#5573 - Pep Plaza i el seu monòleg 'El Substitut'
Pep Plaza explica que l’espectacle és una comèdia amb una trama, escenes assajades i imitacions integrades en el fil conductor. Parla de la feina de text i de la direcció de Pere Angles.
Plaza descriu l’argument del personatge que substitueix persones famoses i recorda l’amistat amb Espartac, els inicis compartits de ràdio i teatre a Mataró i l’entrada a la televisió. Explica com les imitacions formen part de la trama.
En una conversa personal, Plaza explica què li agradaria que la seva mare li digués i recorda que ella apareix en escenes gravades de l’obra. Parla de com la funció li permet reviure-la a l’escenari i de la seva relació amb els avis i els amics.
Plaza comenta que de vegades la gent imita els personatges que ell interpreta, i reflexiona sobre com seria que l’imitéssim parlant amb la seva veu habitual.
L’entrevista proposa a Plaza triar músiques per a moments de la seva vida. Després, parla de les seves actuacions anteriors a Rubí i anima el públic a descobrir un espectacle que, segons explica, va més enllà de les imitacions.
Plaza diu que vol explorar tot el que sap fer i avança que prepara un espectacle sense imitacions. Explica que «El substitut» va néixer d’una conversa amb Quim Masferrer i en descriu la premissa i la participació de cameos.
Una comèdia amb trama i imitacions
Pep Plaza explica a Toni Bravo com és «El substitut», un espectacle teatral que combina una història de ficció amb elements de la seva vida. La funció inclou imitacions, però no és un monòleg improvisat: té un fil conductor, escenes assajades i un gir final que no vol desvetllar.
«A mi la gent em coneix per fer imitacions però no per interpretar teatre.» — Pep Plaza
Plaza explica que l’obra parteix d’un personatge que es dedica a substituir persones famoses i que hi apareix el seu amic Espartac, amb qui comparteix records de ràdio i teatre a Mataró. També parla de la feina de text i de la direcció de Pere Angles, i de la participació de Quim Masferrer en el projecte.
Una història familiar a l’escenari
L’entrevista s’endinsa en el vessant personal de l’espectacle: la mare de Plaza hi apareix en escenes gravades, i l’actor recorda la relació amb ella i amb els avis. Explica que la funció li permet reviure la mare a l’escenari i que les rialles del públic també li fan pensar en el desig que ella havia tingut de ser actriu i còmica.
Altres registres i nous projectes
Plaza reflexiona sobre el fet que el públic l’associï sobretot a les imitacions i diu que vol fer tot allò que sap fer. Avança que treballa en un altre espectacle sense imitacions. També conversa sobre les músiques que tria per imaginar la seva vida com una pel·lícula i sobre la propera actuació de «El substitut» al Casino de Rubí.