#5546 - Entrevista Dia Mundial de la Dislèxia i el projecte Ubinding
Jorge López defineix la dislèxia com una dificultat persistent per llegir amb fluïdesa i precisió. Explica el paper de l’automatització i com l’esforç per desxifrar les paraules pot dificultar la comprensió.
Montse Pedra parla de senyals que es poden observar en infants petits i defensa no ajornar l’atenció a les dificultats. Els convidats expliquen com esperar pot endarrerir la identificació i afectar l’autoestima.
Es descriuen mesures escolars i sessions de lectura breus ajustades al nivell de cada infant. Montse Pedra i Jorge López expliquen com el projecte adapta els exercicis segons el progrés.
Els convidats expliquen el treball amb els centres, les famílies i els mestres: cribratge, pràctica des de casa i a l’aula, seguiment i revisió dels resultats.
La conversa revisa afirmacions sobre confondre la dreta i l’esquerra, invertir lletres, la intel·ligència i la detecció de les nenes. Els convidats distingeixen els mites de les dificultats lectores.
Jorge López explica per què no considera adequat parlar de curar la dislèxia i descriu la lectura com un continu. Assenyala que la intervenció pot comportar una millora important, encara que la dificultat pugui persistir.
Què és la dislèxia
El doctor Jorge López explica que la dislèxia és una dificultat persistent per aprendre a llegir amb fluïdesa i precisió. En català i castellà, la velocitat i l’automatització de la lectura poden ser especialment difícils. Si la lectura requereix massa esforç per desxifrar les paraules, pot quedar menys atenció per comprendre el text.
«Es muy importante que la lectura sea lo más automática posible.» — Jorge López
Detecció i efectes d’esperar
La logopeda Montse Pedra descriu senyals que es poden observar abans de tenir edat per a un diagnòstic. Tant ella com López recomanen no atribuir les dificultats a una qüestió de maduració: identificar-les aviat permet començar a donar suport i pot evitar que l’infant atribueixi els problemes a ser mandrós o a no servir per estudiar. També parlen de l’impacte en l’autoestima i de l’alleujament que pot suposar entendre què està passant.
Suports i projecte Petit Obinding
López exposa adaptacions escolars com donar més temps als exàmens, no penalitzar tant les faltes d’ortografia i evitar la lectura en veu alta si causa rebuig. El projecte proposa sessions diàries de lectura, d’uns quinze minuts, amb exercicis ajustats als resultats i al nivell de cada infant. A les escoles Ribes i Valmes, es combina el treball des de casa amb activitats a l’aula, el seguiment amb les famílies i informes periòdics per als mestres.
Mites i possibilitats de millora
Els convidats desmenteixen que confondre la dreta i l’esquerra o invertir lletres siguin requisits per tenir dislèxia, i expliquen que no s’ha demostrat que les persones amb dislèxia siguin més intel·ligents o creatives. També assenyalen que pot ser més difícil detectar algunes nenes si les dificultats no es manifesten amb conductes que cridin l’atenció. López matisa que parlar de «curar» no és adequat perquè no és una malaltia: la lectura pot millorar molt amb intervenció, tot i que la dificultat pot persistir.