#2082 - Balanç anual i noves polítiques d’habitatge a Rubí
Presentació de la darrera secció d’habitatge de l’any amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Aguila. Se’ls demana un titular per resumir el 2025 en matèria d’habitatge a Rubí. Arnaiz parla d’un any “molt intens” i de treball complex però orientat a millorar el parc públic. Aguila subratlla els 2,4 milions d’euros d’inversió en habitatge per incrementar de manera notable el parc públic.
Jordi Arnaiz fa un balanç globalment positiu de les polítiques d’habitatge, però remarca que **encara no es veuen prou els resultats** a causa de la gran complexitat del problema. Insisteix que l’habitatge és un problema global i estructural, no només municipal, i que les polítiques impulsades fins ara a nivell general **no han estat suficientment valentes** per erradicar l’especulació. Fa autocrítica i afegeix que amb més recursos s’hauria pogut fer més, assenyalant també que hi ha forces polítiques que voten en contra de pressupostos i inversions, dificultant les polítiques valentes d’habitatge.
Carlos Aguila explica que l’habitatge és el **principal problema de la ciutadania**, fet que es veu tant a les enquestes com en el dia a dia del servei. Augmenten les persones que s’adrecen a Proursa, hi ha un **rècord d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial** i es concedeixen cada cop més ajuts. Destaca que enguany s’ha fet una **aposta forta per la inversió** i que es tiraran endavant **dos projectes d’habitatge de protecció oficial en solars de Proursa**. Recorda que la política d’habitatge és cara i lenta, però amb un impacte social molt positiu.
Arnaiz explica que els 2,4 milions d’euros formen part del pla d’inversions, que no totes les forces polítiques van recolzar. La prioritat és **comprar habitatges mitjançant tanteig i retracte** per incorporar-los ràpidament al parc públic. Afegeix que, a més, es destinen més de 2 milions anuals a serveis d’habitatge. Recorda que la competència principal en habitatge és de la Generalitat, però que es treballa conjuntament per activar solars buits. Detalla dos projectes en marxa: un al **sector A-4** (uns 35-40 habitatges) i un a la **Plaça Pearson** (habitatge per a gent gran, uns 12 habitatges). Ho vincula als projectes ja existents a l’Avinguda Castellbisbal, Maurelia – Camp Main i Marconi, apuntant a un possible **increment del 60% del parc d’habitatge públic** a final de mandat.
Arnaiz desenvolupa el projecte d’habitatge per a gent gran a la zona de la Plaça Pearson, al costat del Boedum. Aclara que **no serà una residència**, sinó habitatges individuals amb **espais comuns compartits** per fomentar la socialització. Està pensat per a persones grans que no necessiten una residència però que tenen habitatges poc accessibles (sense ascensor, barreres arquitectòniques). Explica que aquest model ja funciona amb èxit a Barcelona i altres municipis. Remarca que tots els nous habitatges municipals s’estan dissenyant perquè siguin accessibles i adaptats a tothom. La concreció del projecte depèn primer de la **modificació del planejament urbanístic** del sòl, procés que pot trigar aproximadament un any o més abans de poder construir.
Carlos Aguila estima que, un cop modificat el planejament del sòl i enllestits els projectes, els nous habitatges es podrien tenir construïts en un horitzó de **2-3 anys**. A continuació, es comenta la rehabilitació de **61 habitatges amb fons Next Generation**. Aguila explica que les obres se centren en **millorar el confort tèrmic i reduir la factura energètica** mitjançant la millora de façanes i aïllaments (posar un “abric” a l’edifici) i la instal·lació d’energies renovables. Una part d’aquesta energia redueix les despeses comunes i una altra part rebaixa la factura de les persones llogateres. També s’han instal·lat **quatre ascensors a l’edifici de Montevideo**, millorant l’accessibilitat. Es deixen els edificis amb una **alta certificació energètica**.
Arnaiz subratlla el **valor social** de la rehabilitació: dignificar un parc públic envellit (edificis de més de 25 anys i façanes molt degradades) i millorar la confortabilitat de les persones residents. Assenyala que el model aplicat en aquesta rehabilitació és el que s’està implantant també en les **noves promocions municipals**, com Maurelia – Camp Main i l’Avinguda Castellbisbal. Es prioritza un **disseny funcional i amable**, amb ús de fusta i criteris arquitectònics que evitin la **estigmatització de l’habitatge protegit**. L’objectiu és que el parc públic sigui un parc on “tothom estaria còmode i li agradaria viure”.
Carlos Aguila explica que els habitatges de l’Avinguda Castellbisbal seran els **primers habitatges dotacionals de Rubí**. Són promocions en sòl dotacional (no estrictament residencial) i serviran per aprofitar al màxim les possibilitats que dóna aquest tipus de sòl. Seran **habitatges petits i compartits**, adreçats a un **perfil d’usuari que no pot accedir al mercat privat però pot assumir un lloguer assequible**. Aguila recorda que entre un **70% i un 80% dels ciutadans de Rubí tenen necessitats d’habitatge**, i que l’estratègia municipal pretén donar resposta a diversos perfils mitjançant diferents models d’habitatge públic.
