula del col·laborador temporal: es signa documentació per qüestions asseguradores i es participa durant períodes curts (una setmana, quinze dies, etc.). Aquesta via permet conèixer l’entitat per dins i decidir després si es vol continuar. El programa tanca agraint la feina de Creu Roja i desitjant una bona campanya de Nadal, especialment sensible per la problemàtica de la solitud.