#5327 - Dies d'angoixa: La Guerra Civil a Rubí
Introducció de l'obra de l'escriptor rubinenc Manel Soler sobre la Guerra Civil a la localitat.
L'autor explica com es barregen esdeveniments històrics documentats d'Espanya i Rubí amb trames de caràcter novel·lesc i experiències familiars.
Anàlisi de la situació a Rubí des dels fets d'octubre del 1934 fins a la victòria de les esquerres el febrer del 1936 i l'ambient d'elevada tensió social.
La rellevància d'entrevistes a testimonis locals que vivien la infantesa durant el conflicte i la importància de donar rostre als polítics de l'època.
Com l'Ajuntament de Rubí va gestionar l'augment poblacional i el proveïment d'aliments durant la guerra davant de les requisicions militars.
Discurs sobre les morts a l'inici de la contesa i el clima de convivència tensa que existia entre veïns de diferents tendències polítiques.
El rol del Comitè de Milícies Antifeixistes, la col·lectivització dels forns i el canvi en el control de les institucions locals.
Comentaris sobre imatges icòniques com la crema d'esglésies i la importància de la recerca històrica rigorosa com a base del llibre.
Introducció a l'obra
En aquesta entrevista, abordem el llibre Dies d'angoixa, Rubí en guerra, una novel·la històrica escrita per Manel Soler que narra l'impacte del conflicte bèl·lic a la ciutat des de l'òptica de la població local.
La mescla de realitat i ficció
L'autor explica com ha construït un relat basat en documentació real, testimonis orals i un cert component de novel·la per donar continuïtat a la trama:
- Els esdeveniments principals i el marc històric són autèntics, incloent-hi la realitat de Rubí sota la República.
- La trama segueix el dia a dia de persones com Paulí Soler, el pare de l'autor, i personatges històrics reals de la vila.
- L'obra inclou flashbacks tant al 1934 (Fets d'octubre) com al context previ a la guerra per explicar l'evolució política local.
La vida quotidiana a Rubí
La conversa destaca l'esforç de documentació sobre la vida civil durant els anys de conflicte:
"A Rubí, amb una població que va començar la guerra d'uns 6.300 habitants, va arribar en alguns moments a tenir més de 10.000 persones vivint aquí."
- Gestió de la crisi: Es detalla com el consistori, liderat per figures com l'alcalde Pere Aguilera, s'havia d'empescar fórmules per garantir el subministrament d'aliments i evitar la requisició de vehicles per part de l'exèrcit.
- Canvis socials: La col·lectivització dels forns i el paper dels diversos comitès, com el Comitè de Milícies Antifeixistes, que van marcar l'organització de la vila quan les estructures tradicionals es van veure alterades.
Memòria històrica
L'autor posa èmfasi en la necessitat de dignificar i posar rostres als protagonistes locals de l'època, molts dels quals han estat investigats des de fonts diverses, incloent-hi els arxius i les entrevistes realitzades per historiadors locals com Jordi Arnaiz Moreno o professionals de Centre d'Estudis Rubinencs.
- Impacte dels esdeveniments: S'esmenten episodis com la crema d'esglésies i la repressió inicial, tot evitant fer judicis de valor sobre veïns als quals finalment els unia una convivencia prèvia.