En la part final, Jordi Arnaiz repassa tres mocions d’habitatge impulsades durant l’any. La primera regula els **habitatges turístics**, aturant la concessió de noves llicències i establint una **taxa doble** per als existents, per desincentivar la conversió del parc residencial en turístic i evitar processos d’expulsió de veïns que es veuen en altres ciutats. La segona és una **moció contra l’especulació**: no va rebre el suport de totes les forces polítiques, fet que Arnaiz critica com a incoherent amb la preocupació declarada per l’habitatge. Aquesta moció preveu aprofitar una futura llei del Parlament per ampliar el dret de tanteig i retracte i poder destinar els 2,4 milions a adquirir habitatges susceptibles d’especulació. La tercera moció estableix la **protecció oficial indefinida** per als habitatges protegits. L’Ajuntament ja està convertint el seu parc a protecció indefinida i vol que totes les noves promocions, incloses les privades (com Cremalleres Rubí o la futura promoció al carrer Francolí), incorporin un percentatge obligatori d’habitatge protegit amb protecció indefinida.
Arnaiz recorda que **per accedir als habitatges de protecció oficial és imprescindible inscriure’s al Registre de Sol·licitants** i recomana fer-ho abans que els habitatges estiguin construïts. Aquest registre serveix també com a instrument polític per mostrar a la Generalitat la magnitud de la demanda i **pressionar perquè s’impliqui més** a Rubí. En el tancament, formula un desig per a la ciutadania amb dificultats d’accés a l’habitatge: un **2026 amb més habitatge social i assequible**. Reivindica que des de les esquerres es lluita per ampliar el parc públic des de l’Ajuntament. La secció es tanca amb una salutació i el compromís de retrobar-se l’any vinent.
Context i balanç general
Secció de tancament d’any d’habitatge a Rubí amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Aguila. Fan balanç del 2025 en matèria d’habitatge i exposen reptes i projectes en marxa.
- Jordi Arnaiz defineix l’any com “molt intens en habitatge”, amb feina complexa però enfocada a millorar el parc públic.
- Carlos Aguila destaca 2,4 milions d’euros d’inversió que permetran incrementar notablement el parc d’habitatge públic.
- El balanç és positiu però amb autocrítica: es reconeix que, malgrat l’esforç, el problema d’habitatge és estructural i no només municipal, i que falten canvis de model i de lleis contra l’especulació.
“Hem fet molta feina, però encara queda aquesta feina per fer d’acabar de tancar el cercle i, sobretot, tancar el model d’especulació que s’ha convertit l’habitatge.”
Recursos i inversió pública
2,4 milions d’euros d’inversió directa
- Provenen del pla d’inversions municipal, que no va rebre el suport de totes les forces polítiques.
- Objectiu principal: compra d’habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte per incorporar-los ràpidament al parc públic de lloguer assequible.
- S’hi afegeixen més de 2 milions d’euros anuals destinats a serveis i polítiques d’habitatge gestionades des de Proursa.
Arnaiz subratlla que polítiques valentes d’habitatge requereixen impostos i pressupostos aprovats, criticant els partits que voten contra inversions però diuen preocupar-se per l’habitatge.
Demanda creixent i serveis d’habitatge
Carlos Aguila remarca que:
- L’habitatge és el principal problema de la ciutadania, segons enquestes i demanda real.
- Hi ha un rècord absolut d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial.
- Cada any augmenten els ajuts d’habitatge que es tramiten des de Proursa.
- Les polítiques d’habitatge són “cares i lentes”, però amb un impacte social molt positiu en la vida de la gent.
Noves promocions i ampliació del parc públic
Objectiu: +60% d’habitatge públic
L’Ajuntament i Proursa treballen en diversos projectes per incrementar el parc públic:
- Sector A-4: promoció d’uns 35-40 habitatges de protecció oficial.
- Plaça Pearson (zona Boedum): projecte d’habitatge per a gent gran, amb uns 12 habitatges.
- Avinguda Castellbisbal: promoció de 19 habitatges dotacionals.
- Maurelia – Camp Main: 6 habitatges ja posats a disposició.
- Marconi: 24 habitatges de protecció oficial en marxa.
Sumant totes les actuacions, Arnaiz apunta l’objectiu de tancar el mandat amb un augment aproximat del 60% del parc d’habitatge públic a Rubí.
Nous models d’habitatge: gent gran i dotacional
Habitatge per a gent gran a la Plaça Pearson
- No serà una residència, sinó habitatge independent amb espais comuns compartits.
