#2094 - El moviment rabassaire a Rubí
Eduard Puigventós presenta la seva conferència sobre el moviment rabassaire i analitza les similituds amb les protestes pageses actuals.
Explicació del sistema de contractes de vinya i el conflicte econòmic entre propietaris i pagesos pel domini de la terra.
Dades sobre l'impacte de la vinya a Rubí, cobrint el 90% del territori, i el pas del sindicalisme econòmic al sindicalisme de classe.
Retrat del capellà rubinenc que va escriure un tractat defensor dels drets dels pagesos en un context d'estat liberal.
El paper de rubinencs com Pere Aguilera i Pere Esmandia en la Unió de Rabassaires a nivell nacional.
Reflexió sobre com el sentiment reivindicatiu agrari va passar al sector industrial a partir dels anys 60 i 70.
Història i llegat del moviment rabassaire a Rubí
L'historiador local Eduard Puigventós analitza en una conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària les arrels del moviment rabassaire a Rubí, un fenomen clau per entendre el passat agrícola de la ciutat a cavall entre els segles XIX i XX.
Les claus del conflicte per la terra
El cor del moviment rau en els contractes de rabassa morta, un sistema de tinença de terres vinculat a la vinya que va generar tensions constants entre propietaris i pagesos:
- El contracte: La terra es cedia fins que morien dues terceres parts dels ceps plantats.
- El conflicte: Els pagesos intentaven allargar la vida dels ceps artificialment, mentre els propietaris volien extingir els contractes per adaptar-se a la inflació i l'augment del valor del sòl.
- Impacte local: En el moment de màxima esplendor, entre el 75% i el 80% de la població de Rubí vivia de la vinya, arribant a cobrir el 90% del territori municipal.
Figures destacades i sindicalisme
Rubí no només va ser un centre productor, sinó un bressol de l'organització obrera i pagesa. Puigventós destaca elements diferencials de la ciutat:
- Josep Malet: Un mossèn liberal que va escriure un tractat pioner decidit a defensar els drets dels rabassaires davant la fiscalitat abusiva de l'Estat.
- Líders nacionals: Figures polítiques robinenques com Pere Aguilera i Pere Esmandia van ocupar càrrecs de rellevància a la Unió de Rabassaires a nivell de tot Catalunya.
- Evolució: Tot i que va començar per motius estrictament econòmics al segle XIX, al segle XX es va transformar en un gran sindicat de classe vinculat al moviment catalanista i la justícia social.
"La terra per qui la treballa"
Connexions amb l'actualitat
L'historiador remarca que, malgrat el pas del temps, les reivindicacions de la pagesia actual guarden paral·lelismes evidents amb les d'antany. Ambdós moviments neixen d'un profund descontentament per la gestió del territori, el preu del producte i la crisi permanent que pateix el sector agrícola.