#2080 - AEUR: Programació primer trimestre 2026

La presentadora obre la secció amb la Rosa Maria Andrés i l’Eulàlia Padrós, de l’Aula d’Extensió Universitària, per comentar el final de la programació de 2025. Es destaquen dues conferències recents: la de Milagros Pérez Oliva sobre la creació de l’opinió pública a la societat digital, molt clara tot i la complexitat del tema, i la de Josep Milà, tertulià habitual, sobre habitatge social. Es subratlla el prestigi i l’ofici dels ponents, especialment la capacitat de parlar clar de Milagros Pérez Oliva.

S’explica la caminada solidària prevista inicialment cap a Sant Muç, que s’ha hagut d’adaptar per les restriccions d’accés al medi natural. Es manté l’activitat canviant el recorregut: sortida des de Doctor Guardiet, itinerari de pont a pont passant per Can Serra i esmorzar final a la plaça de la Sardana. L’objectiu principal és mantenir la recollida de fons per La Marató. S’estableix una aportació mínima de 10 €, tot i que la gent pot donar més si vol.

Es presenta la propera conferència amb un doctor en psicologia i neuropsicòleg sobre demència, dins del cicle d’envelliment saludable. S’aborda la preocupació creixent per les malalties neurodegeneratives en edats avançades, però també en casos precoços. L’objectiu és conèixer millor la demència per prevenir-la en la mesura del possible, saber què es pot fer i com tractar-la, i que si arriba no agafi la gent totalment desprevinguda. Es posa èmfasi en assumir la realitat amb la millor actitud possible.

Es detalla l’última activitat de 2025: la visita a la Casa Bloc de Sant Andreu. S’explica que és un conjunt de tres blocs d’habitatges construïts el 1931, inspirats en corrents higienistes i ideals de salut, amb pisos de tres habitacions, ben il·luminats i ventilats per millorar les precàries condicions de l’època. Es relaciona amb el moviment modern europeu i arquitectes com Le Corbusier i Josep Lluís Sert. Un dels blocs està museïtzat i és el que visitaran. També es comenta la transformació del barri de Sant Andreu, que ha reutilitzat el passat industrial i militar en benefici de la ciutadania.

Es fa el salt a la programació del primer trimestre de 2026, destacant el nou seminari dedicat als 50 anys de lluites democràtiques a l’Estat. L’objectiu és revisar com ha canviat el país i en quina direcció, adreçant-se tant a persones que ho van viure en primera persona com a la gent jove que no té aquest record viu. La primera conferència del seminari, "I després de Franco què?", vol analitzar amb profunditat la Transició, les grans esperances de canvi dels joves de l’època i la complexitat real de la història, que no és lineal ni sempre respon a les expectatives.

Es concreten dues conferències clau del seminari: "Lluites i esperances democràtiques 1976" amb Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània, i "50 anys de les primeres Jornades Catalanes de la Dona" amb Magda Oranich. Es destaca el nivell molt alt dels ponents i es comenta que el seminari es farà a l’Auditori Vallhonrat, amb un aforament d’unes 90-100 persones, fet que genera el dubte de si l’espai podria quedar petit per l’interès generat. En to distès, recorden com als anys de joventut la gent s’asseia a terra en actes molt concorreguts.

Es presenta la conferència de gener a càrrec de Júlia Ojeda, doctora en literatura catalana, titulada "Prosa de combat". Parteix del llibre homònim, que recull textos de Manuel de Pedrolo, alguns inèdits i d’altres censurats en el seu moment. Júlia Ojeda i Teresa Ibars han treballat en la selecció i en el pròleg. Es reivindica la figura de Pedrolo com a autor clau que va introduir el català en múltiples gèneres (novel·la negra, narrativa, articles) i que va ser durament censurat tant durant el franquisme com després, per les seves posicions radicals i la seva visió crítica. Això l’ha convertit en una figura polèmica però central en la defensa de la llengua i el pensament lliure.

S’explica la sortida al Museu de les Aigües ACBAR, programada per l’endemà de la conferència de Júlia Ojeda. Es buscava una visita fàcil, tranquil·la i econòmica després de les festes, aprofitant un acord de col·laboració amb ACBAR que permet la visita gratuïta. Aquesta sortida serveix per compensar el cost més elevat de dues altres activitats culturals del trimestre (òpera i musical), mostrant la preocupació de l’aula perquè el preu no sigui un obstacle per a la participació de l’alumnat.

Es detallen dues sortides culturals rellevants. La primera és al Gran Teatre del Liceu per veure l’òpera "La Gioconda" de Ponchielli, amb descompte del 40% com a socis de l’aula. El preu final és de 100 € per socis i 115 € per no socis, amb un màxim de 70 places i termini d’inscripció fins al 10 de gener. Es presenta com una experiència que val la pena fer almenys un cop a la vida. La segona sortida és al Teatre Tívoli per veure el musical "L’alegria que passa", recentment premiat i vinculat a creadors de Rubí com Oriol Borés, fet que reforça el vincle amb el talent local.

Es presenta la conferència del 3 de febrer sobre càncer de mama i recerca científica, amb especial atenció a la prevenció. La ponent és Francesca Mateo, investigadora robinenca que ja havia ofert una xerrada molt ben valorada a l’aula, per la seva claredat i capacitat comunicativa. La data s’ha fixat coincidint amb el Dia Mundial del Càncer (4 de febrer). La xerrada explicarà el procés d’investigació i els possibles tractaments, i es connecta amb la tasca d’Oncolliga, entitat que dona suport a persones malaltes i familiars. Es destaca així la doble vessant: recerca científica i suport emocional i social davant la malaltia.

Es recorda la conferència del dilluns 11 de gener a la biblioteca sobre el moviment Rebassaire, a càrrec d’Eduard Puigventós. El moviment Rebassaire va tenir una importància cabdal a Rubí, explicant el seu passat agrari i vitivinícola. S’assenyala que actualment quasi no hi ha vinyes i que només queda un productor amb molt poca producció, però es valora la recuperació d’aquesta memòria a través del celler i dels premis vinícoles. L’objectiu és que les noves generacions coneguin aquest passat relativament recent i s’entengui per què el municipi ha canviat tant en relació al vi i a la vinya.

La presentadora tanca la secció i el programa agraint a les representants de l’aula que hagin explicat el final de la programació de 2025 i l’inici del 2026. Elles, al seu torn, agraeixen la invitació i conviden l’audiència a participar en les activitats. Es desitgen un bon Nadal i bones festes mútuament i es dona cita per retrobar-se al gener, un cop passades les festes.