- Objectiu: socialització, companyia i accessibilitat per a persones grans que:
- Tenen habitatges antics sense ascensor o poc accessibles. - No necessiten atenció assistencial intensa però sí entorns adaptats i comunitaris.
- És un model ja provat a Barcelona i altres ciutats.
El projecte requereix modificar el planejament urbanístic per transformar el sòl en habitatge dotacional per a gent gran. Es calcula un horitzó de 2-3 anys per tenir-ho construït, depenent també d’altres administracions.
Habitatges dotacionals a l’Avinguda Castellbisbal
- Primers habitatges dotacionals a Rubí.
- S’ubiquen en sòl dotacional, no en zona residencial clàssica.
- Seran habitatges petits, compartits i amb espais comuns, pensats per un perfil concret d’usuaris:
- Persones que no poden accedir al mercat privat. - Però que tenen capacitat per assumir un lloguer assequible.
Aguila recorda que entre el 70% i el 80% de la ciutadania de Rubí té alguna necessitat d’habitatge, i que es vol adaptar l’oferta pública a diferents perfils.
Rehabilitació amb fons Next Generation
61 habitatges rehabilitats
S’han rehabilitat 61 habitatges gràcies als fons Next Generation, amb un impacte directe en:
- Confort tèrmic: millora de l’aïllament, façanes i envolupant de l’edifici (“posar un abric” a l’edifici).
- Eficiència energètica: reducció del consum i de la factura energètica dels llogaters.
- Energia renovable: instal·lació de sistemes renovables amb un model innovador:
- Part de l’energia generada es destina a despeses comunes dels edificis. - Una altra part ajuda a baixar la factura de les persones llogateres del parc públic.
- Accessibilitat: instal·lació de 4 ascensors a l’edifici de Montevideo.
Valor social de la rehabilitació
Segons Arnaiz, aquestes actuacions:
- Dignifiquen el parc públic existent, amb edificis de més de 25 anys i façanes molt degradades.
- Milloren la qualitat de vida i la confortabilitat de les persones que hi viuen.
- Serveixen de model per a totes les noves promocions municipals:
- Habitatges més funcionals, amables i ben dissenyats. - Ús de materials com la fusta i un disseny que no estigmatitzi l’habitatge protegit.
L’objectiu és que els habitatges públics siguin llocs “on qualsevol estaria còmode vivint”.
Reglació, mocions i lluita contra l’especulació
Tres mocions clau d’habitatge
Jordi Arnaiz repassa les mocions impulsades des del govern municipal:
- 1 Regulació d’habitatges turístics
- Moratòria de noves llicències: no es donen més llicències d’habitatge turístic. - Taxa doble per als habitatges turístics existents. - Objectiu: evitar la conversió del parc residencial en turístic i frenar dinàmiques d’expulsió de veïns per pressió turística (efecte rebot de Barcelona → Sant Cugat → Rubí).
- 2 Moció contra l’especulació immobiliària
- No totes les forces polítiques hi van votar a favor. - Arnaiz critica la incoherència de dir-se preocupat per l’habitatge i alhora no donar suport a mesures de contenció de l’especulació. - Si el Parlament aprova la llei corresponent, Rubí vol: - Aplicar el dret de tanteig i retracte a més tipus d’habitatge. - Destinar els 2,4 milions a comprar habitatges provinents d’operacions especulatives.
- 3 Protecció indefinida dels habitatges protegits
- El municipi està convertint el seu parc en protecció oficial indefinida. - Volen que tots els nous habitatges protegits tinguin protecció indefinida, també en promocions privades. - Exemples: - A Cremalleres Rubí hi haurà 52 habitatges de protecció oficial. - En una futura promoció al carrer Francolí, s’exigirà un 40% d’habitatge protegit.
Registre de Sol·licitants: porta d’entrada al parc protegit
Arnaiz insisteix en la importància del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial:
- És obligatori inscriure’s per poder optar a qualsevol habitatge protegit, present o futur.
- Es recomana no esperar que els habitatges estiguin construïts per inscriure’s.
- El volum de persones inscrites permet a l’Ajuntament pressionar la Generalitat de Catalunya:
- Mostrant la necessitat real d’habitatge protegit. - Reclamant més recursos i implicació en la ciutat.
Missatge final i perspectives de futur
En la cloenda, es dirigeixen a la ciutadania amb dificultats per accedir a l’habitatge:
- Es fixa el desig d’un 2026 amb més habitatge social i assequible a Rubí.
- Confirmen que hi haurà noves promocions i més parc públic i que es vol garantir que la ciutadania hi pugui accedir.
- Reivindiquen que “des de les esquerres estem lluitant per tenir més habitatge públic” i que l’Ajuntament seguirà en aquesta línia.
Compromís central: ampliar i dignificar el parc públic, contenir l’especulació i adaptar els models d’habitatge a les necessitats socials reals (gent gran, joves, rendes mitjanes tensionades).