#2081 - Vicenç Escayol, Associació de Pessebristes de Rubí

S’introdueix la nova edició de l’exposició de diorames de l’Associació de Passebristes de Rubí a l’Espai Expositiu de l’Aula Cultural, amb una vintena llarga de pessebres (23 en total). S’explica que els diorames recreen escenes nadalenques diverses i que la mostra s’inaugura diumenge al migdia i es podrà visitar fins a l’11 de gener. Es remarca que cada pessebrista fa el seu propi pessebre, amb mides i nivells d’elaboració diferents.

Es comenta l’organització del treball: l’Aula Cultural només està disponible cinc setmanes per construir tots els diorames. Alguns pessebres, sobretot els més complexos, requeririen més temps, però s’han d’enllestir dins aquest marge. Tota la feina es fa pràcticament des de zero a l’espai expositiu, excepte dos pessebristes que, per motius personals, treballen des de casa. S’explica l’ús de poliestirè extruït, que ha substituït el guix i facilita molt el procés.

Es parla del moment de "pensar" el pessebre: durant l’any, els pessebristes s’inspiren en paisatges, pobles, carrers, teulades o fotografies de premsa i llibres. Aquestes imatges serveixen de base per al disseny que, però, no es concreta fins unes cinc setmanes abans de la inauguració. No hi ha una coordinació estricta sobre quines escenes fa cadascú; s’assumeix que hi haurà repeticions (naixements, camins de Reis, etc.) però cada diorama té el seu estil propi.

Vicenç Escanyol explica que el seu pessebre d’aquest any és especial perquè està fet íntegrament de fusta, incloses les figures, totes tallades a mà. Destaca la dificultat tècnica de treballar la fusta. S’indica que entre 8 i 9 pessebristes de l’associació es fan les figures ells mateixos, en general de fang, i que això implica un procés llarg: modelar, coure, pintar i acabar detalls al llarg de tot l’any. Es posa en valor l’artesania i el temps invertit en les figures.

Es descriu un dels grans atractius de la mostra: el pessebre mecanitzat fet per dos companys, Frederic i Just. Aquest diorama és més gran que en anys anteriors i incorpora efectes de pluja, cicle de dia i nit, sortida dels Reis i una cascada, fent-lo molt espectacular. També es comenta que molts visitants fan més d’una passada per l’exposició perquè a la segona visita descobreixen detalls que havien passat per alt, fet que anima a repetir l’experiència.

Es remarca la gran afluència de públic: l’any passat gairebé es van assolir les 15.000 visites en un mes, amb pics al Nadal, Sant Esteve i caps de setmana, fins al punt d’haver de controlar l’aforament per seguretat. A més, a partir del 15 de desembre hi ha programades visites escolars: uns 1.500 nens passaran per l’exposició en quatre matins. Se’ls dedica una hora perquè puguin veure els diorames i rebre explicacions sobre com s’han fet, destacant la funció cultural i pedagògica de l’activitat.

Es planteja la qüestió del relleu generacional en el pessebrisme. Tot i que és difícil implicar infants i joves, perquè tenen moltes activitats extraescolars i el pessebre és una activitat molt estacional, hi ha dos nens que ajuden a casa en tasques com pintar figures. També s’explica que s’han incorporat noves persones adultes, sobretot de mitjana edat o recent jubilades, que sempre havien tingut interès per fer pessebres. En els darrers dos anys han entrat entre 10 i 12 socis nous a l’associació.

Es contextualitza la tradició pessebrista, molt arrelada a Catalunya i present fins i tot en pobles molt petits. S’esmenta l’origen simbòlic amb Sant Francesc d’Assís, que després d’anar a Roma va voler representar un pessebre en una església. A partir d’aquí la tradició es va estendre fins a arribar a les llars, on durant dècades gairebé tothom feia pessebre: riu de paper de plata, muntanyes de suro i figures guardades d’un any a l’altre. Es reconeix que avui es fa una mica menys, però la tradició segueix viva.

Es planteja la qüestió dels pessebres "moderns" fets amb Legos, ninos i altres materials no tradicionals, i si són considerats pessebres en el sentit artesà clàssic. Vicenç Escanyol és clar: mentre mantinguin el tema nadalenc, **també són pessebres** i tot està permès. Es destaca en particular un diorama fet per pare i fill amb figures de Lego que reprodueix el Castell de Rubí, molt complet i espectacular, i que val la pena visitar.

Es detalla més el pessebre de Lego del Castell de Rubí: el castell gira, permetent veure’l per davant i per darrere; la façana és sencera i al darrere es mostren les habitacions obertes, incloent-hi l’estudi del Mil Kilides i el mag rubissenc. També es parla d’un altre diorama basat en un espai emblemàtic de la ciutat: la Plaça Figueres. S’ha recreat un edifici concret i l’entorn de la plaça en una escena de nit de Reis. L’obra, feta per l’Aurora, és molt gran i detallada, i els visitants podran reconèixer l’edifici malgrat que, a la plaça real, els arbres el tapen força.

S’explica que hi ha un pessebre de gran format (uns 6 metres de llarg) fet en homenatge a dos germans pessebristes que fa 50 anys que fan pessebres. És un camí de Reis amb figures molt grans creades pel mateix Josep. Aquest diorama ocupa l’última posició en una de les zones de l’exposició i destaca per la seva mida i espectacularitat, convertint-se en un dels punts forts del recorregut.

Es detallen els preparatius de la inauguració: l’exposició s’obrirà a les 11.30 amb la sala a les fosques i a les 12 s’encendran els llums, en un moment simbòlic que pot comptar amb presència institucional. L’acte inclourà cava i neules per a tothom. Es recorda que visitar els pessebres és una activitat molt habitual la tarda de Nadal o altres dies festius. A més dels diorames de l’Aula Cultural, l’associació també s’encarrega de muntar pessebres a l’església, el mercat, el casal dels avis, la biblioteca i la plaça de l’Ajuntament, alguns encara en procés de muntatge en el moment de l’entrevista.

Es comenta la iniciativa dels camins de pessebres a l’aire lliure, que enguany no es podrà dur a terme a causa dels problemes generats per la presència de senglars a la zona. Això afecta especialment el pessebre de Can Oriol, a la part alta de Can Tirires, que ja està construït però no es pot instal·lar. El pessebre es guardarà per a l’any vinent, i mentre tant s’exposarà en una vitrina dins l’exposició, de manera que el públic el podrà veure igualment.

L’entrevista es tanca agraint la participació de Vicenç Escanyol en plena època de feina intensa. Es comenta l’expectativa de repetir o superar els 15.000 visitants de l’any anterior i es remarca que l’associació se sent en una bona línia. Vicenç agraeix l’oportunitat d’explicar la seva exposició i convida tothom a visitar els diorames. Es tanquen els minuts amb desitjos de bones festes per als oients.