#2079 - Entrevista Niloufar Mirhadi, pintora d'origen iranià

Introducció a l’entrevista: es presenta Niloufar Mirhani, artista iraniana resident a Barcelona, que exposa la seva obra pictòrica a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí en el marc de la Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant.

L’entrevistadora descriu l’obra de Mirhani com a expressionista i molt colorista, influïda per la tradició persa. Niloufar explica que pinta principalment dones perquè, com a dona, pot transmetre millor els seus sentiments i el que sent en cada moment mitjançant els retrats femenins.

Es parla de la relació entre art, drets humans i llibertat. Mirhani explica que, quan li proposen exposar en aquest marc, crea dues obres específiques: en una pinta una cara negra i hi afegeix flors, com a símbol d’igualtat i diversitat. També realitza un vídeo per a xarxes socials per reforçar el missatge que els drets humans són presents arreu i que l’art ajuda a expressar-los.

L’entrevistadora recorda que Mirhani és també fotògrafa, treballa el videoart i fins i tot comença a usar intel·ligència artificial. Ha exposat a Espanya, Iran, Suècia i França. Mirhani explica que el seu art ha canviat molt amb la migració: a l’Iran vivia sota pressió i havia d’amagar-se, cosa que condicionava els colors i els temes; a Europa les seves obres poden “respirar”, tot i que no és fàcil trobar espais per exposar.

Niloufar relata el seu procés migratori: arriba el 2004 a través d’una relació amb un home català conegut a Turquia, i explica les dificultats per casar-se, ja que una dona iraniana no es podia casar amb un home catòlic. En arribar, ha d’aprendre idiomes i començar de zero. Durant un temps atura la seva activitat artística per motius familiars (maternitat i problemes personals), però fa uns tres anys reprèn la carrera i defensa que mai és tard per tornar a l’art.

L’entrevistadora comenta que Mirhani dóna classes de farsi i pregunta si així manté el vincle amb la seva cultura. Niloufar explica que havia donat classes i vol reprendre tallers per a infants i classes de llengua. Relata que molts alumnes no són iranians, sinó fills de parelles mixtes o persones interessades a aprendre persa, fet que contribueix a difondre i mantenir la cultura del seu país.

Es parla del desconeixement d’Iran i del fet que sovint se’l confon amb el món àrab i musulmà. L’entrevistadora apunta que els iranians reivindiquen la seva identitat persa i l’herència de l’antiga Pèrsia. Mirhani ho confirma i destaca l’existència d’una cultura mil·lenària esplendorosa que encara influeix molt en l’art, tant en el seu com en el que es fa al país.

En el tram final, Mirhani expressa què li agradaria que quedés en el públic de Rubí: que donin importància al que veuen, que reflexionin, escriguin i donin suport a l’art amb valor. Explica que el seu objectiu és transmetre una altra manera de veure la vida a través de la pintura, la fotografia i el videoart, també a Instagram. Insisteix que el públic no és només espectador sinó part de l’obra, i els convida a mirar amb profunditat i pensar. Tanca agraint el suport dels organitzadors i de l’Ajuntament de Rubí, i anima a seguir la seva trajectòria a les xarxes i a visitar l’exposició.