#5426 - El fotograf maresmenc Toni Privat fa el darrer 'Explica'ns el teu rotllo' abans de l'estiu
Toni Privat presenta el seu treball fotogràfic, explicant l'elecció deliberada del blanc i negre i el format de 35mm com a segell d'identitat artística.
L'autor estableix el paral·lelisme entre la seva vida de pagès i la fotografia, destacant com l'espera i la paciència són fonamentals per captar l'instant.
Anàlisi sobre la sèrie One Second i l'ús dels contraris (oxímorons) en la seva obra per crear noves vies de significat estètic.
Privat reivindica el significat original d'amateur (estimar) com a motor de visió artística genuïna davant el professionalisme comercial.
Reflexió sobre les dificultats de vendre fotografia d'autor a Espanya i el problema d'entendre l'art només a través de la firma del creador.
Toni Privat convida tothom a assistir al diàleg obert que tindrà lloc l'endemà sobre la passió per la imatge.
La visió fotogràfica de Toni Privat
El prestigiós fotògraf Toni Privat, guardonat amb el Barcelona International Photo Awards, protagonitza una entrevista on reflexiona sobre la seva trajectòria i la seva manera d'entendre la imatge:
- La tècnica com a identitat: L'autor aposta deliberadament pel blanc i negre i el format de 35 mil·límetres. Lluny de ser un acte nostàlgic, ho considera una elecció de modernitat i identitat personal.
- L'art de l'espera: Privat estableix una analogia entre la seva experiència com a pagès i la seva faceta artística: ambdues disciplines es basen en el cicle de sembrar, esperar i collir. Aquesta lentitud és essencial per a la creació poètica.
- La captació de l'instant: > "La fotografia és el mitjà artístic que lluita més contra el temps". L'autor analitza la sèrie One Second com una metàfora sobre la fugacitat i la velocitat d'obturació.
Sobre el mercat i el món amateur
Privat fa una ferma defensa dels fotògrafs amateurs, argumentant que el seu valor rau en la passió (del llatí amare, estimar) i en la visió subjectiva més enllà del pur mercat. Critica la tendència actual de valorar les obres segons el nom de l'autor (la signatura com a marca) en lloc de la qualitat intrínseca de la peça, posant com a exemple experiments d'exposicions anònimes.
En l'àmbit professional, lamenta la dificultat de viure exclusivament de la venda d'obra artística a l'Estat espanyol, comparant-ho amb la situació més favorable en altres països europeus on existeix una consolidada cultura de mecenatge.